Tina Blau
Tina Blau, més endavant Tina Blau-Lang (Viena, 15 de novembre de 1845 – íd., 31 d'octubre de 1916), fou una pintora de paisatge austríaca impressionista. Va ser la primera dona a treballar a l'aire lliure i va ser valorada pel tractament innovador que feu de la llum i el color.[1][2]
  | |
| Nom original | (de) Tina Blau-Lang |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Regina Leopoldine Blau 15 novembre 1845 Viena |
| Mort | 31 octubre 1916 (70 anys) Viena |
| Sepultura | cementiri central de Viena, Tor 3, Gruppe 3, Nummer 12 |
| Dades personals | |
| Religió | Església protestant de la Confessió d'Augsburg a Àustria |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Múnic París Viena |
| Ocupació | pintora |
| Ocupador | Münchner Künstlerinnenverein (en)  |
| Gènere | Paisatge |
| Moviment | Impressionisme |
| Professors | August Schaeffer i Wilhelm von Lindenschmit |
| Família | |
| Cònjuge | Heinrich Lang (1883–1891) |
 | |
Vida i obra modifica
El pare de Tina Blau era metge del cos mèdic austrohongarès i va donar ple suport a la seva filla en el seu desig de convertir-se en pintora. Va rebre classes privades, successivament, d'August Schaeffer i de Wilhelm Lindenschmit a Múnic (1869–1873), ja que en aquella època a les dones se'ls negava la formació acadèmica. També va estudiar amb el pintor Emil Jakob Schindler fins al 1879.[2][3]
Va presentar obra seva a l'Exposició Universal de Viena de 1873. Va viatjar a Itàlia, els Països Baixos, França i Hongria i va anar adquirint renom internacional amb exposicions a Viena el 1882 i a París el 1883, on el seu quadre Primavera al Prater i una natura morta van rebre la Menció d'honor del Saló de París.[1][2] Influïda per la pintura paisatgística holandesa i per l'escola de Barbizon, que conegué a l'exposició de Múnic el 1869, la seva pintura s'inscriu en el que s'ha anomenat Stimmungsimpressionist (impressionisme atmosfèric o emocional).[1][2][4]
Es va convertir al judaisme a l'Evangelical Lutheran Església i es va casar amb Heinrich Lang, un pintor especialitzat en cavalls i escenes de batalla. Es van traslladar a Múnic, on, des del 1889, va ensenyar pintura de paisatges i bodegons a l'Acadèmia de Dones de la Münchner Künstlerinnenverein (Associació de Dones Artistes de Múnic). El 1890 va celebrar la seva primera gran exposició. Blau va exposar la seva obra al Palau de Belles Arts de la World Columbian Exposition de 1893 a Chicago, Illinois.[2]
Després de la mort del seu marit, va passar deu anys viatjant per Holanda i Itàlia. Després del seu retorn, va establir un estudi a la Rotonda. El 1897, juntament amb Olga Prager, Rosa Mayreder i Karl Federn, va ajudar a fundar la Kunstschule für Frauen und Mädchen, una escola d'art per a dones, on va ensenyar fins al 1915.[4]
Va passar l’últim estiu treballant a Bad Gastein i després va anar a un sanatori a Viena per fer-se un examen mèdic. Va morir allà per una aturada cardíaca. Va rebre "Sepultura d'Honor" al Zentralfriedhof.[5] La Vienna Künstlerhaus va subhastar la seva propietat i va celebrar una important retrospectiva el 1917.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tina Blau, una pionera amb cavallet i pinzell» (en castellà). Portal de turisme d'Àustria. [Consulta: 20 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ben-Eli, Birgit. «Tina Blau» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 20 setembre 2021].
- ↑ «Mujeres pintoras: La impresionista austriaca Tina Blau». Trianarts. [Consulta: 20 setembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Tina Blau - Dorotheum» (en anglès britànic). [Consulta: 20 setembre 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Hedwig Abraham: Tor 4 – evangelische Ehrengräber. (…) Regina – „Tina“ Blau. In: viennatouristguide.at; retrieved, 26 February 2012.
Bibliografia modifica
- Tobias Natter, Claus Jesina: Tina Blau (1845–1916). Verlag Galerie Welz, Salzburg 1999.
- Monika Salzer, Peter Karner: Vom Christbaum zur Ringstraße. Evangelisches Wien. Picus, Viena, 2008.
Enllaços externs modifica
- «Bibliografia relacionada amb Tina Blau» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
- "Frauen En Bewegung Arxivat 2016-09-18 a Wayback Machine.": biografies curtes múltiples @ el Österreichische Nationalbibliothek