Thaddée Nsengiyumva
Thaddée Nsengiyumva (Rambura, 17 de març de 1949 - Kabgayi, 5 de juny de 1994) va ser un religiós ruandès, bisbe de Kabgayi assassinat durant el genocidi de Ruanda de 1994.
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 17 març 1949  Districte de Burera (Ruanda) | ||||||||||
| Mort | 5 juny 1994 (45 anys) Kabgayi | ||||||||||
 Bisbe de Kabgayi | |||||||||||
| 7 d'octubre de 1989 – 8 de juny de 1994 | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Nacionalitat |  Ruanda | ||||||||||
| Religió | Catòlica | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | bisbe catòlic (1988–), sacerdot catòlic (1975–) | ||||||||||
| Consagració | 31 de gener de 1988 per André Perraudin | ||||||||||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||
Llista
| |||||||||||
Va ser ordenat sacerdot el 20 de juliol de 1975. El 18 de novembre de 1987 va ser nomenat Bisbe Coadjutor de Kabgayi, i va ser ordenat en aquesta el 31 de gener de 1988.[1] Va ser ordenat bisbe de Kabgayi el 8 d'octubre de 1989, succeint André Perraudin.[2] El desembre de 1991 Nsengiyumva va emetre una carta pastoral Convertissons-nous pour vivre ensemble dans la paix. Kabgayi, december 1991, 40pp en la qual va dir que no es feien esforços seriosos per resoldre la lluita entre els pobles hutu i tutsi, i dient que "l'assassinat polític és ara cos habitual".[3] El seu document era autocrític, dient que l'església no havia fet prou per ajudar a la gent i que s'havia convertit en còmplice del sistema del règim.[4]
Després del genocidi iniciat el 1994, Nsengiyumva va fer repetides crides per aturar la matança.[5] Juntament amb el Comitè Internacional de la Creu Roja va intentar ajudar a una gran quantitat de desplaçats de guerra a la seva diòcesi. No obstant això, el 16 d'abril va emetre una carta que generalment pensava recolzar al govern hutu contra la rebel·lió tutsi.[6] El 5 de juny de 1994 Thaddée Nsengiyumva va ser assassinat a Gakurazo[7] juntament amb l'arquebisbe de Kigali, Vincent Nsengiyumva i el bisbe Joseph Ruzindana.[8] Deu sacerdots també van ser assassinats, segons sembla, pels soldats que els custodiaven. S'ha dit que Thaddée Nsengiyumva va ser assassinat per accident, i que el veritable objectiu era el seu nom Vincent Nsengiyumva. Això no és plausible, ja que els dos homes van ser assassinats junts.[7]
Referències
modifica- ↑ Cheney, 2012.
- ↑ Perraudin, 2003, p. 69.
- ↑ Peterson, 2001, p. 274.
- ↑ Desouter, 2007, p. 81.
- ↑ Desouter, 2007, p. 89.
- ↑ Coret i Verschave, 2005, p. 291.
- ↑ 7,0 7,1 Sibomana i Guilbert, 2008, p. 103.
- ↑ Desouter, 2007, p. 90.
Fonts
modifica- Cheney, David M. «Bishop Thaddée Nsengiyumva». Catholic Hierarchy, 05-09-2012. [Consulta: 21 març 2013].
- Coret, Laure; Verschave, Francois-Xavier. L'horreur qui nous prend au visage - L'Etat français et le génocide au Rwanda. KARTHALA Editions, 2005. ISBN 978-2-8111-3925-4 [Consulta: 21 març 2013].
- Lewis, Paul «June 5–10: New Atrocities in Africa; Three Bishops and 10 Priests Are Slaughtered in Rwanda As Tribal Killings Go On». The New York Times, 12-06-1994 [Consulta: 21 març 2013].
- Desouter, Serge. Rwanda le procès du FPR: Mise au point historique. Harmattan, maig 2007, p. 89. ISBN 978-2-296-16303-4 [Consulta: 21 març 2013].
- Perraudin, André. "Par-dessus tout la charité": un évêque au Rwanda : les six premières années de mon épiscopat (1956-1962). Editions Saint-Augustin, 2003. ISBN 978-2-88011-295-0 [Consulta: 21 març 2013].
- Peterson, Scott. Me Against My Brother: At War in Somalia, Sudan, and Rwanda : a Journalist Reports from the Battlefields of Africa. Routledge, 2001-09-01. ISBN 978-0-415-93063-5 [Consulta: 21 març 2013].
- Sibomana, André; Guilbert, Laure. Gardons espoir pour le Rwanda: suivi de enquête sur la mort d'André Sibomana, par Hervé Deguine. Harmattan, 2008. ISBN 978-2-296-04164-6 [Consulta: 21 març 2013].