Tit Quinti Pennus Cincinnat
Tit Quinti Pennus Cincinnat (en llatí: Titus Quinctius L. f. L. n. Pennus Cincinnatus) va ser un magistrat romà. Era fill de Cincinnat i gendre d'Aulus Postumi Tubert. Formava part de la gens Quíntia i era de la família dels Cincinnats.
Nom original | (la) Titus Quinctius Cincinnatus Poenus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle V aC antiga Roma |
Mort | p. segle V aC valor desconegut |
Senador romà | |
valor desconegut – valor desconegut | |
Cònsol romà | |
431 aC – 431 aC Juntament amb: Gai Juli Mentó | |
Tribú amb potestat consular | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República romana primerenca |
Activitat | (Floruit: segle V aC ) |
Família | |
Família | Quinti Cincinnat |
Cònjuge | valor desconegut Postumia |
Fills | Tit Quinti Cincinnat Capitolí |
Pares | Luci Quinti Cincinnat i Racilia |
Germans | Luci Quinti Cincinnat Quint Quinti Cincinnat Cesó Quinti Cincinnat |
Va ser elegit cònsol l'any 431 aC. En aquest any els eques i els volscs van tornar a atacar a Roma i van acampar al Mont Àlgid. Cincinnat i el seu col·lega en el càrrec, Gai Juli Mentó, estaven mal avinguts, cosa que va preocupar al senat. El perill era important i el senat va decidir nomenar un dictador, però els cònsols van mostrar forta oposició. Els tribuns de la plebs van sostenir la proposta i finalment Cincinnat va nomenar dictador al seu sogre Postumi Tubert. Amb dos exèrcits separats, Cincinnat i Postumi van derrotar els eques i volscs.
Cincinnat va ser altre cop cònsol l'any 428 aC i tribú amb potestat consolar el 426 aC. Aquest darrer any, amb dos col·legues va dirigir la lluita contra Veïs i Fidenes, en la que Fidenes es va aliar una vegada més amb Veïs, però la ciutat va ser altre cop ocupada per Tit Quint Cincinnat que la va incendiar i va vendre els habitants com a esclaus. Pel seu mal comportament en la lluita contra Veïs va ser portat a judici, però es va considerar el seu bon servei amb el dictador Postumi i va ser absolt.[1]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 752.