Tema de Viquipèdia:La taverna/Propostes

Criteris de nomenclatura de membres de famílies reials

2
Sorenike (discussiócontribucions)

Bon dia,

De tant en tant vaig millorant o creant articles de membres de la reialesa, i em trobo que cada article utilitza una nomenclatura diferent. Si parlem de la dinastia Habsburg a Espanya:

En termes generals, s'utilitza el cognom dinàstic "d'Habsburg". Per exemple:

Altres fan servir la forma "d'Àustria"

I n'hi ha que imiten la versió en anglès i utilitzen "d'Espanya":

Fins i tot n'hi sense cognom:

En el cas de l'Arxiducat i l'Imperi Austríac acaba passant una mica el mateix, tot i que la segona opció és la majoritària. He contrastat amb la Gran Enciclopèdia Catalana i fa servir la segona opció "d'Àustria" (tot i que no sempre).

No és exclusiu d'aquesta família, això es podria aplicar també als articles de la casa de Borbó i segurament a altres. Per exemple:

Us he presentat els casos sobre els que acostumo a treballar, però bé, segur que n'hi ha molts altres. Personalment, aplico Àustria als Habsburg i en el segon cas ho deixo en Borbó, perquè és com sempre n'he sentit parlar en ambdós casos. Però vaja, no es que provoqui massa embolics, però crec que fora bo que hi hagués un criteri més o menys unificat que permeti anar treballant a mesura que es van millorant els articles també.

Que n'opineu?

Flamenc (discussiócontribucions)

De vegades és complicat i la confusió és estructural. La casa reial de Bèlgica (Saxònia-Coburg-Gotha) va abandonar el nom després de la 1a Guerra mundial «per ser massa prussià». Es van anomenar «de Bèlgica o van België o de Belgique» (tot i ser reis dels belgues i no de Bèlgica) i fa poc han tornat a fer servir de tan en tan llur vell nom. La filla de l.amistançada d'Albert II que ell va haver de reconèixer el 2020 va rebre el nom Delphine de Saxònia-Coburg. A més, per necessitat de respecte de les llengües oficials, tenen nom en nl, fr i de. Coses semblants passen en altres nissagues. El fet és que tenen sovint més noms i cognoms. Penso que és difícil estandarditzar. Per els catalanoparlants, prendria la GEC com criteri, tot i no ser sempre conseqüent.

En traduir hem de veure si possible, quin és el nom més usual en la llengua de destinació. De vegades el nom complet amb tots els feus és molt llarg que no és pràctic. O que fem amb Guillem el Taciturn que és Guillem d'Orange? Guifré el Pilós o Guifré I de Barcelona? Cap dels dos tenia un cognom oficial al seu DNI. Passa també amb altres persones: Rogier van der Weyden o Roger de la Pasture?

Redirecció i pàgines de desambiguació, un luxe que no teniem en les enciclopèdies de paper.

I conclusió filosòfica, la diversitat és més engrescadora que la uniformització, tot i que la uniformització és més fàcil.

Resposta a «Criteris de nomenclatura de membres de famílies reials»