Tentredínids

Els tentredínids (Tenthredinidae)[1][2] són una família d'himenòpters del subordre Symphyta,[3] una de les més gran de la superfamilia Tenthredinoidea amb més de 6.000 espècies. Les femelles usen el seu ovipositor amb forma de xerrac per perforar l'escorça de tiges i per dipositar els seus ous, cosa que danya els arbres.

Infotaula d'ésser viuTentredínids
Tenthredinidae Modifica el valor a Wikidata
Tenthredopsis sordida female.jpg
Tenthredopsis sordida Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
SuperfamíliaTenthredinoidea
FamíliaTenthredinidae Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1802
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambTenthredinoidea, Tenthredininae i Tenthredinini Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies

CaracterístiquesModifica

Els caràcters diagnòstics de la família són difícils de descriure. Per a la seva identificació un depèn en la combinació dels trets següents: de 5 a 9 flagelòmers o segments antenals més una separació ben definida entre la terga del primer segment abdominal i la metapleura. Els tentredínids són sovint negres o marrons, de vegades de colors brillants, entre 3 i 20 mm de llarg. Com altres membres de Symphyta manquen de l'estrenyiment o pecíol (cintura de vespa) entre el tòrax i l'abdomen, la qual cosa els diferència de les vespes, formigues i abelles, membres d'Apocrita. Sovint els dos sexes difereixen marcadament en color.[4]

Història naturalModifica

Els tentredínids Són comuns en prats i espais oberts dels boscos i prop de rierols de corrent ràpid. La gran majoria de les larves són herbívores; s'alimenten principalment del fullatge d'arbres i arbusts. Algunes espècies són miners de les fulles, perforadores de tiges o formadors d'agallas. Les larves dels quals s'alimenten en l'exterior de les plantes s'assemblen a les erugues de lepidòpters amb diversos parells de potes falses en l'abdomen, mentre que les que viuen a l'interior manquen de tals potes. Els adults necessiten molt poc aliment. Generalment passen l'hivern en estat de pupa amagats en el sòl.[5]

ReferènciesModifica

  1. «Tenthredinidae». catalogueoflife.org. [Consulta: 27 març 2022].
  2. «Tenthredinidae». mindat.org. [Consulta: 27 març 2022].
  3. «tentredínids». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-05-1989. [Consulta: 27 març 2022].
  4. Davis, Robert B.; Baldauf, Sandra L.; Mayhew, Peter J. «The origins of species richness in the Hymenoptera: insights from a family-level supertree». BMC Evolutionary Biology, 10, 1, 27-04-2010, pàg. 109. DOI: 10.1186/1471-2148-10-109. ISSN: 1471-2148. PMC: PMC2873417. PMID: 20423463.
  5. Jackman, John A.; Drees, Bastiaan M. A Field Guide to Common Texas Insects (en anglès). Taylor Trade Publishing, 1998-03-01. ISBN 978-1-4616-2291-8. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tentredínids
  • Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) quarta edició. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3