Obre el menú principal

Tesaurus (Grècia)

(S'ha redirigit des de: Tesaure)
No s'ha de confondre amb Tesaurus.

Tesaurus (del grec antic, θησαυρός, Thesaurus) o casa del tresor és, a l'antiga Grècia, un edifici on es dipositen objectes de valor. El terme s'utilitza en particular per designar petits edificis religiosos on s'emmagatzemaven ofrenes a una deïtat. Sovint es troba en un santuari panel·lènic i té la forma d'un petit temple, amb vestíbul i sala principal.

Infotaula d'edifici
Tesaurus
Treasury house of Athens in Delphi.jpg
Ubicació geogràfica
Modifica les dades a Wikidata

FuncióModifica

Un tesaure o casa del tresor servia antigament per a guardar el tresor del rei o de l'estat, i fins i tot l'arxiu de l'un i l'altre (pel fet que encara es confonien en la mateixa persona). La tradició suposa que alguns edificis subterranis de Grècia van tenir aquesta funció en el període heroic, i allí s'hi estojaven metalls valuosos, armes i altres propietats de valor (per exemple a Mínies a Orcomen, que descriu Pausànies, del qual resta algunes restes; o l'edifici d'Astreu i els seus fills a Micenes conegut com a Tesaure d'Atreu, que es conserva en bon estat). Estructures suposadament dedicades a tesaures s'han trobat a diversos punts de Grècia i Itàlia, però no és clar ni de bon tros que fossin dedicats a desar-hi tresors, ja que molts arqueòlegs opinen que eren tombes. En temps històrics el tresor públic era guardat a l'edifici adjunt a l'àgora o a l'opisthodomus d'algun temple.[1]

Els tesaures dels santuarisModifica

Els tesaures es van construir als grans santuaris panhel·lènics per preservar les estàtues i els exvots. Podrien ser consagrats pels governants o pels ciutats que dipositaven riques ofrenes per al tesaurus. Els tesaures, com els temples, es construeixen a l'espai del santuari (tèmenos) d'un déu, i el propi edifici del tesaures té l'estatus d'ofrena.[2]

Els tesaures dels santuaris de Delfos i Olímpia es van construir entre el segle vi aC i el segle v aC. El santuari d'Olímpia té tretze tesaures, construïts al llarg d'una línia en una terrassa, al nord de Metronon (el temple de Cíbele); un d'ells va ser construït pel tirà Gela, i un altre pels habitants de Mègara.[3] El santuari de Delfos també inclou diversos tesaures: el de Corint, el de Sifnos, el d'Atenes, el de Tebes, el de Tessàlia i el de Cirene. Els tesaures del santuari de Delfos mostren una varietat arquitectònica més gran que els d'Olímpia.[4] El santuari de Delos també alberga edificis amb la mateixa funció, però alguns es deien simplement oikoi (cases).[4]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Bruit Zaidman, Louise; Schmitt Pantel, Pauline. La religion grecque dans les cités à l'époque classique (en francès). Paris: Armand Colin, 1991. 
  • Ginouvès, R; Martin, R. Dictionnaire méthodique d'architecture grecque et romaine (en francès). III, 1998. 
  • Daremberg, C.; Saglio, E. Dictionnaire des Antiquités grecques et romaines (DAGR) (en francès). V. Paris: Hachette, 1877-1919, p. Article «Thesaurus».