El tresor de Sierra Madre
El tresor de Sierra Madre[1] (títol original en anglès: The Treasure of the Sierra Madre) és una pel·lícula estatunidenca de 1948 escrita i dirigida per John Huston basada en la novel·la de 1927 Der Schatz der Sierra Madre escrita per B. Traven. Aquesta protagonitzada per Humphrey Bogart, Walter Huston, Robert Blake, Tim Holt, Bruce Bennett i Barton MacLane. Ha estat doblada al català.[1]
The Treasure of the Sierra Madre  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | John Huston |
| Protagonistes | |
| Producció | Henry Blanke |
| Dissenyador de producció | John Hughes |
| Guió | John Huston i B. Traven |
| Música | Max Steiner |
| Fotografia | Ted McCord |
| Muntatge | Owen Marks |
| Productora | Warner Bros. i Warner Bros. Pictures |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 24 gener 1948 |
| Durada | 126 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 2.500.000 $ |
| Descripció | |
| Basat en | The Treasure of the Sierra Madre |
| Gènere | pel·lícula de recerca del tresor, pel·lícula basada en una obra literària i drama |
| Tema | pena de mort |
| Lloc de la narració | Mèxic |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
          
| |
El tresor de Sierra Madre va ser una de les primeres pel·lícules de Hollywood a filmar-se en localització fora dels Estats Units específicament Mèxic (als paisatges de l'estat de Durango, carrers de Tampico, zones rurals de Coatepec de Morelos i San Miguel Chichimequillas al municipi de Zitácuaro, (Michoacán, Mèxic), encara que moltes escenes van ser filmades en l'estudi i en altres llocs dels Estats Units.[2]
Guanyadora de 3 Premis Oscar[3] i 3 Globus d'Or,[4] El tresor de Sierra Madre va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per al seu preservació al National Film Registry el 1990.[5] És el top 05 de les 100 millors pel·lícules d'acció de tots els temps per GQ.[6]
Trama
modificaEl 1925, a la ciutat mexicana de Tampico, Fred C. Dobbs (Humphrey Bogart) i Bob Curtin (Tim Holt), dos rodamons estatunidencs sense recursos, són reclutats pel contractista Pat McCormick (Barton MacLane) com a peons per a ajudar a construir plataformes petrolíferes per 8 dòlars al dia. Quan el projecte es completa i tornen a Tampico, McCormick s'escapa sense pagar als homes.
Els dos rodamons es troben amb un ancià anomenat Howard (Walter Houston) en una pensió de mala mort. L'ex miner, loquaç i sense diners, els parla de la cerca d'or i dels perills si es fes ric. Dobbs i Curtin es troben amb McCormick en una cantina i, després d'una baralla al bar, cobren els seus salaris endarrerits. Quan a Dobbs li toca un petit premi en la loteria, ell, Curtin i Howard tenen suficients diners per comprar els subministraments que necessiten per a anar a buscar or a l'interior.
En sortir de Tampico amb tren, els tres ajuden a repel·lir un atac de bandits dirigit per "Gold Hat". Al nord de Durango, el trio s'endinsa en les remotes muntanyes de la Sierra Madre. Howard demostra ser el més dur i el que més sap dels tres. Després de diversos dies de viatge, Howard descobreix l'or que els altres havien passat de llarg.
Els homes treballen en condicions molt dures i acumulen una fortuna en or al·luvial. Però a mesura que l'or s'acumula, Dobbs desconfia cada vegada més dels altres dos. Els homes acorden dividir la pols d'or immediatament i ocultar les seves parts.
Curtin, durant un viatge de reproveïment a Durango, és descobert fent compres per un texà anomenat James Cody (Bruce Bennett). Cody segueix en secret a Curtin fins al campament. Quan s'enfronta als tres homes, aquests menteixen sobre el que estan fent allí, però ell no es deixa enganyar. S'atreveix a proposar-los que s'uneixin al seu equip i que comparteixin els futurs guanys. Howard, Curtin i Dobbs ho discuteixen i voten per matar-lo. Mentre anuncien el seu veredicte, pistola en mà, arriben Barret d'Or i els seus bandits. Diuen ser federals. Després d'un tibant debat, es produeix un tiroteig i Cody resulta mort. Una autèntica tropa de Federals apareix de sobte i persegueix a Gold Hat i la seva banda. Els tres cercadors examinen els efectes personals de Cody. Una carta d'una esposa afectuosa revela que intentava mantenir la seva família.
Howard és anomenat per a assistir als vilatans locals amb un nen petit greument malalt. Quan el nen es recupera, l'endemà, els vilatans insisteixen que Howard torni amb ells per a ser honrat. Howard deixa els seus béns amb Dobbs i Curtin i diu que es reunirà amb ells més tard. Dobbs i Curtin discuteixen constantment, fins que una nit Dobbs dispara a Curtin i s'emporta tot l'or. No obstant això, Curtin no està mort; aconsegueix arrossegar-se i amagar-se durant la nit.
En veure que Curtin ha desaparegut, Dobbs fuig, però és emboscat en una tolla per Golden Hat i els seus homes. Primer juguen amb ell i després el maten. Els bandits confonen les bosses de pols d'or amb sorra i es desfan del tresor, portant-se només els rucs i les provisions. L'or es dispersa pel fort vent. Mentrestant, Curtin és descobert pels indis i portat al poble d'Howard, on es recupera.
La banda de Barret d'Or intenta vendre els rucs robats al poble, però un nen reconeix les marques que porten (i la roba de Dobbs, que porten els bandits) i els denuncia a les autoritats. Els bandits són capturats i executats sumàriament pels federals.
Howard i Curtin tornen a Durango enmig d'una tempesta de pols amb l'esperança de reclamar el seu or, però troben les bosses buides. Al principi, commoguts per la pèrdua, primer Howard i després Curtin comprenen la immensa ironia de les seves circumstàncies, i esclaten en riallades. Howard decideix tornar al poble per a acceptar l'oferta d'una llar permanent i un lloc d'honor, mentre que Curtin embeni les seves propietats recuperades per a tornar als Estats Units, on buscarà a la vídua de Cody. Mentre Curtin marxa, la cambra es desplaça fins a un cactus que passa a cavall. Al costat d'ell hi ha una altra bossa buida.
En definitiva, la pel·lícula plasma magistralment la degradació de valors, com ara l'amistat o la companyonia, que succeïen en l'època de la "febre de l'or", i mostra a més que fins a la persona més honrada podia veure's empesa a cometre els crims més horribles en veure's superada per la seva cobdícia.[7]
Repartiment
modifica- Humphrey Bogart - Fred C. Dobbs
- Walter Huston - Howard
- Tim Holt - Bob Curtin
- Bruce Bennett - James Cody
- Barton MacLane - Pat McCormick
- Alfonso Bedoya - Gold Hat
- Arturo Soto Rangel - El Presidente
- Manuel Dondé - El Jefe
- José Torvay - Pablo
- Margarito Luna - Pancho
- Robert Blake - noi mexicà que ven bitllets de loteria (sense acreditar)
- John Huston - americà a Tampico amb el vestit blanc (sense acreditar)
- Jack Holt - Flophouse Bum (sense acreditar)
- Julian Rivero - barber (sense acreditar)
- Jay Silverheels - guia indi a Pier (sense acreditar)
- Pat Flaherty - patró del bar (sense acreditar)
- Clifton Young - un altre Flophouse Bum (sense acreditar)
Notes de producció
modificaPreproducció
modificaEl director John Huston va llegir per primera vegada la novel·la de B. Traven el 1935 i va pensar que el material faria una gran pel·lícula amb el seu pare en el paper principal. Basat en una balada del segle xix d'un poeta alemany, el llibre de Traven va recordar a Huston les seves aventures a la cavalleria mexicana. Després d'un èxit rotund amb el seu debut com a director, El falcó maltès, Huston va començar a treballar en el projecte. L'estudi tenia George Raft, Edward G. Robinson i John Garfield al cap per als tres papers principals, però després va intervenir la Segona Guerra Mundial. Vincent Sherman havia de dirigir una versió de la història durant els anys de la Segona Guerra Mundial fins que el seu guió va entrar en conflicte amb el Codi Hays de 1930 per ser despectiu cap als mexicans.
Càsting
modificaQuan Huston va tornar de fer diversos documentals per a l'esforç de guerra, Humphrey Bogart s'havia convertit en l'estrella més gran de Warner Brothers. Quan Bogart es va adonar per primera vegada que Huston podria estar fent una pel·lícula de la novel·la, immediatament va començar a demanar Huston un paper. Bogart va rebre el paper principal de Fred C. Dobbs. Abans de rodar, Bogart es va trobar amb un crític mentre sortia d'una discoteca de Nova York. "Espera fins que em vegis a la meva següent foto", va dir. "Jo interpreto la pitjor merda que has vist mai".
Traven inicialment no va estar d'acord amb la decisió d'Huston d'elegir el seu pare, Walter Huston, com a Howard, preferia Lewis Stone, però finalment va arribar a estar d'acord amb Huston. En veure l'actuació de Walter Huston, Bogart va dir: "Un Huston és prou dolent, però dos són criminals."
Huston originalment volia donar a Ronald Reagan el paper de James Cody. Jack L. Warner, en canvi, va insistir a incloure Reagan en una altra pel·lícula. Bruce Bennett va ser finalment escollit per al paper. A la pel·lícula apareixen alguns actors notables sense acreditar. En un cameo d'obertura, John Huston és molestat per diners pel personatge de Bogart, dirigit per Bogart. Robert Blake també apareix com un nen jove que ven bitllets de loteria.[8]
Una fotografia inclosa al documental que acompanya el llançament del DVD mostra a Ann Sheridan disfressada de caminant, amb Bogart i Huston al plató.[9] Moltes fonts de la història cinematogràfica atribueixen a Sheridan un paper. El pare del coprotagonista Tim Holt, Jack Holt, una estrella dels westerns i pel·lícules d'acció de cinema mut, fa una aparició d'una línia al començament de la pel·lícula.
Rodatge
modificaEl tresor de la Sierra Madre va ser una de les primeres pel·lícules de Hollywood que es va rodar al lloc fora dels Estats Units. (a l'estat de Durango i escenes de carrer a Tampico, Mèxic), encara que moltes escenes es van filmar a l'estudi i en altres llocs dels EUA. El rodatge va durar cinc mesos i mig.
La primera escena de la pel·lícula amb Bogart i Holt va ser la primera que es va rodar. Les escenes inicials, filmades en presa a distància a la plaça de la Libertad de Tampico, mostren cotxes i autobusos contemporanis (dècada de 1940), tot i que la història s'inicia l'any 1925, com ho demostra el cartell del número de la loteria.
Just quan Huston començava a rodar escenes a Tampico, el govern local va tancar inexplicablement la producció. El repartiment i l'equip no ho entenien, ja que els residents i el govern de Tampico havien estat fins ara generosos. Va resultar que un diari local havia publicat una història falsa acusant la pel·lícula de no ser afavoridora per a Mèxic.
Huston aviat va descobrir per què el diari va enfilar la seva producció. Quan es volia fer qualsevol cosa a Tampico, era costum subornar el director del diari, cosa que la tripulació no havia aconseguit. Afortunadament, dos dels associats de Huston, Diego Rivera i Miguel Covarrubias, van anar a defensar el director amb el president de Mèxic. Les acusacions difamatòries van ser retirades i unes setmanes més tard, l'editor del diari va ser capturat in flagranti i assassinat a trets per un marit gelós.
La majoria dels extres mexicans cobraven 10 pesos al dia, l'equivalent a 2 dòlars, una quantitat considerable per a una regió empobrida de l'època.
Hi havia escenes en què Walter Huston havia de parlar amb fluïdesa en castellà, un idioma que no coneixia. John Huston va contractar un mexicà per gravar les línies i després l'ancià Huston les va memoritzar tan bé que molts van pensar que coneixia l'idioma. Igual que amb la majoria d'actors mexicans seleccionats de la població local, la pronunciació de l'anglès molt accentuada d'Alfonso Bedoya va resultar una mica un problema ("horseback" (a cavall) sonava com "whore's back" ("cul de puta")). Bogart només coneixia dues paraules espanyoles, "Dos Equis", la cervesa mexicana.
L'escena de baralla a la cantina va trigar cinc dies a rodar-se. Durant el rodatge de tota la pel·lícula, John Huston va fer bromes a Bennett, Bedoya (juntament amb Bogart) i Bogart. Si bé la major part de la pel·lícula es va rodar a Mèxic, Jack L. Warner va fer que la unitat tornés a Hollywood quan el pressupost va començar a superar els tres milions de dòlars.
Encara que els diaris van impressionar a Warner Bros., Jack L. Warner gairebé es va enfadar amb les despeses setmanals. Després de veure una escena, Warner va aixecar les mans i va cridar al productor Henry Blanke: "Sí, estan buscant or, bé, el meu!" Durant una altra projecció de diaris, Warner va veure com Dobbs ensopegava pel desert per buscar aigua. Warner va saltar al mig de l'escena i va cridar a un grup d'executius: "Si aquest s.o.b. (fill de ...) no troba aigua aviat, ho deixo!".
Warner tenia motius per estar molest. John Huston i Blanke el van fer creure que la pel·lícula seria una pel·lícula fàcil de fer i que entrarien i sortirien de Mèxic en qüestió de setmanes. Warner era conegut per no llegir guions i havia suposat que la pel·lícula era un western de sèrie B. Quan es va fer evident l'abast total dels plans d'Huston, Warner es va enfadar força. Estava especialment descontent amb la manera com va acabar la pel·lícula, argumentant que el públic no l'acceptaria. La presa inicial de taquilla va ser realment poc impressionant, però la pel·lícula va ser un gran èxit de crítica i va recuperar la seva inversió original de 3 milions de dòlars en les seves nombroses re-estrenes.
A mesura que s'arrossegava la producció, Bogart, un àvid navegant, estava cada cop més ansiós per perdre's la Honolulu Race en la qual solia participar. Malgrat les garanties de l'estudi que el seu treball s'havia acabat llavors, va començar a molestar Huston perquè acabés a temps. Finalment, Huston en va tenir prou, va agafar en Bogart pel nas i li va torçar amb força. Bogart mai més li va demanar que confirmés quan s'esperava que acabés el rodatge.
La tempesta de vent a l'escena final va ser creada per motors de reacció manllevats de la Força Aèria Mexicana.
Guió de John Huston
modificaL'adaptació de John Huston de la novel·la de Traven va ser modificada per complir amb les regulacions del Codi Hays, que limitaven greument la blasfèmia al cinema.[10] a línia original de la novel·la era:
- "Insígnies, al maleït infern amb les insígnies! No tenim insígnies. De fet, no necessitem insígnies. No he d'ensenyar-te cap insígnia pudent, maleït cabrón i chinga tu madre!"
El diàleg tal com està escrit per a la pel·lícula és:
- Gold Hat: "Som Federals... ja saps, la policia muntada."
- Dobbs: "Si ets la policia, on són els teus distintius?"
- Gold Hat: "Insígnies? No tenim cap insígnia. No necessitem cap insígnia! No he d'ensenyar-te cap pudent insígnia!"
La resposta de Gold Hat escrita per Huston i lliurada per Bedoya s'ha fet famosa, i sovint es cita malament com "No necessitem pudents insígnies!" El 2005, la cita va ser escollida com a número 36 a la llista de l'American Film Institute, AFI's 100 Years...100 Movie Quotes.
Temes
modificaLa pel·lícula es descriu sovint com una història sobre la influència corruptora de la cobdícia.[11] El crític de cinema Roger Ebert va ampliar aquesta idea i va escriure: "La pel·lícula mai no ha estat sobre or sinó sobre el caràcter."[12] Els revisors han també va assenyalar la importància no només de la cobdícia i l'or, sinó de la natura i la seva desolació com a influència en les accions dels homes.[13] Però la capacitat de la pel·lícula per comentar la naturalesa humana en general s'ha posat en dubte, ja que Dobbs és tan evident defectuós des del primer moment.[13]
Recepció
modificaSegons Variety, la pel·lícula va guanyar 2,3 milions de dòlars als EUA. el 1948.[14] Segons els registres de Warner Bros., va guanyar 2.746.000 dòlars nacional i 1.349.000 dòlars a l’estranger.[15]
Als Premis Oscar de 1948, El tresor de la Sierra Madre va rebre quatre nominacions i va guanyar tres premis: Millor actor de repartiment per a Walter Huston, Millor director i Millor guió, guió per a John Huston, els seus únics Oscars. Hi ha hagut controvèrsia des de la cerimònia de 1949 a causa de l'elecció de l'acadèmia de no nominar Bogart a l’Oscar al millor actor, una elecció que han fet els crítics moderns i els membres de l'Acadèmia han condemnat. L'actuació de Bogart ha estat considerada la millor de la seva carrera. L'actor britànic Daniel Day-Lewis va dir que la seva segona actuació guanyadora de l'Oscar com a viciós baró del petroli Daniel Plainview a There Will Be Blood es va inspirar molt en la interpretació de Fred C. Dobbs de Bogart.
A l'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, la pel·lícula és una de les poques que té |una puntuació d'aprovació del 100%, basada en 50 ressenyes, i una valoració mitjana de 9,1/10. El consens crític del lloc web diu: "Refet però mai duplicat, aquest relat de moralitat d'humor fosc representa a John Huston en el seu millor moment."[16] El tresor de la serra Madre és ara considerades entre les millors pel·lícules de tots els temps, amb alguns crítics que l'anomenen l'magnum opus de Huston.
Premis i honors
modifica| Premi | Categoria | Destinatari | Resultat |
|---|---|---|---|
| Premis Oscar de 1948[17] | Millor pel·lícula | Henry Blanke (for Warner Bros.) | Nominat |
| Millor Director | John Huston | Guanyador | |
| Millor actor secundari | Walter Huston | Guanyador | |
| Millor guió | John Huston | Guanyador | |
| 3rs Premis BAFTA[18] | Millor pel·lícula de qualsevol font | Nominat | |
| Festival de cinema de l'illa de Faro | Millor pel·lícula (Premi Tren d'Or) | John Huston | Nominat |
| Millor pel·lícula (Premi del Públic) | Nominat | ||
| Millor actor (Premi Tren d'Or) | Humphrey Bogart | Guanyador | |
| Millor actor (Premi del públic) | Nominat | ||
| 6ns Premis Globus d'Or[19] | Millor pel·lícula | Guanyador | |
| Millor actor de repartiment | Walter Huston | Guanyador | |
| Millor Director | John Huston | Guanyador | |
| National Board of Review Awards[20] | Top Ten Films | 4th Place | |
| Millor actor secundari | Walter Huston | Guanyador | |
| Millor guió | John Huston | Guanyador | |
| National Film Preservation Board | National Film Registry | Inducted | |
| New York Film Critics Circle Awards[21] | Mllor pel·lícula | Guanyador | |
| Millor director | John Huston | Guanyador | |
| Millor actor | Walter Huston | Nominat | |
| Online Film & Television Association Awards[22] | Hall of Fame – Motion Picture | Guanyador | |
| 9a Mostra Internacional de Cinema de Venècia | Lleó d'Or | John Huston | Nominat |
| Premi Osella | Max Steiner | Guanyador | |
| Writers Guild of America Awards[23] | Millor guió dramàtic americà | John Huston | Nominat |
| Millor western escrit | Guanyador | ||
El 1990, la pel·lícula va ser seleccionada per a la conservació al National Film Registry dels Estats Units per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units com a "culturalment, històricament o estèticament significativa". La pel·lícula va ser una de les 100 primeres pel·lícules seleccionades.[24]
El crític Leonard Maltin va enumerar El tresor de la Sierra Madre com una de les "100 pel·lícules imprescindibles del segle XX".[25] The Directors Guild of America la va anomenar la 57a pel·lícula millor dirigida de tots els temps.[26]
El director Stanley Kubrick va incloure El tresor de la Sierra Madre com la seva quarta pel·lícula preferida de tots els temps en una edició de 1963 de la revista Cinema.[27] El director Sam Raimi la va classificar com la seva pel·lícula preferida de tots els temps en una entrevista amb Rotten Tomatoes i el director Paul Thomas Anderson la va veure a la nit abans de dormir mentre escrivia There Will Be Blood.[28] El director Spike Lee llistat com una de les "87 pel·lícules que tots els aspirants a director haurien de veure."[29]
El creador de Breaking Bad Vince Gilligan també ha citat la pel·lícula com una de les seves preferides personals i ha dit que Dobbs va ser una influència clau en la creació del personatge de Walter White.
- Reconeixements de l’American Film Institute
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 El tresor de Sierra Madre a esadir.cat
- ↑ Discovering Treasure: The Story of The Treasure of the Sierra Madre, Turner Classic Movies, 2003
- ↑ «The 21st Academy Awards (1949) Nominees and Winners» (en anglès). oscars.org. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «The Treasure of the Sierra Madre» (en anglès). Golden Globes. [Consulta: 8 juny 2018].
- ↑ «U.S. National Film Registry Titles» (en anglès). Arxivat de l'original el 12 d'octubre de 2007. [Consulta: 18 juny 2009].
- ↑ «Las 100 mejores películas de Acción de todos los tiempos». , 07-03-2020 [Consulta: 1r juliol 2021]. Arxivat 2023-01-21 a Wayback Machine.
- ↑ Crowther, Bosley. «The Treasure of the Sierra Madre (1948)». The New York Times, 24-01-1948. Arxivat de l'original el 23 de juny de 2014. [Consulta: 9 juny 2018].
- ↑ Maltin, Leonard. Leonard Maltin's 2015 Movie Guide. Penguin Group US, 2014, p. 2,447. ISBN 978-0-14-218176-8.
- ↑ Discovering Treasure: The Story of The Treasure of the Sierra Madre, Turner Classic Movies, 2003
- ↑ «Treasure of the Sierra Madre, The (1948)». classicfilmguide.com, 2010. [Consulta: 21 abril 2010].
- ↑ Crowther, Bosley «The Treasure of the Sierra Madre (1948)». The New York Times, 24-01-1948 [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ Ebert, Roger. «Treasure of the Sierra Madre». rogerebert.com, 12-10-2003. [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ 13,0 13,1 Agee, James «The Treasure of the Sierra Madre». , 16-01-2009 [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ «Top Grossers of 1948». Variety. Variety Publishing Company, 173, 05-01-1949, pàg. 46 [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ Warner Bros financial information in The William Shaefer Ledger. See Appendix 1, Historical Journal of Film, Radio and Television, (1995) 15:sup1, 1–31 p 28 DOI: 10.1080/01439689508604551
- ↑ «The Treasure of the Sierra Madre (1948)». Rotten Tomatoes. Fandango Media. [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ «The 21st Academy Awards (1949) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 18 agost 2011].
- ↑ «BAFTA Awards: Film in 1950», 1950. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «The Treasure of the Sierra Madre – Golden Globes». [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «1948 Award Winners». [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ «1948 New York Film Critics Circle Awards». [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Film Hall of Fame Productions». [Consulta: 15 maig 2021].
- ↑ «Awards Winners». wga.org. Writers Guild of America. Arxivat de l'original el 2012-12-05. [Consulta: 6 juny 2010].
- ↑ Gamarekian, Barbara «Library of Congress Adds 25 Titles to National Film Registry». The New York Times, 19-10-1990 [Consulta: 22 juliol 2009].
- ↑ «100 Must-See Films of the 20th Century by Leonard Maltin». [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «The 80 Best-Directed Films -» (en anglès). [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ Baxter, 1997, p. 12.
- ↑ Hirschberg, Lynn «The New Frontier's Man». The New York Times, 11-11-2007, p. 660 [Consulta: 10 novembre 2007].
- ↑ «Spike Lee Shares His NYU Teaching List of 87 Essential Films Every Aspiring Director Should See | Open Culture» (en anglès americà). [Consulta: 2 desembre 2020].
Bibliografia
modifica- Baxter, John. Stanley Kubrick: A Biography. HarperCollins, 1997. ISBN 978-0-00-638445-8.
Enllaços externs
modifica
