Torre Llobeta (masia)

masia de Barcelona

La Torre Llobeta és una casa pairal tardogòtica situada al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta del districte de Nou Barris de Barcelona, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre Llobeta
Imatge
Dades
TipusCasa pairal i masia Modifica el valor a Wikidata
Úsbiblioteca pública i centre cívic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicgòtic tardà Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVilapicina i la Torre Llobeta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 37″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.42682886°N,2.17403014°E / 41.42682886; 2.17403014
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC30281 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2870 Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa, una planta i golfes sota una teulada de quatre vertents. Disposa d'un antic accés principal orientat a la plaça de la Torre Llobeta i un accés secundari (avui principal) vers el carrer de Santa Fe. Aquests menen al pati central, al voltant del qual s'organitzen les diverses estances que formaven el mas i que conté l'escala noble.[1]

Les façanes estan íntegrament revestides, a excepció d'alguns panys de mur i de les cadenes d'angle, acabats amb carreus de pedra regular. Les obertures, realitzades també amb pedra de Montjuïc, presenten una distribució irregular i responen a diferents tipologies. Així, a la planta baixa hi ha portals adovellats de mig punt, convinats amb finestres rectangulars i finestrals conopials. La primera planta o principal mostra uns finestrals de caràcter més monumental, a base d'arcs conopials ornats amb traceries, finestres bífores amb mainell de pedra i una particular espitllera coronada per un arc depassat. Pel que fa les golfes, hi ha petites finestres quadrangulars i una solana d'origen barroc en forma de galeria d'arcs de mig punt realitzades amb maonet al sardinell. Les quatre façanes queden rematades amb una cornisa feta de teules i elements ceràmics que recullen el perfil de la teulada que cobreix l'edifici.[1]

A l'interior, molt modificat a causa de l'abandó i la posterior reconversió en dependències públiques, conserva algunes portes de pedra originals, entre les quals destaquen els portals adovellats del pati central.[1]

Història

modifica
 
Vista parcial de la Torre Llobeta entre 1926 i 1928

Tot i que l'edificació actual data del segle xv, la primera notícia històrica és del 1528, quan Bernat Sever Sapila va llegar la finca al seu primogènit.[2]

L'any 1868 es va construir la carretera de la Sagrera a Horta a través de la Riera d'Horta (actualment carrer de Cartellà), vorejant la casa pairal.[3][1] L'any 1877, Josep Maria Comas d'Argemir, un burgès benestant, va comprar la finca i va fer restaurar la casa per a convertir-la en torre d'estiueig de la família. També s'hi organitzaven tertúlies i vetllades literàries en les quals hi participava assíduament el poeta Joan Maragall.[4]

Durant la primera dècada del segle xx, l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí hi feu algunes actuacions, traslladant-hi alguns dels arcs gòtics de la façana, procedents d'altres construccions.[3][1]

Durant la Guerra Civil Espanyola, la casa fou confiscada i utilitzada com a seu del comitè revolucionari del barri.[3][1] A la seva mort el març del 1964, Josep Comas d'Argemí i Serrallonga la va llegar a l'Ajuntament de Barcelona per a ser destinada a ús social.[3] Tanmateix, restà abandonada, provocant la indignació dels veïns, i no seria rehabilitada fins l'arribada de la democràcia, essent inaugurada el 18 de desembre del 1983 com a centre cívic.[1]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Torre Llobeta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. Ribé i Quimasó, Pau «Torre Llobeta». Sirga, etapa II. Associació d'Amics del Museu Marítim, 17, setembre 2022, pàg. 23.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Díez i Quijano, 2003.
  4. Capdevila, A. et al.,. Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques. Sant Andreu de Palomar-Barcelona: Edicions Llop Roig, 2014. ISBN 978-84-616-7016-1. 

Bibliografia

modifica
  • Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Barcelona: El Tinter, 2003, p. 148-149. 
  • Huertas et al., Josep Maria. Torre Llobeta. De palau medieval a centre cívic. Ajuntament de Barcelona. Districte de Nou Barris, 1993. 

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Llobeta
  • «Torre Llobeta». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Torre Llobeta». Relligant Nou Barris, 28-11-2012.