Obre el menú principal

Teodectes de Faselis

poeta grec

Teodectes (Theodectes, Θεοδέκτης) fou un retòric i poeta tràgic grec que visqué a Faselis a Pamfília, fill d'Aristandre. Va viure al segle IV aC en temps de Filip II de Macedònia i fou deixeble d'Isòcrates i potser d'Aristòtil (amb el qual en tot cas fou almenys amic).

Infotaula de personaTeodectes de Faselis
Nom original (grc) Θεοδέκτης
Biografia
Naixement dècada del 380 aC
Faselis
Mort valor desconegut.
Atenes
Grup ètnic Grecs
Activitat
Ocupació Escriptor de tragèdies, orador i poeta
Professors Isòcrates i Plató
Família
Fills Teodectes el Jove
Modifica les dades a Wikidata

Va viure la major part de la seva vida a Atenes on va morir als 41 anys quan el seu pare encara era viu. El seu epitafi, esmentat per Esteve Bizantí, diu : " Ἥδε χθὼν κόλποισι Φασηλίτην Θεοδέκτην, Κρύπτει, ὃν ηὔξησαν Μοῦσαι Ὀλυμπιάδες: Αὐτὰρ ἐπὶ χθό? ἐὼν ἱεραῖς τρισὶ καὶ δέ? ἁμίλλαις, Ὀκτὼ ἀγηράντους ἀμφεθέμην στεφάνους. La seva ciutat natal li va erigir una estàtua a l'àgora.

Fou un dels oradors que va participar en el concurs per l'oració funerària de Mausol convocat per la reina Artemísia II (352 aC) concurs en el qual van participar Isòcrates, Teopomp, Naucrates i Teodectes i que va guanyar Teopomp.

Inicialment es va dedicar a la retòrica i fou ja més gran d'edat quan es va dedicar a la poesia. Va crear discursos per altres i fou mestre de retòrica. En un concurs paral·lel també al funeral de Mausol, Teodectes va escriure una tragèdia i va guanyar a Teopomp. Es diu que era de gran bellesa personal i tenia molta memòria podent repetir gran nombre de versos després d'escoltar-los només una vegada. Dionís d'Halicarnàs el situa al front dels escriptors de retòrica junta amb Aristòtil.

ObraModifica

Després d'arribar a un notable prestigi com orador es va dedicar a les obres dramàtiques. És possible que la primera tragèdia fou l'escrita al funeral de Mausol el 352 aC, i es diu que en va arribar a escriure cinquanta (potser 52), participant en tretze concursos i guanyant vuit vegades. De les seves tragèdies es coneixen el títol de deu:

  • Αἴας
  • Ἀλκμαίων
  • Ἑλένη
  • Θυέστης
  • Λυγκεύς
  • Μαύσωλος
  • Οἰδίπους
  • Ὀπέστης
  • Τυδεύς
  • Φιλοκτήτης

A aquests s'haurien d'afegir molt probablement Βελλεποφόντης, Θησεύς, i Μέμνων ? Ἀχίλλευς

La data de la seva mort fou probablement propera al 335 aC. Va deixar un fill del mateix nom, i un esclau domèstic i amanuense de nom Sibirti que fou el primer de la seva condició que es va dedicar a la retòrica i fins i tot Suides li atribueix una obra (que probablement en realitat seria una feina del seu patró) anomenada τέχναι ῥητορικαί.