Thusnelda

princesa germànica i dona d'Armini

Thusnelda (Germània, segle I aC Roma, 17 dC) fou una noble germànica que va ser capturada pel general romà Germanicus durant la seva invasió de Germania. Fou la muller d'Arminius. Tacitus i Strabo citen la seva captura com a evidència tant de la fermesa com de les restriccions que imposaven els romans.

Infotaula de personaThusnelda
Carl Theodor von Piloty Thusnelda im Triumphzug des Germanicus.jpg
Thusnelda Al Triomf de Germanicus, per Karl von Piloty, 1873 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Germània Modifica el valor a Wikidata
Mort17 dC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeArmini Modifica el valor a Wikidata
FillsThumelicus Modifica el valor a Wikidata
PareSegestes Modifica el valor a Wikidata
Thusnelda Estàtua en Loggia dei Lanzi, Florence.

BiografiaModifica

Thusnelda era la filla del príncep querusc pro-romà Segestes. El 9 dC, Arminius, futur marit de Thusnelda, va dirigir una coalició de tribus germàniques que van derrotar les legions de Publius Quinctilius Varus a la Batalla del bosc de Teutoburg. El conflicte entre l'Imperi Romà i les tribus germàniques va continuar després d'aquesta batalla, i Arminius va segrestari va deixar embaraçada Thusnelda prop del 14 dC, probablement arran d'una disputa amb el seu pare pro-romà.[1]

L'any 15 dC, Thusnelda va ser capturada per Germanicus, qui comandava la invasió de Germania. Estava embarassada i s'estava amb el seu pare, qui en algun moment l'havia rescatat d'Arminius. Va ser Segestes qui la va lliurar a Germanicus, després que aquest últim el salvés de les forces d'Arminius, qui havia assetjat Segestes.[2] Arminius va patir profundament la pèrdua de Thusnelda i no es va tornar a casar.[3] Segons Tacitus, Arminius va "quedar molt tocat" per la pèrdua de la seva muller.[4][5]

Durant la seva captivitat, Thusnelda va parir el seu únic fill amb Arminius, Thumelicus. A la Batalla del riu Weser, Arminius va combatre contra el seu germà Flavus, qui encara servia en l'exèrcit romà. Flavus Va informar Arminius que s'estava tractant bé a Thusnelda el qual -com va indicar- era l'habitual a Roma. El 26 de maig del 17 dC, Thusnelda i el seu fill va ser mostrats com a trofeus concedits a Germanicus pel seu triomf. Durant la desfilada triomfal, el seu pare va ser forçat a mirar des de les grades.[6] Historiadors contemporanis evidencien la seva incomoditat en veure l'exposició de la seva filla com a evidència de la victòria romana en Germania, mentre Arminius havia resistit a la seva captura.[7]

El fill de Thusnelda, Thumelicus, va ser entrenat a l'escola de gladiadors de Ravenna i és creu que va morir en un espectacle de gladiadors de jove. Tacitus va escriure que informaria del destí de Thumelicus "en el moment apropiat" — p.ex., quan va parlar de l'any en qüestió en la seva crònica.[8] El buit principal en el text del Annals és dels anys 30 i 31 dC, així que és possible que Thumelicus morís aleshores, a l'edat de 15 o 16 anys.

No es tenen detalls de la vida de Thusnelda després de la victòria de l'any 17 AC i es desconeix la seva data de mort.

Veuge tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Tacitus, The Annals 1.55
  2. Tacitus, The Annals 1.57
  3. «Thusnelda, Wife of Hermann». www.germanamericanpioneers.org. [Consulta: 1r juny 2019].
  4. «Arminius». Ancient History Encyclopedia. [Consulta: 1r juny 2019].
  5. Tacitus, The Annals 1.59
  6. Strabo, Geography, VII.4.33–38
  7. , 2007. 
  8. Tacitus, The Annals 1.58

Enllaços externsModifica

  • Thusnelda, part del Encyclopædia Romana per James Grout.