Teoria àcid-base de Lux-Flood
En la teoria àcid-base de Lux-Flood un àcid és una substància que pot rebre anions òxid, O²¯, i una base és una substància que pot donar anions òxid. Té utilitat en les reaccions de sals fuses, en electroquímica i en geoquímica.[1]
Aquesta teoria fou proposada pel químic alemany Hermann Lux el 1939[2][3] i ampliada posteriorment pel químic noruec Håkon Flood el 1947.[4] Fou desenvolupada amb l'objectiu de descriure les reaccions àcid-base en sistemes no protònics, això és, en absència de composts que tenguin hidrògens, i que no poden ser descrites per la teoria àcid-base de Brønsted i Lowry que entén les reaccions àcid-base com reaccions químiques d'intercanvi de protons, H+, entre dues espècies químics (àcid i base).
Per exemple l'òxid de calci, CaO, és una base perquè pot cedir anions òxid; i el diòxid de silici, SiO₂, és un àcid perquè pot rebre anions òxid. La reacció, que es dona en estat líquid amb ambdós òxids fusos, es pot representar amb la següent equació:[1]
Les bases de Lux-Flood en reaccionar amb aigua donen hidròxids, com per exemple l'òxid de calci, CaO, que dona l'hidròxid de calci, Ca(OH)₂:
Per contra, els àcids de Lux-Flood donen àcids en reaccionar amb l'aigua. És el cas del diòxid de silici, SiO₂, que dona àcid metasilícic, H₂SiO₃:[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Huheey, J.E. Química Inorgànica. Principios de estructura y reactividad. México: Harla, 1981. ISBN 968-6034-13-7.
- ↑ Franz, H «Solubility of Water Vapor in Alkali Borate Melts». J. Am. Ceram. Soc., 49, 9, 1966, pàg. 473–477. DOI: 10.1111/j.1151-2916.1966.tb13302.x.
- ↑ Lux, Hermann «"Säuren" und "Basen" im Schmelzfluss: die Bestimmung. der Sauerstoffionen-Konzentration». Ztschr. Elektrochem, 45, 4, 1939, pàg. 303–309.
- ↑ Flood, H.; Forland, T. «The Acidic and Basic Properties of Oxides». Acta Chem. Scand., 1, 6, 1947, pàg. 592–604. DOI: 10.3891/acta.chem.scand.01-0592. PMID: 18907702.