Tit Quinti Pennus Cincinnat

Tit Quinti Pennus Cincinnat (en llatí: Titus Quinctius L. f. L. n. Pennus Cincinnatus) va ser un magistrat romà. Era fill de Cincinnat i gendre d'Aulus Postumi Tubert. Formava part de la gens Quíntia i era de la família dels Cincinnats.

Plantilla:Infotaula personaTit Quinti Pennus Cincinnat
Nom original(la) Titus Quinctius Cincinnatus Poenus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle V aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
431 aC – 431 aC
Juntament amb: Gai Juli Mentó
Tribú amb potestat consular
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle V aC Modifica el valor a Wikidata)
Família
FamíliaQuinti Cincinnat Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
Postumia Modifica el valor a Wikidata
FillsTit Quinti Cincinnat Capitolí Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Quinti Cincinnat Modifica el valor a Wikidata  i Racilia Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Quinti Cincinnat
Quint Quinti Cincinnat
Cesó Quinti Cincinnat Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 431 aC. En aquest any els eques i els volscs van tornar a atacar a Roma i van acampar al Mont Àlgid. Cincinnat i el seu col·lega en el càrrec, Gai Juli Mentó, estaven mal avinguts, cosa que va preocupar al senat. El perill era important i el senat va decidir nomenar un dictador, però els cònsols van mostrar forta oposició. Els tribuns de la plebs van sostenir la proposta i finalment Cincinnat va nomenar dictador al seu sogre Postumi Tubert. Amb dos exèrcits separats, Cincinnat i Postumi van derrotar els eques i volscs.

Cincinnat va ser altre cop cònsol l'any 428 aC i tribú amb potestat consolar el 426 aC. Aquest darrer any, amb dos col·legues va dirigir la lluita contra Veïs i Fidenes, en la que Fidenes es va aliar una vegada més amb Veïs, però la ciutat va ser altre cop ocupada per Tit Quint Cincinnat que la va incendiar i va vendre els habitants com a esclaus. Pel seu mal comportament en la lluita contra Veïs va ser portat a judici, però es va considerar el seu bon servei amb el dictador Postumi i va ser absolt.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 752.