Bon dia. No vull participar en una guerra d'edicions, però trobo que les teves reversions de la meva correcció d'una falta flagrant a les notícies estan fora de lloc.
El verb guanyar és transitiu quan es fa servir en el sentit de vèncer, derrotar (DIEC, guanyar, 3.3). Tant hi fa que pugui generar ambigüitat. De fet, el mateix DIEC dona un exemple amb potencial ambigüitat: «En el partit d’ahir, l'equip italià va guanyar el francès». El DNV també recull el verb guanyar únicament com a transitiu en aquest sentit.
Invoques la fitxa 7701/10 de l'Optimot, que efectivament permet afegir la preposició a darrere d'un verb transitiu per resoldre ambigüitats, però no dona carta blanca per fer-ho quan ens surti dels nassos, sinó que ho circumscriu a determinades casuístiques molt particulars, cap de les quals no es dona aquí:
- quan el subjecte se situa darrere del verb i del complement directe
- si el complement directe està dislocat
- quan el complement directe és animat i apareix després d'un complement de règim molt complex
- quan el complement directe està representat per un pronom interrogatiu o exclamatiu i és animat
- en les oracions relatives amb el pronom qui
- en les relatives amb el pronom el qual, [...] si la relativa és especificativa
- avant dels pronoms forts en funció de complement directe
Ja entenc que, per interferència del castellà, ens pot semblar estrany no afegir una a en casos com aquests. Però la gramàtica catalana és la que és i li fem un flac favor castellanitzant-la. Et prego, doncs, que o bé reformulis la frase per evitar aquest problema, o bé deixis de revertir-me quan intento corregir l'error. Gràcies.