Tercera divisió espanyola de futbol

(S'ha redirigit des de: Tercera División)

La Tercera divisió és un torneig de la Lliga espanyola de futbol masculina. És la quarta categoria per sota de la primera, la segona i la segona B i és la categoria superior a les divisions regionals, com la Primera Catalana, la Regional Preferent valenciana i la Primera Regional Preferent de les Illes Balears.

Infotaula de competició esportivaTercera divisió espanyola de futbol
Campeonato Nacional de Liga de Tercera División.svg
Tipuslliga de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióReial Federació Espanyola de Futbol Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorDivisions regionals de futbol d'Espanya, Primera Regional Preferent mallorquina de futbol, Regional Preferent Menorca, Regional Preferent Eivissa-Formentera, Divisiones Regionales de Fútbol in Castilla-La Mancha (en) Tradueix, Divisiones Regionales de Fútbol in the Community of Madrid (en) Tradueix, Divisiones Regionales de Fútbol in Aragón (en) Tradueix, Regional Preferent valenciana, Tercera división, Grupo XIII (en) Tradueix, División de Honor Regional de Guipúzcoa (es) Tradueix, Divisiones Regionales de Fútbol in Extremadura (en) Tradueix, Preferente de Ceuta (it) Tradueix, Divisiones Regionales de Fútbol in Ceuta and Melilla#Primera Autonómica de Melilla (en) Tradueix, Regional Preferente de Cantabria (es) Tradueix i División de Honor Andaluza (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Data1929 Modifica el valor a Wikidata - 
Més informació
Lloc webrfef.es… Modifica el valor a Wikidata
Grups de Tercera Divisió

Va ser creada a la temporada 1929-30 i és una categoria no professional. Entre 1929 i 1977, any en què es va crear la Segona B, ocupava el tercer nivell per sota de la Segona Divisió, amb l'excepció d'algunes temporades en què va deixar d'existir. Actualment està estructurada en un grup per cada federació autonòmica, excepte en el cas de la Federació Andalusa i les de les dues ciutats autònomes, que formen dos grups entre les tres entitats: un amb els equips d'Andalusia Oriental i Melilla i un altre amb els de Andalusia Occidental i Ceuta. A final de temporada es disputen promocions d'ascens a nivell nacional pel que manté la consideració d'última categoria nacional de la lliga espanyola.

HistòriaModifica

La Tercera Divisió es va crear la temporada 1929-1930, és a dir, a partir de la segona edició de la Lliga espanyola de futbol masculina. Històricament la Tercera Divisió era la tercera categoria de la lliga espanyola, per sota de la Segona Divisió. A la temporada 1977-1978, amb la creació de la Segona Divisió B, va passar a ser la quarta categoria de la lliga espanyola.

La seva estructura, així com el nombre de grups i equips participants ha canviat en múltiples ocasions al llarg de la història.

En la seva primera edició, la fase prèvia distribuïa a 33 equips en 8 grups diferents, dels quals van ser campions: Club Gijón, Barakaldo Club de Futbol, Club Atlètico Aurora, Club Deportivo Patria Aragón, Club Esportiu Castelló, Sporting Club Sagunto, Cartagena Fútbol Club i Recreativo de Huelva. Ja en la fase eliminatòria, el Castelló es va convertir en el primer campió de la categoria al vèncer per un ajustat 3-2 al Recreativo de Huelva.

Com la resta de categories de la lliga espanyola de futbol, la Tercera Divisió va deixar de disputar-se durant la Guerra Civil, a partir d'1936. El 1939 van tornar a disputar-se la Primera i Segona Divisió, tot i que la Tercera no va tornar a posar-se en marxa fins a un any després. Després de la temporada 1940-1941, la Tercera Divisió va ser suprimida, quedant reemplaçada per la Primera Categoria Regional. No obstant això, dos anys després, per a la temporada 1943-1944, va ser novament recuperada.

L'última gran reestructuració de la categoria va tenir lloc a la temporada 1980-1981, quan es van crear nous grups i es va començar a fer una distribució autonòmica d'aquests, encara que van ser necessàries diverses campanyes per obtenir l'actual organització. Des que té aquesta nova estructura, la Societat Esportiva Tenisca de Santa Cruz de la Palma és l'únic club a Espanya que ha participat en totes les seves edicions.

Evolució del número de grupsModifica

Grups Període Notes
8 1929-1930
4 1930-1931
6 1931-1932
8 1932-1934
6 1940-1941
9 1943-1945
10 1945-1946
12 1946-1947
8 1947-1948
6 1948-1949
5 1949-1950
6 1950-1954
16 1954-1957
14 1957-1968
8 1968-1970
4 1970-1977 Al finalizar la temporada 1969-70, es va produir el descens a Regional de 12 equips de cada un dels vuit grups, de manera que a partir de la temporada 1970-71 la Tercera Divisió es va estructurar en 80 equips distribuïts per proximitat geogràfica en quatre grups, de forma molt similar a la composició actual de la Segona Divisió B
6 1977-1979 Després de la creació de la Segunda División B el 1977, la Tercera División va passar a conformar el quart nivell en el sistema de lligues. Els 120 equips participants van ser repartits, sota criteris de proximitat geogràfica, en sis grups
8 1979-1980 Per primera vegada, a la temporada 1979-80 es va crear un grup exclusiu per a una federació territorial, la Balear. Per a això, catorze equips de categoria regional balear van pujar a Tercera per unir-se als sis ja existents, quedant format el VIII. Altres 32 equips de la resta de país van obtenir l'ascens i van substituir als sis descendits per sumar un total de 160 equips a Tercera, distribuïts en vuit grups
13 1980-1983 El 1980, 103 ascensos i només tres descensos va marcar un increment dels equips de Tercera fins als 260, que van ser repartits en tretze grups, ja amb una clara vocació territorial: grup I per equips gallecs, l'II per a asturians i càntabres, el III per bascos, el IV per aragonesos, navarresos i de la Rioja, el V per catalans, el VI per a valencians, el VII per castellans (madrilenys i manxecs), el VIII per la Federació Oest (més tard Federació de Castella i Lleó), el IX per a Andalusia Oriental i Melilla, el X per a Andalusia Occidental, Ceuta i Extremadura, el XI per Illes Balears, el XII per les Illes Canàries, i el XIII per equips murcians, Albacete i alguns del sud d'Alacant
14 1983-1986 A la campaña 1983-84 és el torn dels extremenys de crear el seu propi grupo, el XIV, deixant el grupo X, que queda reservat per a Andalucía Occidental i Ceuta
16 1986-1987 A la temporada 1986-87 el grup II que compartien asturians i càntabres es queda en exclusiva per als equips asturians, creant-se un grup nou per als conjunts càntabres (que passa a ser el III). Paral·lelament, el grup IV en el qual havien competit aragonesos, navarresos i de la Rioja es divideix en els nous grups XV (per navarresos i de la Rioja), i XVI (per als aragonesos)
17 1987-1989 A la temporada 1987-88 es divideix el grupo VII, el de la Federació Castellana, quedant-se aquest en exclusiva per als equips madrilenys mentre que els manxecs són enquadrats en un nou grup, el XVII
18 1989-1992 A la temporada 1989-90 es va produir una incorporació massiva d'equips de la comarca del Baix Segura al grup valencià, el VI, de manera que aquesta federació va haver de repartir als seus equips en dos grups, el Grup VI Nord i el Grup VI Sud, perllongant aquesta situació durant tres anys
17 1992-2004 Finalment, la Federació Valenciana va decretar que a la temporada 1991-92 es producirien deu descensos directes en cadascun dels dos grups valencianos, per tenir un sol grupo de Tercera a partir del any següent
18 2004- A la temporada 2004-05 el grup XV que compartien equips navarresos i de la Rioja es desdobla en grupo XVa per als equips navarresos i grup XVb pels de la Rioja, mantenint-se aquesta denominació durante dues temporades. A la temporada 2006-07 el grup navarrés es queda amb la denominació grup XV, mentre que el de la Rioja adopta la nomenclatura grup XVI i els grups d'Aragón i de Castella-La Mancha passen a anomenar-se grups XVII y XVIII respectivament

Sistema de competicióModifica

La Tercera divisió, igual que les altres categories, és un torneig que se celebra cada any. Actualment hi participen 364 equips. Aquesta categoria es va reestructurar per a la temporada 2006-2007 quedant un total de 18 grups, la majoria de 20 equips i els altres entre 18 i 22 equips. La distribució geogràfica dels grups és la següent:

AscensModifica

El sistema d'ascens és el mateix que de Segona B a Segona divisió, i ha patit les mateixes remodelacions en els darrers anys. Fins a la temporada 2007/08 la promoció d'ascens a segona B es feia formant 18 grups de 4 equips, amb la condició que a cadascun d'ells no hi hagi equips del mateix grup original i que hi hagi un primer, un segon, un tercer i un quart. Primerament es feia per sistema de lligueta tots contra tots a anada i tornada. Posteriorment es va implantar el sistema d'eliminatòria directa a doble partit: primer contra quart i segon contra tercer i el dos guanyadors a la final.

Des de la temporada 2008/09 el sistema ha variat lleugerament. En una primera eliminatòria s'enfronten, d'una banda, els 18 campions entre ells, pujant els 9 guanyadors a la Segona B. Paral·lelament, els segons s'enfronten als quart i els tercers entre ells en altres 27 eliminatòries. Aquests 27 equips guanyadors s'afegeixen als 9 primer perdedors en dues rondes més, fins a quedar tan sols 9 equips, que també ascendiran a la divisió de bronze.

DescensModifica

El nombre d'equips que descendeixen depèn de cada federació autonòmica. A la majoria de grups són els tres últims equips classificats els que descendeixen a les divisions regionals. Si després de coneguts el nombre d'equips que ascendeixen i descendeixen de cada grup, un grup queda amb més de 20 equips, les federacions autonòmiques podran decidir descensos addicionals de manera que el nombre d'equips quedi entre 20 i 22.

Classificació històricaModifica

Classificació històrica per temporades, actualitzada fins a la temporada 2011-2012:

Temporades Equips
58 Real Murcia CF B
57 Arenas Club
54 CD Tudelano
53 CE Atlètic Balears
52 CD Eldense
51 CE Constància, CP Cacereño, Club Lemos
50 CD Mirandés
49 CE Manacor
48 Racing de Santander B, RB Linense
47 Caudal Deportivo, Gimn. Segoviana CF, CE Europa, CD Turón
46 SD Ponferradina, CD Guadalajara, Arosa SC, CE Alaior
45 CD Don Benito, CD Basconia, Club Siero
44 UD Salamanca B, UE Poblera, Girona FC, CD Tortosa, CD Getxo, Alacant CF, CE Júpiter
43 CD Calahorra, RSG Torrelavega, CA Monzón, Coria CF
42 CF Gandia, RCD La Coruña B, Tolosa CF
41 CD San Fernando, CF Reus Deportiu, CE Olímpic de Xàtiva, CD Manchego, Santoña CF, EC Granollers
40 UDC Chantrea, Jerez Industrial CF, CD Oberena, Real Unión Club, CD Leonesa B
39 Ontinyent CF, CE Acero
38 UE Sant Andreu, CE Manresa, CF Badalona(1), Orihuela Deportiva CF, Atlètic Ciutadella CF
34 CE Onda, Terrassa FC, Novelda CF
33 CE Mataró, UE Alzira, CF Igualada
31 Elx CF Il·licità, SE Sueca
30 CE Alcoià, FC Martinenc
29 CF Balaguer
28 València CF Mestalla, CE Borriana, CE Binissalem, UE Sants
27 CF Gavà
26 CF Sporting Maonès, Catarroja CF, CF Sóller, UE Carcaixent
25 FC Barcelona C, Club Gimnàstic de Tarragona, SE Eivissa, UE Olot, UA Horta
24 PE Santa Eulària, UE Fraga, UE Figueres(1)
23 FC Santboià, CD Banyoles, Vila-real CF
22 AEC Manlleu, UD Horadada, UE Vic
21 CE Ferrioler
20 Burjassot CF, Pego CF, FC Vilafranca, UE Maó
19 SE Portmany, Vinaròs CF, UE Arenal, Elx CF
18 CF Vilanova i la Geltrú, UE Lleida, CA Saguntí, CE Menorca
17 RCD Mallorca B, CE Santanyí, CE Dénia, UDA Gramenet, CF Calella, CE Cardessar
16 CF Platges de Calvià, CE L'Hospitalet, Llevant UE, Vila Joiosa CF, UE Vall d'Uixó, UE Oliva, CE Soledat
15 CE Montuïri, CE Ferreries, CE Felanitx, CE Benicarló, Mequinensa CE

(1) No es comptabilitzen les temporades del CF Badalona després de la fusió amb la Unió de l'Esport Badaloní (any 2002), considerant que són dos clubs diferents.
(2) La temporada 2006-07 la va disputar amb el nom de UE Miapuesta Vilajuïga.

Vegeu tambéModifica