Teodor Pròdrom (monjo)

(S'ha redirigit des de: Teodor Prodom (monjo))

Teodor Pròdrom (en llatí Theodorus Prodromus, en grec Θεόδωρος), de vegades anomenat Theodorus Ptochoprodromus fou un monjo i escriptor romà d'Orient de la primera meitat del segle xii. Va agafar el nom d'Hilaró quan va entrar al monestir. Va tenir gran reputació al seu temps com erudit i filòsof i va rebre el malnom de Κυρός o κύριος (que té autoritat). Va escriure sobre molts temes com filosofia, gramàtica, teologia, història i astronomia, i en especial poesia.

Infotaula de personaTeodor Pròdrom
Biografia
Naixement1115 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Mort1160 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta i escriptor Modifica el valor a Wikidata

ObresModifica

Obres que es conserven:

  • Un poema sobre els amors de Rhodanthe i Dosicles en metre iàmbic, de no gaire qualitat, però que va tenir un imitador: Nicetes Eugenià.
  • Galeomyomachia, en vers iàmbic, sobre "la batalla dels ratolins i del gat", imitant la Batracomiomàquia.
  • Ἡ ἀπόδημος φιλία, un altre poema iàmbic.
  • Poema de més de 1000 línies en dos llibres dirigit a Manuel I Comnè (emperador 1143-1180), on es queixa de la misèria que ha de suportar a la vida del convent, mentre altres més ben situats es dediquen a la disbauxa. A l'inici i al final de cada llibre hi ha unes quaranta línies en grec antic, mentre les altres són escrites en grec medieval.
  • Ἀμάραντος, ἢ γέροντος ἔρωτες. Un diàleg en prosa.
  • Una invectiva contra la dita: ἡ πενίη σοφίην ἔλαχεν ("la pobresa empeny a la saviesa").
  • Epigrammata, Τετράστιχα ἰαμβεῖα καὶ ἡρῶα εἰς τὰ κεφαλαιωδῶς ῥηθέντα ἐν τῇ γραφῇ. Resums poètics dels llibres del Pentateuc, Llibre de Josuè, dels quatre Evangelis i dels Fets dels Apòstols.
  • Τετράστιχα ἰαμβεῖα καὶ ἡρῶα εἰς τὰ κεφαλαιωδῶς ρηθέντα ἐν τῷ βὶῳ Γρηγορίου τοῦ θεολόγου, τοῦ μεγάλου Βασιλείου καὶ τοῦ ἁγίου Χρυσοστόμου.
  • Προσφωνητικοί. En versos elegíacs, on es dirigeix a Pau Apòstol, a Gregori Nazianzè i a altres teòlegs.
  • Ἰάμβοι σχετλιαστικοὶ εἰς τὴν πρόνοιαν. Un poema sobre la Divina providència.
  • Un poema iàmbic contra els homes que porten el nom "Baris", que havia intentat acusar-lo d'heretgia.
  • Εἰς εἰκονισμένον τῷ βίῳ, In imaginem vitae. Versos de temàtica política.
  • Νουθετικοὶ κατὰ φθονούντων, ad Invidos.
  • Poema iàmbic sense títol (in hortum).
  • Epístoles
  • κατὰ φιλοπόρνου γραός. En 102 versos senars, atribuït de vegades a Manuel Files.
  • Ἐξήγησις. Exposició dels cànons o himnes apropiats a les festes dominicals.
  • Un Epítom dels comentaris de Teodoret de Cir als psalms.
  • De Processione Spiritus sancti.
  • Un Lexicó sobre la gramàtica de Manuel Moscòpulos i altres notes sobre tractats gramaticals.
  • Poema astronòmic per a la sebastocratoressa Irene Ducas.
  • Poema de 128 hexàmetres per Joan II Comnè emperador.
  • 118 hexàmetres en favor d'Anna Comnè.
  • Κατὰ μακρογενείου δοκοῦντος εἶναι διὰ τοῦτο σοφοῦ
  • Descripció de l'entrada de Joan II Comnè a Constantinoble després de la conquesta de Kastamonu.
  • Poema de 296 hexàmetres per Joan Comnè després de la conquesta de Gangra
  • 50 hexàmetres en queixa per no veure agraïda la seva feina després d'haver sortit de Constantinoble.
  • In posteriora Analytica Aristotelis, Περὶ ἐπιδεικτικῶν.
  • De pauco et multo, magno et parvo, quod non sint relativa sed contraria.
  • Diversos assajos teològics.[1]

ReferènciesModifica

  1. 64.Theodorus Prodromus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1055-1056