Torre Llobeta (masia)

masia de Barcelona

La Torre Llobeta és una masia gòtica de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Ubicada al límit del districte de Nou Barris, la Torre Llobeta es troba al bell mig de l'illa de cases delimitada pel Passeig de Maragall i els carrers de Santa Fe, de Cartellà i de Subirats.[1]

Infotaula d'edifici
Torre Llobeta
Imatge
Torre Llobeta
Dades
TipusCentre cívic, biblioteca pública i masia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióFinal segle XV
Característiques
Estil arquitectònicgòtic tardà Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaNou Barris (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. Maragall, 222 b - c. Santa Fe, 2-2 b - c. Subirats, 1-3
 41° 26′ N, 2° 10′ E / 41.43°N,2.17°E / 41.43; 2.17Coord.: 41° 26′ N, 2° 10′ E / 41.43°N,2.17°E / 41.43; 2.17
Bé Cultural d'Interès Local
Identificador30281

DescripcióModifica

Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrangular l'estructura en alçat del qual comprèn planta baixa, una planta i golfes sota una teulada de quatre vertents. L'edifici disposa d'un antic accés principal orientat a la plaça de la Torre llobeta i un accés secundari (avui principal) vers el Carrer de Santa Fe. Aquests dos accessos menen al pati central al voltant del qual s'organitzen les diverses estances que formaven el mas i que conté l'escala noble.[1]

La Torre Llobeta és una casa pairal tardogòtica de forma cúbica amb llurs façanes íntegrament revestides, a excepció d'alguns panys de mur i de les cadenes d'angle, acabats amb carreus de pedra regular. Les obertures, realitzades també amb pedra tallada de Montjuïc, presenten una distribució irregular i responen a diferents tipologies. Així, a la planta baixa hi ha portals adovellats de mig punt, convinats amb finestres rectangulars i finestrals conopials. La primera planta o principal mostra uns finestrals de caràcter més monumental, a base d'arcs conopials ornats amb traceries, finestres bífores amb mainell de pedra i una particular espitllera coronada per un arc depassat. Pel que fa les golfes, hi ha petites finestres quadrangulars i una solana d'origen barroc en forma de galeria d'arcs de mig punt realitzades amb maonet al sardinell. Les quatre façanes queden rematades amb una cornisa feta de teules i elements ceràmics que recullen el perfil de la teulada que cobreix l'edifici.[1]

A l'interior, molt modificat a causa de l'abandó i la posterior reconversió en dependències públiques, conserva algunes portes de pedra originals, entre les quals destaquen els portals adovellats del pati central.[1]

HistòriaModifica

Encara que l'edificació actual de la Torre Llobeta data del segle xv, les primeres notícies històriques a l'entorn de la finca daten de 1721 i fan referència a un plet entre els hereus de Josep Antoni Sagarriga (canonge de la Catedral de Barcelona) i els de Bernard Sever Sapila per la possessió de la finca. L'any 1868 es va construir la carretera que unia la Sagrera amb Horta a través de la Riera d'Horta (avui Carrer de Cartellà), vorejant la casa pairal de la Torre Llobeta. Segons Desideri Díez, durant la primera dècada del segle xx, l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí feu algunes actuacions a la casa pairal, traslladant-hi, procedents d'altres construccions, alguns dels arcs gòtics de la façana. En alguns moments del segle XIX la casa seria requisada i retornada per l'exèrcit, i durant la Guerra Civil també fou confiscada i utilitzada com a seu del comitè revolucionari del barri.[1]

 
Vista parcial de Torre Llobeta entre 1926 i 1928

Els antics terrenys agrícoles que envoltaven la Torre Llobeta (delimitats per l'actual Passeig de Maragall, el Carrer d'Amílcar i l'Avinguda de Borbó) foren adquirits l'any 1928 al propietari Josep Comas d'Argemí i Serrallonga per la Junta Mixta de Urbanización y Acuartelamiento. Aquesta junta era formada pel Ministeri de l'Exèrcit i l'Ajuntament de Barcelona, que adquirien aquestes terres amb la intenció incicial de construir-hi una caserna. Aquest projecte no es va portar a terme i la propietat dels terrenys quedà el 1931 exclusivament en poder de l'Ajuntament, que els va arrendar als propietaris de la masia hortenca de Can Travi, els quals els van conrear fins que, el 1948, l'Institut Municipal de l'Habitatge, començà la construcció d'un polígon d'habitatges. Aquells nous habitatges al voltant de la Torre Llobeta serien ocupats a partir de 1952 i 1955 arran del desallotjament i destrucció de barraques i cases a causa del procés especulatiu sorgit amb la celebració del Congrés Eucarístic Internacional. El polígon de Torre Llobeta fou projectat per l'arquitecte J. Jiménez Solà com un conjunt de blocs amb patis interiors agrupats en quatre illes de cases separades en grups de dos per una gran plaça enjardinada, on s'havia d'aixecar l'escola i on es conservà la Torre Llobeta. Tanmateix, el polígon es degradà ràpidament, quedant la casa pairal en ruïnes i els espais verds pràcticament abandonats. L'any 1960 es bastí, a tocar de la masia, l'escola pública Joan Maragall (avui IES Carrasco i Formiguera). La casa restà abandonada, provocant la indignació dels veïns i no seria rehabilitada fins l'arribada de la democràcia, essent inaugurada el 18 de desembre de 1983 en Centre Cívic del barri.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Torre Llobeta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Llobeta