Terituixmes

Terituixmes (mort l'any 410 av. J.-C.) fou un sàtrapa d'Armènia el 428 aC del qual el final tràgic és conegut per la referència de Ctèsies en la seva Història de Pèrsia o Persica.[1]

Infotaula de personaTerituixmes
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Sàtrapa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernador Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSàtrapa d'Armènia (428 aC–410 aC) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHydarnids (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareHidarnes III Modifica el valor a Wikidata
GermansTissafernes i Estàtira Modifica el valor a Wikidata

Origen i famíliaModifica

Fils de Hidarnes III, sàtrapa d'Armènia, Terituixmes s'havia casat l'any 428 aC amb Amestris, una filla del rei Darius II. Arsaces, fils d'aquest mateix rei, que després va regnar sota el nom d'Artaxerxes II, es va casar al seu torn amb Estàtira, una filla d' Hidarnes III.

SàtrapaModifica

Darius II va donar el 428 aC a Terituixmes el govern d'Armènia que havia estat ja exercit pel seu pare.[2]

Terituixmes tenia per la banda del seu pare una germana, anomenada Roxana, d'una gran bellesa, que destacava en el tir a l'arc i en llançar la javelina. Seduït pels seus encants, havia concebut per ella una gran passió i, en canvi va agafar aversió a la seva nova esposa Amestris. Llavors va resoldre de tancar-la en un sac i fer-lo perforar per tres-cents homes, amb els quals planejava revoltar-se.

Un cert Odiastes, que tenia un gran crèdit per part de Terituixmes, havia rebut unes cartes del rei Darius II, pel qual aquest príncep li prometia grans recompenses si podia aconseguir salvar la seva filla, va atacar al rebel, el va vèncer i el va matar. Aquesta victòria va costar cara perquè Terituixmes es va defensar valentament contra els que l'atacaven, i es diu fins i tot que en va matar fins a trenta-set amb la seva pròpia mà.[3]

Mitradates, fils d'Odiastes, que era un capità de Terituixmes, no estava present en el moment d'aquesta acció. Quan se'n va assabentar va fer mil imprecacions contra el seu pare, i havent-se apoderat de la ciutat (desconeguda) de Zaris, la va guardar per posar-la en mans de Satibarzanes, un fill de Terituixmes.

Durant aquest temps, Parisatis, germana-esposa de Darius II i mare d'Amestris, va fer enterrar viva a la mare de Terituixmes, als seus dos germans Metrostes i Hèlicos així com dos de les seves germanes. Pel que fa a Roxana, va ordenar que fos partida a trosos, i aquesta ordre bàrbara fou executada (el 410 aC410 aC).[4]

El rei Darius II va ordenar a continuació a Parisatis de fer patir el mateix suplici a Estàtira, esposa del seu fill Arsacès. Però aquest últim, colpejant-se el pit i proferint horrorosos crits, va atenuar la còlera del seu pare i de la seva mare. Com que la venjança de Parisatis ja estava satisfeta, Darius II va concedir el perdó de la vida a Estàtira, però al mateix temps va dir a Parisatis que arribaria sens dubte un dia que se'n penediria.[5]

La satrapia d'Armènia fou a continuació concedida pel rei Artaxerxès II al seu gendre Orontes I, espòs de Rodoguna, l'una de les filles que havia tingut d'Estàtira.

Notes i referènciesModifica

  1. Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome,‎ , p. 394.
  2. Ctésias, chapitre LIII.
  3. Ctésias, chapitre LIV.
  4. Ctésias, chapitre LV.
  5. Ctésias, chapitre LVI.

BibliografiaModifica

  • Pierre Briant, Histoire de l'Empire perse de Cyrus à Alexandre, Fayard, Paris, 1996 ISBN 2-213-59667-0.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome,‎ , p. 393-394.