Tom Lanoye
Tom Lanoye (pronúncia «Lanuà») és un escriptor de novel·les i teatre, poeta, crític belga que escriu en neerlandès. Va néixer com fill d'un carnisser a la ciutat de Sint-Niklaas (Bèlgica) el 27 d'agost del 1958, el que va inspirar la seva primera obra, un recull de narracions semiautobiogràfiques, el títol del qual traduït seria «un fil de carnisser amb petites ulleres». La seva obra amb molts elements tragicòmics si no burlescs és caracteritzat per un estil molt gràfic i acolorit, al qual accepta, sobretot als diàlegs, les variants dialectals del neerlandès.[1]
 L'autor el 2008 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Tom Emiel Gerardine Aloïs Lanoye 27 agost 1958  (65 anys)Sint-Niklaas (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Residència | Anvers, Ciutat del Cap |
| Formació professional | Filologia germànica |
| Formació | Universitat de Gant |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, traducció, teatre i forma dramàtica |
| Ocupació | dramaturg, intèrpret, creador, traductor, actor, escriptor, columnista, poeta, periodista d'opinió |
| Activitat | 1948-2007 |
| Influències | |
| Llengua | neerlandès |
| Obra | |
| Primeres obres | Een slagerszoon met een brilletje (1985) |
Obres destacables Alles moet weg, Kartonnen dozen (1991), Het goddelijke monster | |
Premis * Premi Arkprijs de la Paraula Lliure (1995) | |
| Lloc web | lanoye.be |
   | |
Descriu amb ironia corrosiva la societat flamenca i les seves peculiartitats i típica suficiència. És un adepte d'una línia de narració clara sense massa experiments lingüistics. Alterna la seva activitat d'escriptor amb xous i monòlegs escènics molt populars, on tracta els temes dels seus llibres amb molt d'èxit. La seva novel·la autobiogràfica Kartonnen dozen (Caixes de cartró) el 2012 va tenir la 23a reedició, fet rar en la literatura neerlandesa.[2] Amb Kristien Hemmerechts i Herman Brusselmans fa part d'un grup d'autors «nous» que va emergir als anys 1980, prou diversos d'estil i temàtica, que no es pot parlar de generació, si no fos pel punt comú d'un retorn a la narrativa amb un cert realisme dins la ficció amb molta autoironia, relativisme, satira i un factor d'enterteniment. Escriptors que continuen tot innovant la tradició de Louis Paul Boon i Hugo Claus.[3]
Obres destacades modifica
- Novel·les
- Een slagerszoon met een brilletje (1985)
- Kartonnen dozen (1991)
- Het goddelijke monster
- Teatre
- Mama Medea, que ha tingut versió catalana traduït per Ferran Bach, realitzat per Magda Puyo i la Cia del Teatre Romea.[4][5]
- Mefisto for ever, una revisió teatral de la novel·la de Klaus Mann, realitzada al Teatre Lliure de Barcelona, amb direcció de Guy Cassiers el 2008[6]
Referències modifica
- ↑ van Bork, 2007.
- ↑ Kartonnen dozen (en neerlandès). 23a edició (2012). Amsterdam: Prometheus, 1991, p. 160. ISBN 9789044619973 [Consulta: 28 novembre 2016]. Arxivat 2016-11-28 a Wayback Machine.
- ↑ van Imschoot, Tom; Furió, Antoni (traductor) «L'autoinvenció de la literatura flamenca». Eurozine, 12-04-2012. Arxivat de l'original el 2016-11-28 [Consulta: 28 novembre 2016]. Arxivat 2016-11-28 a Wayback Machine.
- ↑ «Mama Medea». Focus. Arxivat de l'original el 2016-11-28. [Consulta: novembre 2016].
- ↑ «El Teatre Romea estrena 'Mama Medea', una revisió de la tragèdia d'Eurípides». TV3 Notícies, 27-11-2008.
- ↑ Fernández, Imma «L'autor flamenc Tom Lanoye fa doblet teatral a Barcelona» (pdf). El Periódico, 01-12-2008, pàg. 42. Arxivat de l'original el 2016-11-28 [Consulta: 28 novembre 2016].
Bibliografia modifica
- van Bork, G.J.. «Lanoye, Tom». A: Biblioteca digital de la literatura neerlandesa. Schrijvers en dichters (dbnl biografieënproject I) (en neerlandès), 2007, p. 540-542.
Enllaços externs modifica
- «Tom Lanoye, Mama Medea» (vídeo) (en francès, subtítols en castellà). Mandragora, Barcelona, 2008. [Consulta: novembre 2016].