Alarma a l'exprés

pel·lícula de 1938 dirigida per Alfred Hitchcock
(S'ha redirigit des de: The Lady Vanishes)

Alarma a l'exprés[1] (títol original en anglès The Lady Vanishes) és una pel·lícula dirigida per Alfred Hitchcock el 1938. Va ser l'èxit més gran del director i va determinar la seva partida a Hollywood. Com Ernst Lubitsch amb Ser o no ser, Hitchock aconsegueix una comèdia dramàtica. Reuneix personatges tan variats com excèntrics i els llança en una cursa-persecució a un ritme molt ràpid.

Infotaula de pel·lículaAlarma a l'exprés
The Lady Vanishes
Alarma a l'exprés.jpg
Fitxa
DireccióAlfred Hitchcock
Protagonistes
Margaret Lockwood
Michael Redgrave
Paul Lukas
Dame May Whitty
ProduccióEdward Black
GuióSidney Gilliat
Frank Launder
Ethel Lina White (novel·la)
MúsicaLouis Levy
Charles Williams
FotografiaJack E. Cox
MuntatgeR.E. Dearing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGainsborough Pictures i Gaumont-British Picture Corporation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGaumont British
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1938
Durada96 min
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Wheel Spins (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereMisteri
Romàntic
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0030341 Filmaffinity: 969165 Allocine: 2160 Rottentomatoes: m/1011813-lady_vanishes Allmovie: v28077 TCM: 80706 TV.com: movies/the-lady-vanishes Modifica els identificadors a Wikidata

Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[2]

ArgumentModifica

El Transcontinental Express pateix el retard d'una nit a causa del mal temps en un país centreeuropeu. Els passatgers pernocten en un petit hotel del poble. Només tornar al tren que els portarà a un indeterminat país d'Europa de l'Est, l'angelical Iris Henderson prototipus de senyoreta de l'alta societat britànica d'Entreguerres educada dintre de les normes de la mesura i la moderació més convencionals, inicia tan amable com insubstancial amb una vella sexagenària institutriu anglesa, la senyora Froy.[3] Al cap d'una estona, la conversa s'esllangueix, el que unit al monòton so produït pel tren fa que Iris Henderson caigui sumida en un breu son del que despertarà al cap d'uns minuts Iris s'adona de la desaparició de l'anciana,[4] no sense cert sobresalt que la seva interlocutora, la encantadora Mrs. Froy, no es al compartiment. Astorada pel que ella mateixa considera ha estat una manca de cortesia, Iris pretén trobar l'anciana per a reiniciar la conversa, però tots els intents de trobar-la acaben en un fracàs; pitjor encara, cada vegada que pregunta a qualsevol passatger del tren sobre on es pot trobar la senyora, topa amb la indiferència més absoluta, doncs tots afirmen que la seva amiga no existeix i que pateix una al·lucinació.[5] La infructuosa recerca s'allarga encara una mica més, fins que algú li suggereix que potser la Sra. Froy sigui un invent de la seva pròpia ment. En aquest instant, Iris comença dubtar vers la realitat i la ficció; entre els seus records més immediats i aquesta possibilitat, suggerida per un psiquiatra que viatja en el mateix tren, de que tot sigui producte d'un lleu shock traumàtic produït per un cop al cap, i hagin esborrat en la ment d'Iris els contorns d'aquest terreny a voltes poc perceptible entre el somni i la realitat.

Iris no es rendeixModifica

Malgrat tot, els intents per tranquil·litzar a la dolça damisel·la conclouen en fracàs. Malgrat donar per valides les benintencionades explicacions del psiquiatra, el qual es converteix en una espècie de guardià protector que pretén guiar-la a través de la seva insòlita aventura, Iris Henderson està convençuda de què quelcom no va bé, de què inclús amb el risc d'equivocar-se és més que possible que la Sra. Froy hagi estat víctima d'un accident o de quelcom pitjor. Disposada per aclarir la veritat, Iris assoleix posar cap per avall el tren ensems que sortir a tothom els que l'envolten l'ombra d'un dubte més que raonable, que poc a poc anirà prenen força, a mesura que surtin a la llum els indicis d'un assassinat --el que converteix l'angelical Sra. Froy en principal sospitosa- i més quan els elements, en forma de tempesta de neu que impedeix continuar la marxa del tren, s'alcen com inesperat factor decisiu que tanca als protagonistes en un entorn desconegut i misteriós.

Rodada sense estalviar despesesModifica

Rodada amb tot el luxe de mitjans en ple esplendor de l'etapa anglesa de la seva carrera, The Lady Vanishes és, quasi 80 anys després de la seva estrena, un dels films més divertits i estimulants de tota la filmografia d'Alfred Hitchcock. Desproveïda del to pessimista de pel·lícules rodades en la seva Anglaterra nadiua com Brighton Rock o The 39 Steps, i de la solemnitat un xic fosca d'obres posteriors com Lifeboat, en la que el mestres del suspens xifrà la seva peculiar contribució a l'esforç de guerra dels aliats, Vertigo (en català Vertigen (D'entre els morts)), la seva pel·lícula més descoratjadora i romàntica, amb tot una de les més admirades i críptiques, Alarma a l'exprés és a la vegada un exercici de cinema de suspens i, encara que sembli increïble, una espècie de personal i inimitable comèdia coral, elegant i sofisticada que aprofita al màxim, des de la perspectiva de creació tècnica i de la direcció artística, els elements que li brinda a l'acció aquests escenari reduït i luxós al mateix temps que és el tren, i aquesta sensació d'irrealitat sumida a mig camí entre el conscient i l'inconscient que suposa un país imaginari al que els protagonistes pretenen accedir des d'Anglaterra: tota una proesa força irrealitzable en els temps en què no existia de cap manera la possibilitat d'accedir al Continent per via terrestre.

Com tota la filmografia de HitchcokModifica

Com tota pel·lícula de Hitchcock, Alarma a l'exprés predisposa a l'espectador quasi des del primer moment a entrar en el joc d'enganys i veritats a mitges que suggereix el director a través d'una figura protagonista en principi fora de tota sospita. Fidel reflex d'un tipus de dona que es prodigarà en la seva filmografia posterior, Iris Henderson és a la vegada exponent de la dolcesa i les bones maneres de l'alta societat (antecedents dels rols reservats a Grace Kelly en una fase posterior i més agosarada en la filmografia de Hitchcock i objecte d'un subliminal desig eròtic que mai arriba a consumar-se com a tal. En part, això explica el seu encant, que va més enllà del que veiem en la pantalla; a la seva manera, la fragilitat que desprèn el personatge unida al seu caràcter inquiet que la força a cercar la veritat més per una qüestió de curiositat no sabem si malsana que per una qüestió de principis, no és sinó un embolcall poc comú per l'estàndard femení de l'època, el que contribueix a dotar-la d'aquesta aura d'inaccessibilitat. Enfront d'ella, la resta de personatges actua en la majoria de les ocasions com a simples comparses que semblen decidits, més per galanteria que per necessitat, a prendre part en aquest joc entre divertit i pervers.

Tot comença encaixarModifica

Totes les peces comencen encaixar a partir del descobriment d'aquesta absència que a mesura que avança l'acció agafa cada vegada un caràcter més decisiu. Mentre tant, l'espectacle purament cinematogràfic s'obre al llarg d'aquest tren que és al mateix temps l'escenari del possible crim (o crims) i l'exponent, tal vegada il·lusori i exagerat, d'un estil de vida allunyat dels cànons més habituals; factor que s'uneix l'entusiasme freudià del personatge del psiquiatra que intenta donar una explicació pseudo-científica a aquest embolic destinat a desplegar-se amb la elegància d'un joc de caixes xineses en el que a una sorpresa li segueix una altra més gran.

Com proba de la eficàcia tant de la historia com de l'insòlit sentit de l'humor que plana sobre tota la pel·lícula, Alarma a l'exprés no figura en cap lloc dels estudis anomenats seriosos al voltant de la filmografia i l'estil del director de The Birds, però curiosament és quasi amb tota seguretat l'únic dels seus títols objecte d'un remarke tan ambiciós com fallit, que jugà amb resultats més aviat pobrets les bases ja apuntades de l'humor sofisticat l'erotisme que en aquesta segona versió amb més voluntat que encert la televisiva Cybill Shepherd.

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  • Revista de cinema ACCIÖN del mes d'agost de 2010. (ISSN: 2172-0517)

Enllaços externsModifica