Teobald I de Navarra

Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador ( Troyes, França 1201 - Pamplona 1253 ) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).

Teobald I de Navarra

Nom original	(fr) Thibaut IV de Champagne
Biografia
Naixement	30 maig 1201 Troyes
Mort	8 juliol 1253 (52 anys) Pamplona
Sepultura	Catedral de Santa María de la Asunción de Pamplona
Sobirà de Navarra
1234 – 1253
Comte
Dades personals
Activitat
Ocupació	escriptor, governant, compositor, trober
Gènere	Poesia
Nom de ploma	Thibaut le Posthume Thibaut le Chansonnier Teobaldo el Trovador
Altres
Títol	Comte Rei de Navarra
Família	Casa de Blois
Cònjuge	Gertrude de Dagsburg Agnès de Beaujeu Margarida de Borbó-Dampierre (1232 (Gregorià)–)
Parella	Marquesa López de Rada
Fills	Blanca de Navarra  ( Agnès de Beaujeu) Margarida de Navarra  ( Margarida de Borbó-Dampierre) Gil de Rada  ( Marquesa López de Rada) Enric I de Navarra  ( Margarida de Borbó-Dampierre) Teobald II de Navarra  ( Margarida de Borbó-Dampierre) Beatriu de Navarra  ( Margarida de Borbó-Dampierre) Agnès de Navarra  ( NN (en) )
Pares	Teobald III de Xampanya   i Blanca de Navarra i de Castella
Cronologia
	naixement pòstum

Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya

Orígens familiars

Fill de Teobald III de Xampanya i Blanca de Navarra. Per línia paterna era net d'Enric I de Xampanya i Maria de França, i per línia materna de Sanç VI de Navarra i Sança de Castella.

Núpcies i descendents

Vers el 1220 es casà amb Gertrude de Dagsburg, filla del comte Albert de Dabsburg.

El 1222 es casà, en segones núpcies, amb Agnès de Beaujeau, filla de Guichard de Beaujeau i Sibil·la d'Hainaut i cosina de Lluís IX de França. D'aquesta unió nasqué:

• la infanta Blanca de Navarra (1226-1283), casada el 1236 amb Joan I, duc de Bretanya.

EL 1232 es casà novament amb Margarida de Borbó-Dampierre. D'aquesta unió nasqueren:

• la infanta Elionor de Navarra (1233)
• l'infant Teobald II de Navarra (1238-1270), rei de Navarra i comte de Xampanya
• la infanta Beatriu de Navarra (1242-1295), casada el 1258 amb el duc Hug IV de Borgonya
• l'infant Pere de Navarra (?-1265), senyor de Muruzabal
• la infanta Margarida de Navarra (?-1306), casada el 1255 amb el duc Ferran III de Lorena
• l'infant Enric I de Navarra (1244-1274), rei de Navarra i comte de Xampanya

Tingué diversos fills il·legítims:

• Guillem de Navarra (?-v 1267), capellà
• Margarita de Navarra, casada amb Àlvar Pérez de Azagra, senyor d'Albarrasí
• Elida de Navarra, morta jove
• Berenguera de Navarra, priora de Sant Pere de Ribes
• Marquesa de Navarra, casada amb Pere Ferrandis, senyor d'Híxar, bastard d'Aragó. Filla il·legítima amb Marquesa Gil de Rada.

Malnom: el Trobador

Teobald és conegut com el Trobador per la seva fama de poeta, que ja va tenir en la seva època i que la història ha confirmat.

Ascens al comtat de Xampanya

Nascut el mateix any de la mort del seu pare, Teobald fou nomenat comte de Xampanya aquell mateix any. La seva mare però inicià una regència que durà fins al 1222, any en què feu 21 anys. La regència fou dura, sobretot pels enfrontaments constants amb la família Brienne, que reclamaven el tron comtal per a ells en ser cosins de Teobald.

Ascens al tron navarrès

Anvers i revers del segell de Teobald I de Navarra. Aquest va utilitzar un model de segell del seu avi Sanç VI de Navarra on hi apareixien l'escarboncle, mentre mantenia el senyal heràldic iniciat pel seu pare Teobald III de Xampanya, la barra de Xampanya.

Mort Sanç VII els navarresos van oblidar la voluntat del rei, en la qual feia hereu seu a Jaume I el Conqueridor i van cridar a Teobald, que al mes de la mort del seu oncle es va presentar a Pamplona, on va jurar els Furs del regne, nodrint a la corona de Navarresa amb una reconeguda dinastia d'adinerats vassalls del rei de França establerts al nord del regne i instaurant l'anomenada Dinastia Xampanya.

Relacions amb els veïns

Va segellar pactes amb Castella, Aragó i Anglaterra, que li van permetre consolidar-se a la corona. Va governar ajudat per nobles de la Xampanya, que van rebre importants càrrecs. Va reduir la importància de les tinences com divisió territorial i va implantar quatre grans districtes encomanats a merins, als quals va atribuir funcions fiscals i d'ordre públic. Va establir les seves lleis per escrit i inicia la compilació de les tradicions jurídiques de la monarquia navarresa coneguda com a "Fur General".

Per aconseguir el suport de Castella, va pactar el matrimoni de la seva filla Blanca amb Alfons, el futur Alfons X el Savi. En aquest pacte, Ferran III de Castella oferia a Teobald les terres de Guipúscoa mentre el navarrès visqués, però no les d'Àlaba, com també pretenia Teobald; així el regne de Navarra tindria sortida natural al mar Cantàbric. Aquest tractat, que no va arribar a complir-se, hagués significat la incorporació de Navarra a Castella. Sembla que a l'any següent va prometre a la seva filla Blanca amb el comte de Bretanya.

Croades

El 1238 va dirigir un exèrcit croat a Terra Santa. A pesar de ser derrotat, les disputes entre musulmans li van permetre signar la pau i obtenir per als cristians les ciutats de Jerusalem, Betlem i Ascaló. Va retornar de la croada a la fi de l'any 1240, passant gran part del seu regnat viatjant contínuament entre Navarra i Xampanya.

Relacions amb l'església

Va mantenir grans diferències amb el bisbe de Pamplona, Pedro Jiménez de Gazólaz, i es va negar a respondre davant els tribunals papals. Un concili provincial celebrat el 1250 va arribar a excomunicar-lo, però el papa Innocenci IV li va concedir un privilegi especial pel qual sense el mandat de la Santa Seu ningú podia excomunicar al rei.

Mort

Va morir el 8 de juliol de 1253 a Pamplona al retorn d'un dels seus viatges a la regió de Xampanya, sent enterrat a la catedral d'aquesta ciutat.

Precedit per: Teobald III	Comte de Xampanya 1201–1253	Succeït per: Teobald II
Precedit per: Sanç VII el Fort	Rei de Navarra 1234–1253