Magdalena Puyo Bové
Magdalena Puyo Bové, més coneguda com a Magda Puyo (Móra la Nova, 1960) és una actriu, professora i directora teatral catalana. La major part de la seva activitat docent l'ha desenvolupat a l'Institut del Teatre, centre del qual fou directora general del novembre del 2015 al febrer del 2021,[1][2][3][4] quan es va veure forçada a dimitir arran dels casos d'assetjament sexual i abús de poder, per part d'alguns membres del professorat, destapats pel Diari Ara.[5][6]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 de febrer de 1960 Móra la Nova (Ribera d'Ebre)  |
| 12a Directora general de l'Institut del Teatre | |
| 2 novembre 2015 – 26 febrer 2021 (dimissió) ← Jordi Font i Cardona – Sílvia Ferrando i Luquin → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de teatre, actriu, professora |
  | |
Biografia
modificaLlicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona, la seva carrera escènica es va iniciar en el si del teatre universitari. El 1992 va fundar el grup teatral Metadones,[7] amb el qual va realitzar diversos muntatges a la segona meitat dels anys 1990; entre els quals destaquen les revisions de clàssics amb la integració de múltiples disciplines a l'escenari com, per exemple, l'espectacle La Bernarda es calva (1994), una revisió de La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca, la revisió de la Medea d'Eurípides a Medea Mix (1996) o la de Ricard III de Shakespeare a Ricard G. (2000).
El 1997 va guanyar el Premi de la Crítica a millor direcció amb el muntatge Pesombra, una adaptació dels poemes de Joan Salvat-Papasseit, interpretats per la ballarina Marta Carrasco, que s'estrenà al Teatre Romea.[8][9] I el 2020, el seu muntatge de l'obra Stabat Mater d'Antonio Tarantino, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, va ser reconegut amb el Premi Serra d'Or de Teatre.[10]
Alguns dels seus muntatges més destacats dels darrers anys han estat: Pallarina, poeta i puta, de Dolors Miquel (2012) i Alma i Elisabeth (Persona, de Bergman) (2013),[11] ambdues estrenades dins del Festival Grec de Barcelona; Cosmètica de l'enemic (2013),[12] basada en la novel·la homònima d'Amélie Nothomb i L'alè de la vida, de David Hare,[13] ambdues estrenades a la Sala Muntaner. Com a directora i dramaturga, també ha firmat el muntatges de Confidències a Al·là (2015), una adaptació de la novel·la homònima de Saphia Azzeddine.
Molt vinculada al Teatre Nacional de Catalunya, on va ser membre del comitè assessor entre 1998 i 2001, també ha presentat la seva obra en diferents espais alternatius com la Sala Beckett o teatres privats com el Teatre Romea (Mama Medea, revisió del clàssic d'Eurípides per Tom Lanoye, 2008) o la Sala Muntaner. Les seves obres s'han vist en festivals de prestigi com el Festival Grec de Barcelona o el Temporada Alta de Girona. Entre el 2001 i el 2004, va ser l'última directora del Festival Internacional de Teatre de Sitges abans de la seva desaparició.[14]
És professora de direcció i interpretació a l'Institut del Teatre des del 1996.[15] El novembre de 2015 fou nomenada directora general de la institució en substitució de Jordi Font Cardona,[3][2][1] càrrec del qual dimitiria el 26 de febrer de 2021,[16] reconeixent que no havien trobat "les eines eficaces per deslliurar l'Institut de comportaments abusius i autoritaris",[17] després que es destpessin diversos casos d'assetjament i abús de poder envers l'alumnat per part de diversos professors de la institució.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Magda Puyo, directora del Institut del Teatre». www.elperiodico.com. 2 de noviembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 Gran Enciclopedia Catalana (ed.
- ↑ 3,0 3,1 Institut del Teatre (ed.
- ↑ Rodríguez, Albert Miret. «Magda Puyo presenta la seva dimissió» (en anglès americà), 26-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-01. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ «“Abusos a l’Institut del Teatre”, portada de l’ARA», 20-02-2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ 324cat. «Joan Ollé, apartat de l'Institut del Teatre per les denúncies d'abús i assetjament sexual», 22-02-2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ «Terminàlia parla amb Magda Puyo, directora general de l'Institut del Teatre». Terminàlia, 13, 29-06-2016, pàg. 37–41. ISSN: 2013-6706.
- ↑ «Crítica de teatro: Pesombra, página 72 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 15-06-1997. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «‘Àngels a Amèrica’, clara guanyadora dels Premis de la Crítica»». Avui, 16-12-1997. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Tots els guardonats amb els premis Serra d'Or de 2020» (en catalan). [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Alma i Elisabeth (Persona, de Bergman)». [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «‘Cosmètica de l'enemic’ a la Muntaner». [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Mercè Arànega i Anna Güell: dues dones en el seu millor moment». Núvol, 28-01-2015. [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Festival Internacional de Teatre de Sitges | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ Teatre, Institut del. «Puyo, Magda». [Consulta: 5 abril 2021].
- ↑ «Magda Puyo dimiteix com a directora de l'Institut del Teatre per les denúncies d'assetjament a alumnes». Vilaweb, 26-02-2021 [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ Puyo, Magda «Comunicat dimissió de Direcció General». Institut del Teatre, 26-02-2021 [Consulta: 26 febrer 2021].