Parisatis
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Parisatis (Parysatis) fou filla d'Artaxerxes I de Pèrsia Longimà, i després reina de la Pèrsia Aquemènida.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 440 aC  |
| Mort | 385 aC (54/55 anys) |
| Reina consort Imperi Aquemènida | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | consort |
| Altres | |
| Títol | Reina |
| Família | Dinastia Aquemènida |
| Cònjuge | Darios II de Pèrsia |
| Fills | Artaxerxes II de Pèrsia, Cir el Jove, Ostanes (en)  , Amestris (en) |
| Pare | Artaxerxes I de Pèrsia |
| Germans | Darios II de Pèrsia, Xerxes II de Pèrsia, Sogdià de Pèrsia i Arsites (príncep) |
El seu pare la va donar en matrimoni al seu germà (oncle de Parisatis) Darios II de Pèrsia Ocus, que després fou rei el 424 aC succeint a Xerxes II de Pèrsia. Darios II tenia un caràcter dèbil i Parisatis va governar de fet l'Imperi.
La seva administració foren una seria d'assassinats: els germans de Darios, Sogdià i Arsites foren executats, així com els ministres Artufi i Artoxares. La família d'Estàtira, la dona del seu fill Artaxerxes (futur Artaxerxes II de Pèrsia), fou també sacrificada i només es va salvar la mateixa Estàtira.
Va tenir almenys 13 fills, però només 4 van arribar a l'edat adulta. El més gran era Arsaces (nom que va canviar per Artaxerxes) que va néixer abans que el pare fos rei, i així Parisatis va fer valdre els drets del segon fill Cir, nascut ja quan el pare era rei, sense aconseguir res. A la mort de Darios va impedir que Artaxerxes II executés a Cir, i amb la seva intercessió aquest va poder tornar a la seva satrapia de Lídia d'on havia estat cridat, i on llavors, en tornar, es va revoltar.
Va impedir al rei escoltar als que el volien prevenir contra ella i contra Cir el Jove, i per això fou acusada de ser culpable de la guerra civil (401 aC). A la mort de Cir el Jove no va dubtar a mostrar el seu dol per la mort del seu fill preferit, amb un enterrament amb grans honors i mostres de simpatia cap al general dels mercenaris grecs, Clearc, al que no va poder salvar.
Va continuar treballant en endavant fins que va aconseguir eliminar a tots els autors de la mort de Cir. Finalment les tensions amb Estàtira es van incrementar i Parisatis va eliminar a la seva jove amb verí.
Artaxerxes estava convençut de la culpa de la seva mare, però es va acontentar amb el seu desterrament a Babilònia, i al cap de poc temps la va tornar a cridar a la cort on no va tardar a recuperar la seva influència. Va conspirar contra Tisafernes, que havia estat el primer a advertir al rei de la traïció de Cir el Jove, i va aconseguir finalment la seva execució (396 aC).
Després ja no torna a ser esmentada i cal suposar que va morir algun temps després tot i que la seva mort no és esmentada per cap autor.
Ctèsies de Cnidos que vivia a la cort en aquest temps, va escriure un relat dels fets que foren recollits per Plutarc a la seva obra Artaxerxes. Un extracte del mateix Ctèsies conservat per Foci, relata els fets de manera més breu.