Per a altres significats, vegeu «Timna (Iemen)».

Timna (תִּמְנָע, pronunciació hebrea: [timˈna(ʕ)]) és una vall amb riques mines de coure situada al sud d'Israel a 30 quilòmetres al nord del golf d'Aqaba i la ciutat d'Elat.[1] La zona és rica en mena de coure i s'ha extret des del V mil·lenni aC. Hi ha controvèrsia si les mines estaven actives durant el Regne Unit bíblic d'Israel i el seu segon governant, el rei Salomó.[2]

Plantilla:Infotaula indretTimna
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativadistricte del Sud (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Map
 29° 47′ 16″ N, 34° 59′ 20″ E / 29.7878°N,34.9889°E / 29.7878; 34.9889
Característiques
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data30 juny 2000
Identificador1489
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 316953 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webparktimna.co.il Modifica el valor a Wikidata
Timna

El coure s'ha extret a la zona des del 6è o 5è mil·lenni aC.[3][4] El jaciment arqueològic indica que les mines de coure de la vall de Timna probablement formaven part del Regne d'Edom i treballades pels edomites, descrits com a enemics bíblics dels israelites,[5] durant el segle X aC, el període del rei bíblic Salomó.[6] La mineria va continuar pels israelites i els nabateus fins als segles I i II dC durant el període romà, i després de la conquesta àrab del segle vii, pel califat dels Omeies, fins que el mineral de coure es va fer escàs.[7]

El coure s'utilitzava per a ornaments, però sobretot per tallar la pedra, com a serres, juntament amb la sorra.[8]

Les mines s'explotaven ja fa uns quatre mil anys i van ser un factor determinant en la sedentarització dels pobles de la regió. Vers el 4000 aC la vall i altres més al nord (Feinan i Punon) va quedar dominada per la ciutat emmurallada d'Arad que com a mínim va controlar el comerç de coure cap a Canaan i segurament Egipte.

La zona va decaure a l'edat de bronze i sembla que les mines no es van explotar en aquest període però l'activitat es va recuperar a l'edat de ferro en què el control va passar al rei cananeu d'Amalec o Ir Amaleq. Aquesta ciutat estat es va enfrontar amb els protoisraelites. A partir de la dinastia XVIII d'Egipte la sobirania egípcia fou llunyana però permanent i encara que el poder no es va exercir amb soldats i sacerdots no cal dubtar que els egipcis exercien un virtual control de la zona minera. Amb la dinastia XIX fins i tot es va construir almenys un temple dedicat a Hathor que fou excavat als anys setanta. Ramsès III hi va fer una expedició comercial vers el 1170 aC. Sota la monarquia israelita va esdevenir Eziongezer.

Referències

modifica
  1. «Timna». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 octubre 2022].
  2. Bimson, John J.; Tebes, Juan Manuel «Timna revisited: egyptian chronology and the copper mines of the southern Arabah». Antiguo Oriente: Cuadernos del Centro de Estudios de Historia del Antiguo Oriente. 2009, 7, 2009. ISSN: 1667-9202.
  3. Shaw, Ian; Jameson, Robert. A Dictionary of Archaeology (en anglès). John Wiley & Sons, 2002-05-06, p. 583. ISBN 978-0-631-23583-5. 
  4. Cartwright, Mark. «Copper in Antiquity» (en anglès). World History Encyclopedia, 04-10-2017. [Consulta: 9 octubre 2022].
  5. Sawyer, John F. A.; Clines, David J. A.. Midian, Moab and Edom: The History and Archaeology of Late Bronze and Iron Age Jordan and North-West Arabia (en anglès). A&C Black, 1983-04-01, p. 67. ISBN 978-0-567-17445-1. 
  6. Ben-Yosef, Erez «Back to Solomon's Era: Results of the First Excavations at “Slaves' Hill” (Site 34, Timna, Israel)». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 376, 01-11-2016, pàg. 169–198. DOI: 10.5615/bullamerschoorie.376.0169. ISSN: 0003-097X.
  7. Birch, Thomas; Orfanou, Vana; Lichtenberger, Achim; Raja, Rubina; Barfod, Gry «From nummi minimi to fulūs—small change and wider issues: characterising coinage from Gerasa/Jerash (Late Roman to Umayyad periods)» (en anglès). Archaeological and Anthropological Sciences, 11, 10, 01-10-2019, pàg. 5359–5376. DOI: 10.1007/s12520-019-00866-9. ISSN: 1866-9565.
  8. Solenhofen, Archae. «Ancient Egyptian Copper Slabbing Saws». hallofmaat.com, 2002. [Consulta: 9 octubre 2022].