The Medium

The Medium (La mèdium) és una òpera en dos actes amb música i llibret de Gian Carlo Menotti. Encarregada per la Universitat de Colúmbia, s'hi va estrenar el 8 de maig de 1946. La primera producció professional es va presentar en un programa doble amb una altra obra de Menotti, The Telephone, or L'Amour à trois al Heckscher Theater de Nova York el 18 de febrer de 1947.[2]

Infotaula de composicióLa mèdium
Títol originalThe Medium Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorGian Carlo Menotti
LlibretistaGian Carlo Menotti
Llengua de l'obra o del nomanglès
Creació1946 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Partsdos
Durada1 hora i 20 minuts Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesMadame Flora (Baba) (en) Tradueix, Monica (en) Tradueix, Mr Gobineau (en) Tradueix, Mrs Gobineau (en) Tradueix, Mrs. Nolan (en) Tradueix, Toby (en) Tradueix i A voice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena8 de maig de 1946
EscenariUniversitat de Colúmbia,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu7 de gener de 1954[1]
IBDB: 9762 Modifica el valor a Wikidata

És un drama sobre enganys i estafes. Madame Flora, amb l'ajuda de la seva filla Mònica i Toby, un criat mut, tracta d'enganyar als seus clients a través de sessions falses. En una d'elles, una mà toca a Flora, una ocurrència que no pot explicar i que la condueix a la bogeria i l'assassinat.[3] Malgrat el seu escenari misteriós i una conclusió horrible, The Medium és en realitat un joc d'idees. Descriu la tragèdia d'una dona atrapada entre dos mons, un món de realitat que no pot entendre completament, i un món sobrenatural en què no pot creure.[4]

El 1948 es va filmar la versió televisiva protagonitzada per Marie Powers, la Madame Flora de l'estrena. L'any 1951, Menotti va dirigir, amb l'ajuda del cineasta Alexander Hammid, una adaptació de The Medium en clau de film noir, protagonitzat per Anna Maria Alberghetti.[5]

Origen i contextModifica

Gian Carlo Menotti va néixer el 1911 a Cadegliano, Itàlia. A l'edat de 7 anys, sota la direcció de la seva mare, va començar a compondre cançons, i quatre anys més tard va escriure el llibret i la música de la seva primera òpera, La morte di Pierrot. El 1923 va començar la seva formació musical formal al Conservatori Verdi de Milà. Després de la mort del seu pare, la seva mare el va portar als Estats Units, on va ser inscrit a l'Institut Curtis de Filadèlfia. Allí va completar els seus estudis musicals, treballant la composició amb Rosario Scalero.

El seu primer treball madur, l'opera buffa d'un sol acte, Amelia al ballo, es va estrenar el 1937, èxit que va portar a una comissió de la National Broadcasting Company perquè escrigués una òpera especialment per a la ràdio, The Old Maid and the Thief. Va seguir el 1944 el seu primer ballet, Sebastian. Després de l'estrena del seu Concert per a piano el 1945, Menotti va aconseguir el recolzament definitiu el 1947 quan va presentar a Nova York The Medium, poc després unida a The Telephone, totes dues gaudint d'èxit internacional.[3]

La inspiració per a la composició de l'òpera The Medium va ser una visita durant el 1936, mentre s'allotjava a la petita ciutat de St Wolfgang, prop de Salzburg a Àustria, a casa d'una excèntrica baronessa. Allà va poder viure una sessió amb alguns amics que volien contactar amb l'esperit de la seva filla morta. Menotti no s'ho va creure, però va quedar profundament commogut pel fet que la baronesa estava absolutament segura de que l'esperit de la seva filla era present gràcies al ritual.[6]

Menotti més tard va escriure sobre com el poderós desig de comunicar-se amb els seus éssers estimats el va inspirar: «A poc a poc em va quedar clar que els meus amfitrions, en el seu patètic desig de creure, van veure i escoltar a la seva filla morta Doodly (un nom, per cert, que he retingut a l'òpera). Vaig ser jo, no ells, que em vaig sentir enganyat».[7]

RepresentacionsModifica

Encarregada per la fundació Alice M. Ditson,[7] la primera representació pública fou al Brander Mathews Theater de la Universitat de Colúmbia el 8 de maig de 1946. Després d'una revisió considerable de Menotti, va ser presentada per la Ballet Society al Heckscher Theater de Nova York del 18 de febrer al 20 de febrer de 1947, amb Leon Barzin dirigint les dues primeres actuacions i Emanuel Balaban l'última.[7] Un mes més tard, The Medium i l'obra que gairebé sempre l'ha acompanyat, The Telephone es va estrenar a Broadway, amb una carrera que va començar l'1 de maig al Ethel Barrymore Theatre. A partir de llavors, les dues òperes van gaudir d'un èxit continu, amb moltes actuacions a Amèrica i Europa.[8]

Entre 1947 i 1948 va superar les 200 representacions.[9] Aquest va ser un nombre considerable per a l'època, tenint en compte el tema de les dues òperes i l'absència de les característiques més habituals dels espectacles de Broadway de l'època, com ara dissenys glamorosos o grans números de dansa.[7]

Després de l'enregistrament d'estudi en gramòfon de la producció de Broadway, realitzada l'octubre de 1947 per Balaban, The Medium es va emetre amb èxit en directe a la televisió nord-americana el 12 de desembre de 1948 i va entrar al repertori de l'Òpera de la Ciutat de Nova York el 1949. El 1951 es va estrenar una versió de cinema en italià dirigida pel compositor a l'estil de cinema negre.[7]

ArgumentModifica

Acte IModifica

Baba, o Madame Flora, explota hàbilment la credulitat humana i el desig d'experimentar fenòmens sobrenaturals. Amb l'ajuda de la seva filla Monica i d'un nen gitano mut, Toby, organitza sessions d'espiritisme a casa seva. Aquesta nit participa el matrimoni Gobineau, al qual Madame Flora ha enganyat: amb ajuda de la veu de Monica ha establert freqüents contactes amb la seva filla en el més enllà; un propòsit idèntic té la senyora Nolan, que ha anat amb els Gobineau. S'apaguen els llums i tot funciona com de costum. Toby maneja el senzill mecanisme amb el qual mou la taula i apareix Monica envoltada d'una llum blava. No obstant això, Madame Flora crida de sobte i interromp la sessió: un cop de mà gelada l'ha tocat en la foscor, i comença a tartamudejar. Els visitants, torbats, es disposen a retirar-se. La mèdium s'acusa a si mateixa d'haver-los enganyat, diu paraules confuses a la seva filla. Llavors recorda Toby: haurà estat ell? El busca, el troba darrere del teatre de titelles, sumit en trànsit, però no creu en aquesta situació que ella mateixa ha fingit amb tanta freqüència, i el vol pegar. Monica defensa el seu amic, pel qual sent una forta atracció.

Acte IIModifica

Uns dies més tard, Monica i Toby juguen, però cada vegada es fa més evident el seu amor encara infantil. Madame Flora s'emborratxa; després de l'incident durant la sessió d'espiritisme s'aficiona de manera desproporcionada a l'alcohol. Intenta arrencar a Toby la confessió que va ser ell qui li va prémer el coll. Llavors sona el timbre: arriba el matrimoni Gobineau amb la senyora Nolan per posar-se en contacte amb els seus fills morts. Madame Flora, totalment esfondrada, els explica com es van produir les aparicions, però ningú la creu. Una vegada que els convidats s'han retirat, la mèdium torna a emborratxar-se i s'adorm. Toby entra a l'habitació per veure a Monica. Per mitjà d'un moviment maldestre desperta a Madame Flora i s'oculta darrere d'una cortina. Madame Flora s'espanta quan veu els suaus moviments de la cortina. Crida diverses vegades, però no rep resposta. Llavors agafa un revòlver i dispara. Sobre la cortina apareix una taca de sang, Toby cau mort a terra. Madame Flora esclata en horribles laments de dolor, perquè ha matat un esperit.[10]

Anàlisi musicalModifica

The Medium és una farsa que té un efecte teatral molt gran i conté papers brillants. Aquí la música serveix en primer lloc per accentuar la falsa atmosfera ocultista, el tímid amor de Monica o la comprensible commoció dels pares. Menotti troba sons commovedors per al nen mut, sons que descriuen la seva vida interior.[10]

Àries destacadesModifica

  • Monica's Waltz (Monica)
  • The Black Swan (Monica)
  • Afraid, am I afraid? (Baba)

ReferènciesModifica

  1. «Anunci estrena» (en castellà). La Vanguardia, 03-01-1954. [Consulta: 18 juliol 2017].
  2. [enllaç sense format] http://www.usopera.com/operas/medium.html Sinopsi i historial de representació a USOpera.com
  3. 3,0 3,1 «Informació de l'òpera» (en anglès). Opera America. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2017. [Consulta: 18 juliol 2017].
  4. Lamoreaux, Andrea. «Notes del disc» (en anglès). Cedille Records. [Consulta: 19 juliol 2017].
  5. [enllaç sense format] http://www.imdb.com/title/tt0043794/ The Medium (1951) a IMDB
  6. Valori, Charlotte. «Knock, Knock, Who's There? Menotti's The Medium at Grimeborn Festival» (en anglès). Bachtrack. [Consulta: 18 juliol 2017].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Patmore, David. «Ressenya del disc» (en anglès). Naxos. [Consulta: 19 juliol 2017].
  8. Tompkins, Jimmy. «Menotti's use of dramatic impact in The Medium» (en anglès). North Texas State University, 1968. [Consulta: 19 juliol 2017].
  9. «El Maestranza acoge la ópera 'La medium', de Gian Carlo Menotti» (en castellà). El País. [Consulta: 19 juliol 2017].
  10. 10,0 10,1 «Argument» (en castellà). Catedras-Bogota. [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externsModifica