Obre el menú principal

BiografiaModifica

Es va llicenciar en química per la Universitat Lawrence i va continuar els seus estudis a la Universitat Harvard on es va doctorar l'any 1966 sota la supervisió del Dr. William Lipscomb. Els seus estudis postdoctorals els va portar a terme a la Universitat de Cambridge. L'any 1970 es va convertir en professor a la Universitat Yale on va iniciar els treballs que el van portar a guanyar el premi Nobel de Química l'any 2009,[1] en col·laboració amb els Drs. Ramakrishnan i Yonath, pels seus estudis en l'estructura i funció del ribosoma.

La carrera científica del Dr. Steitz ha estat dirigida principalment a comprendre la base estructural dels mecanismes enzimàtics i les interaccions proteïna-àcid nucleic.[2] Mitjançant la tècnica de Cristal·lografia de raigs X, el Dr. Steitz i els seus col·laboradors, han estat capaços de portar a terme estudis estructurals sobre la subunitat gran del ribosoma, proporcionant les primeres percepcions a nivell atòmic sobre l'estructura i funció del lloc de síntesi de les proteïnes a la cèl·lula. El coneixement de les estructures del complexos formats entre la subunitat gran ribosòmica i els antibiòtics, donen la possibilitat d'afinar molt més en el disseny de nous antibiòtics potencialment actius contra microorganismes resistents.[3]

Premis i distincionsModifica

  • Premi Nobel de química 2009
  • Premi Internacional Gairdner 2007
  • Premi en ciència mèdica Keio 2006
  • AAAS Newcomb Cleveland 2001
  • Premi Rosenstiel pel reball en recerca mèdica bàsica 2001
  • Membre de l'acadèmia nacional de ciències 1990
  • Premi Pfizer en química enzimàtica 1980

ReferènciesModifica

  1. «The Nobel Prize in Chemistry 2009». [Consulta: 28 maig 2018].
  2. «Thomas Steitz» (en en). [Consulta: 28 maig 2018].
  3. «Thomas A. Steitz - Gairdner Foundation» (en en-us). Gairdner Foundation.