Tetrasíl·lab

El tetrasíl·lab és un vers de quatre síl·labes. També se'n diu quadrisíl·lab. En general és un vers d'Art menor que s'usa per donar gran rapidesa al llenguatge poètic i pot aparèixer com a vers únic o bé combinat amb altres metres, entre els quals destaca la codolada, on es combinen versos de vuit i de quatre síl·labes que rimen en apariats.

La peça més destacada escrita en tetrasíl·labs és Espill, obra del metge valencià Jaume Roig i que data d'entre 1460 i 1462. Està escrit fent servir més de 16 mil tetrasíl·labs, cosa que el fa de difícil lectura, ja que la monotonia del vers i la complexitat sintàctica que suposa fa que sigui difícil de ser llegit.


(Quatre síl·labes) TETRASÍL·LAB O QUADRISÍL·LAB

Exp.

(...)

E com pensàs
que’l temps passat
mal compassat
perdut, no’s cobra
metí en obra
l'oït novell
de bon consell.


J. Roig (Espill, Llibre IV)

BibliografiaModifica

Vegeu tetrasíl·lab en el Viccionari, el diccionari lliure.
  • Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poètica. Edicions 62. Col·lecció El Cangur Diccionaris, núm. 265. Barcelona.
  • Roig, Jaume (1978): Espill o Llibre de les dones. Ed. 62. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, núm. 3. Barcelona
  • Serra i Baldó, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poètica Catalana. Mètrica i Versificació. Ed. Barcino. Col·lecció Popular, núm. 75. Barcelona.