Polígon de la Torre Llobeta

polígon d'habitatges de Barcelona

El Polígon de la Torre Llobeta està delimitat pel passeig de Maragall, els carrers d'Amílcar i de Cartellà i l'avinguda dels Quinze al barri de Vilapicina i Torre Llobeta del districte de Nou Barris de Barcelona. Pren el nom d'una casa pairal tardogòtica de finals del segle xv, que actualment acull un centre cívic.[1]

Infotaula de geografia físicaPolígon de la Torre Llobeta
Imatge
TipusPolígon d'habitatges Modifica el valor a Wikidata
EpònimTorre Llobeta Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaVilapicina i la Torre Llobeta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 36″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.42673°N,2.17422°E / 41.42673; 2.17422

Història i descripció

modifica

El 1928, els antics terrenys agrícoles que envoltaven la Torre Llobeta foren adquirits al propietari Josep Comas d'Argemí i Serrallonga per la Junta Mixta de Urbanización y Acuartelamiento, formada pel Ministeri de l'Exèrcit i l'Ajuntament de Barcelona, amb la intenció inicial de construir-hi una caserna.[1] Tanmateix, aquest projecte no es va portar a terme, i el 1931 la propietat quedà exclusivament en mans de l'Ajuntament, que els va arrendar als propietaris de la masia de Can Travi, que van conrear fins que, el 1948, l'Institut Municipal de l'Habitatge començà la construcció d'un polígon d'habitatges per a reallotjar els habitants de barraques i cases destruïdes arran de la celebració del XXVV Congrés Eucarístic Internacional (1952).[1]

Fou projectat per l'arquitecte J. Jiménez Solà com un conjunt de blocs amb patis interiors agrupats en quatre illes de cases, separades en grups de dos per una gran plaça enjardinada, amb la casa pairal i l'escola Joan Maragall (avui IES Carrasco i Formiguera), construïda el 1960.[1] Els nous habitatges foren ocupats entre 1952 i 1955, però el polígon es degradà ràpidament, quedant la casa pairal en ruïnes i els espais verds pràcticament abandonats.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Torre Llobeta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.