Theodore Kaczynski
Theodore John Kaczynski [kaˈtʂɨɲskʲi] (Chicago, 22 de maig de 1942) també conegut amb l'àlies d'Unabomber, és un matemàtic nord-americà i crític de la societat que va portar a terme una campanya d'atacs utilitzant bombes per denunciar la societat moderna capitalista, la tecnologia i la industrialització.
.jpg) (1996)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Theodore John Kaczynski 22 maig 1942 (81 anys)Evergreen Park (Illinois) |
| Professor assistent | |
| 1967 – | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Polonès americà |
| Ideologia política | Anarquisme |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat de Michigan - anàlisi funcional (1962–1967) Universitat Harvard - matemàtiques (1958–1962) Evergreen Park Community High School District 231 (en)  Eliot House |
| Director de tesi | Allen Shields |
| Alçada | 1,64 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | terrorista (dècada del 1970–), matemàtic, assassí en sèrie, ambientalista, filòsof, escriptor, criminal, condemnat |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley (1967–1969) |
| Moviment | Neoludisme i anarcoprimitivisme |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Altres | |
| Pares | Theodore Richard Kaczynski (en) i Wanda Dombek |
| Germans | David Kaczynski |
| Condemnat per | assassinat |
Signatura  | |
  | |
BiografiaModifica
Va néixer a Chicago a l'estat d'Illinois, i des de molt jove va demostrar excel·lents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per la Universitat Harvard i un doctorat en matemàtiques per la Universitat de Michigan. Va esdevenir assistant professor a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, a l'edat de 25 anys, però va dimitir dos anys més tard.[1] El 1971 es va mudar a viure a una cabana al mig del bosc a les remotes terres de Lincoln, Montana. De 1978 a 1995, Kaczynski va enviar setze bombes a diversos objectius incloent universitats i aerolínies i va matar tres persones i ferir-ne 23 més.
El 24 d'abril de 1995, Kaczynski va enviar una carta al diari New York Times on prometia «desistir del terrorisme» si el New York Times, el Time o Newsweek publicaven el seu manifest. Hi va haver una gran polèmica sobre la conveniència de la difusió, però finalment es va decidir publicar-lo a causa de la preocupació per la seguretat pública. Al 19 de setembre de 1995 va ser publicat pel Washington Post i el New York Times amb l'esperança que algú reconegués l'estil d'escriptura. Al seu manifest La societat industrial i el seu futur (més conegut com el «Manifest d'Unabomber»),[2] argumentava que les bombes eren necessàries per a atreure l'atenció al gran públic sobre l'erosió que sofria la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organització a gran escala.
Unabomber va ser l'objectiu d'una de les investigacions més costoses de la història de l'FBI. Abans de conèixer la identitat de Kaczynski, l'FBI feia servir l'àlies de "Unabom", que prové de "University and Airline Bomber", per a referir-se al cas, el que va fer que més tard els mitjans de comunicació es referissin a ell com a Unabomber. Malgrat els esforços de l'FBI, la investigació no va donar el resultat esperat. Va ser en realitat la seva cunyada i el germà de Kaczynski que van reconèixer l'estil i les idees expressades al manifest i van delatar-lo a l'FBI. Per tal d'evitar la pena de mort, Kaczynski va fer un tracte amb la fiscalia, pel qual es declarava culpable i era condemnat a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional. Actualment es troba a la presó de «supermàxima seguretat» de Florence a l'estat de Colorado.[1]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Theodore Kaczynski |
- ↑ 1,0 1,1 Tosas, Gina «El misterio de los paquetes bomba de Austin resucita el temor a otro Unabomber». La Vanguardia, 20-03-2018 [Consulta: 21 març 2018].
- ↑ La societat industrial i el seu futur.