La tomba de Fu Hao ( en xinès simplificat: 妇好墓 ; en xinès tradicional: 婦好墓 ; en pinyin: Fù Hǎo Mù) és un jaciment arqueològic a Yinxu, en les ruïnes de la capital Yin de l'antiga dinastia Shang, dins de la moderna ciutat d'Anyang, a la província d'Henan, de la República Popular de la Xina. Descobert el 1976, va ser identificat com el lloc de descans final de la reina i militar en general Fu Hao, que va morir al voltant de 1200 aC i va ser probablement la «Dama Hao» inscrita en els ossos oraculars, pel rei Wu Ding i en una de les seves moltes esposes.[1]

Infotaula de geografia físicaTomba de Fu Hao
Tomb Fu Hao YinXu.jpg
TipusSepultura
Ubicació
Modifica les dades a Wikidata

És fins avui l'única tomba reial de la dinastia Shang trobada intacte amb el seu contingut i excavat pels arqueòlegs. L'excavació es va portar a terme per l'Equip de Treball d'Anyang de l'Institut d'Arqueologia de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, i després d'una intensa restauració de la tomba va ser oberta al públic l'any 1999.

Dinastia i descobriment de la tombaModifica

A principis del segle XX, la dinastia Shang es creia que només es comprenia en els relat mítics, al igual que amb la dinastia Xia. Al 1899, al nort de la Xina, es van començar a trobar un seguit d'ossos oculars que eren pràctiques que es van començar a realitzar en temps remots pels xamans i els sacerdots de la cultura Long Shan. Al llarg de la dinastia Shang, en els ossos oculars es van posicionar frases amb preguntes dedicades al horacle que a partir del 1920 es van començar a desxifrar i al 1928, van començar a realitzar-se excavacions que van descobrir una gran ciutat cituada a la zona de Anyang.[2]

El jaciment, es va descobrir al 1976 al llarg de les excavacións a les ruines de Yin (Yinxu) ja que la tomba en questió no es tenia en existència i la descoberta va estar un afegit.[3] Mentre que la investigació de les ruines de Yin (Ynxu) van començar a la dècada dels anys 20, la primera descoberta d'una de les grans tombes no va ser fins al 1933. Els arqueolegs van trobar aquesta tomba i 10 tombes més al voltant del riu moltes de les quals havien estat saquejades anteriorment. Aquest fet, converteix a la Tomba de Fu Hao en un fet molt rellevant, ja que és una de les poques tombes que ens ha arribat intacta fins als nostre dies. Els excavador de l'acadèmia Sinica van aconseguir anant millorant les seves tècniques al llarg de les excavacions. Un dels mètodes que van realitzar per a datar les tombes i les restes trobades van ser els ossos del oracle que es trobaben en les mateixes tombes. Al 1950, les investigacions va recaure en el Institut Arqueològic (IA). Al llarg d'aquest temps, no es van realitzar garns descobriments, pero van invertir en la recerca de les tipologies dels objectes trobats. A mitjans dels anys 60, es va establir una periodització basada en la tipologia ceràmica que va permetre organitzar material excavat en una seqüència relativa mitjançant determinats tipus de ceràmiques com a marcadors.[4]

La cronologia del jeciment ha estat discutit per a molts historiadors, que han debatit sobre l'antiguitat de la cambra. Alguns historiador i arqueòlegs afirmen que la Tomba de Fu Hao forma part del període històric de Yinxu II i altres situen la cambra funerària a Yinxu III. Tot i la discusió de la cronologia, la tomba s'ha utilitzat per remarcar la distinció entre el període pre-dinàtic i dinàstic a Anyang.  

Descobriment i contingutsModifica

 
Un objete de bronze en forma de òliva de la tomba.
 
Objete de jade.

El 1976 els arqueòlegs van realitzar sondejos pels voltants de Yinxu amb una gran pala, denominada «pala Luoyang», amb la qual van recuperar algunes mostres de laca vermella.[5] La fossa descoberta, titulada oficialment la tomba número 5, és d'un sol clot amb unes mides de 5,6 metres i 4 metres, als afores del principal cementiri reial. La tomba ha estat datata prop de l'any 1200 aC i es va identificar com la de Fu Hao, a partir d'inscripcions en bronzes rituals.[6][7]

La seva tomba, una de les tombes més petites, és també una de les millor conservades de les tombes reials de la dinastia Shang i l'única que no havia estat saquejada abans de l'excavació realitzada pels arqueòlegs.[1] A l'interior del pou era evident una cambra de fusta de 5 metres de longitud, 3,5 m d'amplada i 1,3 m d'alçada que contenia un taüt de fusta lacada completament podrit.[8]

A nivell del terra s'albergava el cos reial i la major part dels estris i artefactes enterrats amb la reina. Estranys objectes de jade, com ara els de la cultura Liangzhu, probablement van ser recollits per Fu Hao com a antiguitats i mentre que d'altres dels artefactes de bronze van ser utilitzats probablement per la dama en les seves altres llars abans de la seva mort, van ser inscrites amb el seu nom, sens dubte, en obra pòstuma de Wu Ding, i van ser dipositats a la tomba com el seu aixovar funerari.[9] Els artefactes descoberts a la tomba consistien en:

  • 755 objectes de jade (incloent artefactes culturals de Longshan, Liangzhu, Hongshan i Shijiahe).[10]
  • 564 objectes d'os (incloent 500 agulles de ganxo i 20 puntes de fletxa)
  • 468 objectes de bronze, entre ells més de 200 atuells de bronze ritual,[11] 130 armes, 23 campanes, 27 ganivets, 4 miralls, i 4 estàtues de tigre.[8]
  • 63 objectes de pedra
  • 11 objectes de ceràmica
  • 5 objectes d'ivori
  • 6.900 petxines (utilitzades com a moneda de canvi durant la dinastia Shang)

A continuació del cadàver n'hi havia un petit clot que contenia les restes de sis gossos de sacrifici, i al llarg de la seva vora es trobaven els esquelets de 16 esclaus humans, com evidencia de sacrifici humà.[1]

Els objectes de jade a la tomba de Fu Hao s'ha comprovat que són artefactes molt més anteriors a la seva mort, mitjançant l'anàlisi estilística i tècnic, el context arqueològic identifica una col·leccionista prematura, una dona que va reunir al voltant objectes d'un període molt anterior.[12]

També hi ha evidència sobre el terra d'una estructura construïda sobre la tomba que probablement va servir com a sala ancestral per a la celebració de cerimònies commemoratives, que ja ha estat restaurada.

El jade, havia estat escollit el material ritual a les dinasties anteriors tenint en compte les tendències taoistes. Al llarg de la dinastia Shang es troba un canvi ritual del material del Jade al bronze, donant una simbologia d'un material diví, com és catagoritzat el Jade, a un material terrenal i profà com el bronze. El canvi del material, també fa que el tamany de les peces canvi i trobem elements de bronze de grans tamanys. Al llarg de la dinastia Shang, es troben molts avenços en la manufacturació del bronze que fa que els historiadors pensin que van ser unes tècniques importades des de les poblacions del est ja que no hi ha un recorregut que permeti establir una herència de les dinasties anteriors en les manufacturacions de bronze[13] Aquests objectes de gran tamany, es realitzaven sense un motlle compartit, i per tant, hi havia una voluntat d'individualització de cada peça. Quan aquest aixovar era de gran format, normalment s'acostumaven a erigir les obres per peces i posteriorment s'ajuntaven.

A la cambra funerària hi havia un petit altar que segurament seria dedicat al culte al ancestres. Les dinasties es definien per ser filles del cel i utilitzaven els seus avantpassats i difunts per a raonar aquesta teoria i d'aquesta manera els ancestres feien de nexe entre el món dels vius i el món celestial.

La troballa d'una caixa de color rojenca va ser relacionada directament amb els objectes personals de Fu Hao que utilitzava al seu dia a dia, com per exemple pintes d'ivori o agulles de cabell. Aquest fet es diferencia amb la resta d'objectes trobats a la cambra ja que es te en compte que en aquells moments es feien servir les paraules de Confunci per a realitzar el material funerari, i aquest deia que els objectes destinats a una cambra funeraria no s'havien de fer servir en el seu ús, sinó ue la seva fabricació era especialment per residir a la tomba del difunt.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Ebrey, 2006, p. 26-27.
  2. BEJA, FLORA BOTTON. CHINA ANTIGUA. 2, corrected edition. Colegio de Mexico, 2000, p. 49–98. 
  3. Thorp, Robert L. «The Date of Tomb 5 at Yinxu, Anyang: A Review Article». Artibus Asiae, 43, 3, 1981, pàg. 239. DOI: 10.2307/3249839. ISSN: 0004-3648.
  4. Thorp, Robert L. «The Date of Tomb 5 at Yinxu, Anyang: A Review Article». Artibus Asiae, 43, 3, 1981, pàg. 239. DOI: 10.2307/3249839. ISSN: 0004-3648.
  5. «An Yang, ancient capital of the Shang dynasty». China Central Television. [Consulta: 15 novembre 2016].
  6. «The Tomb of Lady Fu Hao» (PDF). British Museum. [Consulta: 15 novembre 2016].
  7. Keightley, 1996, p. 76.
  8. 8,0 8,1 Buckley Ebrey, Patricia obra = A Visual Sourcebook of Chinese Civilization. «Shang Tomb of Fu Hao». University of Washington. [Consulta: 15 novembre 2016].
  9. «Excavations at the Tomb of Fu Hao» (en anglés). National Gallery of Art. [Consulta: 15 novembre 2016].
  10. Buckley Ebrey, Patricia. «Jade from Fu Hao's Tomb». [Consulta: 15 novembre 2016].
  11. Rawaon, 2007, p. 33.
  12. Cuno, 2012, p. 96.
  13. BEJA, FLORA BOTTON. CHINA ANTIGUA. 2, corrected edition. Colegio de Mexico, 2000, p. 49–98. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tomba de Fu Hao