Armini

Armini (Arminius o, de vegades, Armenius) (18 aC- 19 dC ) fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.

Armini

Biografia
Naixement	c. 17 aC Weser
Mort	c. 21 dC (36/37 anys) Germània
Causa de mort	Homicidi  (Assassinat )
Monarca
Activitat
Ocupació	líder guerriller
Període	Alt Imperi Romà
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit romà
Rang militar	praefectus cohortis (en)
Conflicte	Batalla del bosc de Teutoburg, Great Illyrian Revolt (en) i batalla d'Idistavisus Campus
Família
Cònjuge	Thusnelda
Fills	Thumelicus
Pare	Segimerus
Germans	Flavi

Estàtua d'Armini

A la seva joventut fou auxiliar de les legions romanes juntament amb altres membres de la tribu. Va rebre la ciutadania i fou reconegut com a eques (cavaller).

L'any 9 dC l'emperador August va enviar al general Publi Quintili Var cap a l'interior de Germània per acabar la conquista del país, però Var es va comportar malament al país i va fer el jou romà molt pesat per la gent. Armini que tenia 27 anys i havia succeït poc abans al seu pare com a cap de la tribu, va convèncer a alguns cap d'iniciar una revolta. Inicialment va prometre a Var la seva lleialtat i li va donar tropes per protegir combois, però aquestes forces, quan estaven fora de l'abast, destruïen als romans; les notícies que arribaren a Var foren d'una revolta que semblava a petita escala, però va marxar amb les seves forces, mentre Armini va convenir trobar-lo en un punt determinat amb les forces germàniques.

La Batalla del bosc de Teutoburg

Article principal: Batalla del bosc de Teutoburg

Armini es va reunir amb Publi Quintili Var com havia promès però de sobte els germànics van atacar els romans. Les forces de Var foren sorpreses i les seves tres legions aniquilades al bosc de Teutoburg. Molt pocs es van poder escapar i el mateix Var va morir; els que foren capturats foren sacrificats.

L'any 10 August va enviar a un exèrcit format per veterans al Rin però ja el riu estava defensat per Armini. L'any 14 Germànic va assolir el comandament de les legions, però mentre Armini havia obtingut el suport de més caps germànics com el seu oncle Ingimer, fins llavors aliat romà, si bé el sogre d'Armini, Segestes, un altre cap, va romandre fidel als romans.

La dona d'Armini, Thusnelda, fou feta presonera pels romans i fou guardada per servir al triomf de Germànic a Roma. El general romà va avançar i Armini va retrocedir però no va presentar batalla oberta i quan ho va fer estava en millors condicions i va rebutjar a Germànic cap al Rin. Armini també va derrotar a una divisió romana sota el comandament de Cecina (Caecina). L'endemà al matí Armini va ordenar no atacar, però Ingimer es va avançar i va iniciar l'atac i fou derrotat i els romans es van poder retirar al darrere del riu.

Batalla d'Idistavisus Campus

Article principal: Batalla d'Idistavisus Campus

L'any 15 els romans no van fer cap intent però el 16 es van presentar a la zona del Weser. Armini es va disposar a la batalla i la va lliurar amb eficàcia però la disciplina i la direcció de Germànic es van imposar i Armini va ser derrotat i va quedar rodejat; fou malferit i només es va salvar en un darrer esforç, fugint a cavall. Aquesta gran victòria de Germànic el va fer tan popular que l'any 17 l'emperador el va cridar a la seva presència.

Aquest mateix any va esclatar la lluita amb tribus dels sueus dirigits per Marobod (Maroboduus, Marbod). L'oncle d'Armini, Ingimer, es va passar al bàndol enemic, però Armini va derrotar els Sèmnons i longobards.

Després va exercir un poder absolut durant 2 anys, que finalment es va tornar opressiu, i va esclatar una revolta. La lluita no va tenir un resultat clar però els parents d'Armini el van agafar i el van matar l'any 19, quan tenia 37 anys.

Llegat

Armini s'havia casat amb una princesa anomenada Thusnelda, el nom es conserva només per Estrabó. Va ser capturada pels romans durant l'embaràs, pel que el seu fill Thumelicus, va créixer en captivitat romana. Tàcit ens diu que tenia una història inusual, que l'historiador promet contar, però que s'ha perdut en la història.

Roma

En els relats dels seus enemics romans, Armini és molt respectat per la seva capacitat de lideratge militar i com a defensor de la llibertat del seu poble. Basant-se en aquests registres, la història d'Arminius va ser reviscuda en el segle xvi amb la recuperació de les històries de Tàcit, que va escriure en el seu Annales II, 88:

«

Armini, sens dubte, alliberador de Germània, que va desafiar al poble romà no en els seus inicis com altres reis i líders, sinó en l'apogeu del seu imperi; en les batalles amb èxit canviant, invicte en la guerra.

»

Armini no va ser l'única raó per al canvi de la política de Roma devers Germània. La política també juga un factor; els emperadors rarament podien confiar un gran exèrcit a un rival potencial, encara que August tenia prou membres familiar per lliurar les seves guerres. A més, August, en el seu regnat de 30 anys, havia annexat molts territoris encara en els inicis del seu procés de romanització.

Tiberi, successor d'August, va decidir que Germània era una terra molt menys desenvolupada, que posseïa alguns llogarets, amb només excedents ínfims d'aliments, i per tant no era de moment important per Roma. Es requeriria un compromís massa onerós de les finances imperials i despeses excessives de la força militar per a aconseguir una nova fita.

Els estudiosos moderns han assenyalat que el Rin era una frontera més pràctica per l'Imperi Romà que qualsevol altre riu a Germània. Els exèrcits del Rin podrien ser subministrats pel Mediterrani a través del Roine, el Saona i el Mosel·la, amb una petita zona de càrrega. Els exèrcits de l'Elba, no obstant això, haurien d'haver estat subministrat per extenses rutes de terra o pels vaixells que viatjaven pel perillós Atlàntic. Econòmicament, el Rin ja tenia ciutats i pobles considerables en el moment de la conquesta gal·la. El Rin era molt més accessible des de Roma i millor equipat per subministrar guarnicions importants que les regions més enllà.