Temple d'Or de Dambulla
El Temple de la Cova de Dambulla (en singalès: Dam̆būlū Len Vihāratlla, en tàmil Tampuḷḷai Poṟkōvil) també conegut com el Temple d'Or de Dambulla, és un complex de coves, situat a Dambulla, en la part central de Sri Lanka, en el districte de Matale, Provincial Central, a 148 quilòmetres al nord-est de Colombo i a 72 quilòmetres al nord de Kandy. Va ser declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1991.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ta) Tampuḷḷai Poṟkōvil  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple budista | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Matale (Sri Lanka) | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | |||
| Data | 1991 (15a Sessió), Criteris PH: (i) i (vi) | |||
| Identificador | 561 | |||
És un complex de coves amb temples en el seu interior, en el més gran i millor conservat de Sri Lanka. La roca sobresurt amb una altura de 160 m sobre els plans circumdants. Hi ha més de 80 coves documentades als voltants. La principal atracció són cinc de les coves, que contenen estàtues i pintures relacionades amb Buda i la seva vida. Hi ha un total de 153 estàtues de Buda, 3 estàtues de reis de Sri Lanka i 4 estàtues de déus i deesses. Les últimes quatre són estàtues de déus hinduistes, el déu Vixnu i el déu Ganeixa. Els murals, cobreixen una àrea de 2100 metres quadrats. Les pintures a les parets de les coves inclouen la temptació de Buda pel dimoni Mara i el primer sermó de Buda.
Els habitants del Sri Lanka prehistòric van viure en aquestes coves abans de l'arribada de budisme a l'illa, doncs hi ha llocs d'enterraments amb esquelets humans de l'any 700 aC, de fa uns 2700 anys, que han estat desenterrats en aquesta àrea d'Ibbankatuwa prop de les coves de Dambulla.
Història modifica
Aquest complex de temples es remunta al segle I aC. Té cinc coves sota una enorme roca que queda pel damunt, amb una línia de degoteig per mantenir sec l'interior.[2] El 1938 l'arquitectura va ser embellida amb columnates arquejades i entrades amb gablets. Dins de les grutes els sostres estan pintats amb intricats models d'imatges seguint els contorns de la roca. Són imatges de Buda i bodhisattves, així com diversos déus i deesses.
El monestir de la cova de Dambulla encara està en funcionament i segueix sent l'edifici més antic millor conservat de Sri Lanka. Aquest complex es remunta als segles iii i II aC, quan ja estava establert com un dels monestirs més grans i importants. Es creu tradicionalment que Valagamba d'Anuradhapura és qui va convertir les coves en un temple el segle I aC. Exiliat d'Anuradhapura, va buscar refugi aquí dels usurpadors del sud de l'Índia durant 15 anys. Després de reclamar la seva capital, el rei va construir un temple com a acció de gràcies. Molts altres reis van fer afegits més tard i el segle xi, les coves s'havien convertit en un gran centre religiós. Nissanka Malla de Polonnaruwa va daurar les coves i va afegir al voltant de 70 estàtues de Buda el 1190. Durant el segle xviii, les coves van ser restaurades i pintades pel regne de Kandy.
Les cinc coves modifica
El temple està format per cinc coves de grandàries i magnificència variades.[3] Les coves, construïdes a la base d'una roca de 150 metres d'alçada, en les èpoques Anuradhapura (segle I aC a 993) i Polonnaruwa (1073 a 1250), són amb diferència les més impressionants dels molts temples en coves que es troben a Sri Lanka. S'accedeix al llarg d'un suau vessant en la Roca de Dambulla, oferint una vista panoràmica de les planes circumdants, que inclou la fortalesa en roca Sigiriya, a 19 km. Amb el crepuscle, centenars d'orenetes cauen en picat cap a l'entrada de la cova. La més gran mesura al voltant de 52 metres d'est a oest, i 23 metres des de l'entrada a la part posterior, aquesta espectacular cova té 7 metres en el punt més alt. També es representen aquí deïtats hindús, com els reis Valagamba i Nissankamalla, així com Ananda, el més devot deixeble de Buda.
Cova del Rei Diví modifica
A la primera cova se l'anomena Devaraja lena (lena en singalès significa cova), o Cova del Rei Diví. Un relat de la fundació del monestir està documentada en una inscripció brahmi del segle I sobre l'entrada a la primera cova. Aquesta cova està dominada per l'estàtua de 14 metres de Buda, llaurada en la roca. Ha estat reparada incomptables vegades en el curs de la seva història, i probablement va rebre la última capa de pintura al segle xx. Als seus peus està l'alumne favorit de Buda, Ananda; al seu cap, Vixnu, que es diu que va usar els seus poders divins per a crear les coves.
Cova dels Grans Reis modifica
En la segona cova, la més gran, a més a més de 16 estàtues en peus i 40 assegudes de Buda, estan els déus Saman i Vixnu, que els pelegrins sovint decoren amb garlandes, i finalment estàtues del rei Vattagamani Abhaya, qui va honrar al monestir en el segle i aC, i el rei Nissanka Malla, responsable en el segle xii del daurat de 50 estàtues, com indica una inscripció en pedra prop de l'entrada del monestir. Aquesta cova és, d'acord amb això, anomenada Maharaja lena, Cova dels Grans Reis. L'estàtua de Buda llaurada en la roca en el costat esquerre de l'habitació està escortada per figures de fusta de Bodhisattvas Maitreya i Avalokiteshvara o Natha. Hi ha també una dàgoba i un deu que degota aigua a través d'una esquerda en el sostre i que es diu que té poders curatius. Distintives pintures en el sostre de la cova, que es remunten al segle xviii, representen escenes de la vida de Buda, des del somni de Mahamaya a la temptació del dimoni Mara. Altres pintures representen esdeveniments importants de la història del país.
Gran Monestir Nou modifica
La tercera cova, la Maha Alut Vihara, el Gran Monestir Nou, va adquirir les pintures en sostre i parets en el típic estil Kandy durant el regnat del rei Kirti Sri Rajasinha (1747–1782), el famós renaixentista budista. A més de 50 estàtues de Buda, hi ha també una estàtua del rei.
Estàtues modifica
Dins d'aquestes habitacions santuari estan representades moltes èpoques d'escultura singalesa i art singalès. Les estàtues de Buda tenen diverses grandàries i actituds -la major de 15 metres de llarg. Una cova té més d'1.500 pintures de Buda cobrint el seu sostre.
Conservació modifica
La conservació del complex de temples de Dambulla s'ha concentrat principalment en conservar les pintures murals. Senake Bandaranayake assenyala que els dissenys es van netejar durant un projecte de conservació inicial durant els anys seixanta que va implicar la neteja dels murals i l'aplicació d'una capa protectora.[4]
Les posteriors estratègies de conservació a Dambulla, principalment des de 1982, s'han centrar en mantenir la integritat del complex existent que ha romes inalterat des de la reconstrucció de la veranda del temple en els anys trenta. Aquesta estratègia va ser acordada en el curs d'un projecte de col·laboració entre la UNESCO, el Projecte Triangle Cultural de Sri Lanka i les Autoritats del Temple de Dambulla que va esdevenir entre 1982 i 1996.[5]
Com el temple de Dambulla segueix actiu com a centre ritual, els plans de conservació del projecte de 1982-1996 es van dirigir a millorar la infraestructura i l'accessibilitat del lloc d'acord amb el seu estatus de lloc Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO. Això implicava la renovació del paviment tallat a mà dins del complex i la instal·lació d'il·luminació moderna. Ulteriors inversions en la infraestructura del temple han implicat la construcció d'un museu i altres instal·lacions per a turistes situades lluny del complex històric.
Inspeccions més recents de la UNESCO el 2003 van proposar una expansió a la zona actualment protegida al voltant del complex per minimitzar el dany als jaciments arqueològics que l'envolten.[6]
El projecte de conservació emprès entre 1982 i 1996 es va centrar principalment en el disseny mural del segle xviii que representa al voltant del 80% del total de pintures conservades a Dambulla. Per a finals dels anys noranta, la major part d'aquests dissenys romanien en un estat de conservació excel·lent, conservant encara els dels santuaris més grans (Vihara 3 i Vihara 2) la major part dels seus trets del segle xviii.[7]
La neteja no es va emprendre en el projecte de 1982-1996 que, en lloc d'això, es va centrar en la implementació d'una sèrie de mesures pal·liatives per estabilitzar els murals així com per desenvolupar una estratègia de conservació a llarg termini per minimitzar el dany humà o mediambiental.[8]
Estàtues i pintures modifica
Referències modifica
- ↑ Golden Temple of Dambulla, UNESCO
- ↑ Dambulla Cave temple of Sri Lanka, Walkers Tours
- ↑ Dambulla Cave Temple in Sri Lanka, Discover Sri Lanka with Lakpura
- ↑ Bandaranayake, Senake. Conservation of Ancient Sites on the Silk Road. Los Ángeles: The Getty Conservation Institute, 1997, p. 54.
- ↑ Bandaranayake, Senake. Conservation of Ancient Sites on the Silk Road. Los Ángeles: The Getty Conservation Institute, 1997, p. 50–52.
- ↑ «State of Conservation of the World Heritage Properties in the Asia-Pacific Region: Golden Temple of Dambulla». UNESCO. [Consulta: 8 març 2013].
- ↑ Bandaranayake, Senake. Conservation of Ancient Sites on the Silk Road. Los Ángeles: The Getty Conservation Institute, 1997, p. 53.
- ↑ Bandaranayake, Senake. Conservation of Ancient Sites on the Silk Road. Los Ángeles: The Getty Conservation Institute, 1997, p. 55-56.
- Aquesta pàgina incorpora contingut de Lankalibrary.com del Dr. Rohan Hettiarachchi utilitzat amb permís del propietari del lloc web.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple d'Or de Dambulla |