Ministeri de l'Exèrcit d'Espanya
El Ministeri de l'Exèrcit va ser el departament ministerial encarregat de l'exèrcit de terra en Espanya durant la Dictadura franquista.
Seu de l'antic ministeri | |
Dades | |
---|---|
Tipus | ministeri d'Espanya ministeri de Defensa |
Història | |
Reemplaça | Ministeri de Defensa d'Espanya |
Creació | 9 d'agost de 1939 |
Data de dissolució o abolició | 4 de juliol de 1977 |
Reemplaçat per | Ministeri de Defensa d'Espanya |
Activitat | |
Àmbit | Exèrcit de Terra d'Espanya |
Governança corporativa | |
Seu | |
En finalitzar la Guerra Civil Espanyola va ser creat en 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939, l'organització del qual i funcions van quedar regulades posteriorment. Va existir fins a 1977 en què es va suprimir amb el RD 1558/77, de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina.
Història
modificaEls seus orígens cal buscar-los en el Ministeri de la Guerra, organisme que havia existit des del segle xix fins a la Segona República Espanyola, coincidint amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola i la reorganització de l'estructura governamental. En el Primer govern franquista (1938) va ser constituït un Ministeri de Defensa Nacional a les ordres del llavors comandant de l'Exèrcit del Nord, Fidel Dávila Arrondo[1] Quedaven agrupats sota el seu control les tres branques de les Forces Armades: Exèrcit, Armada i Aviació.[2] Finalment desapareixeria quan el 8 d'agost de 1939, després del final de la Guerra civil, es van crear els Ministeris d'Aire, Exèrcit i Marina.[2] El 22 de setembre es va organitzar l'estructura orgànica del nou departament ministerial.[3]
Amb el pas de temps aquest Ministeri esdevingué un gegant burocràtic,[4] pràcticament tancat a la societat i el país que anaven evolucionant progressivament.[5] Cada any que transcorria es va convertir en un organisme lent, sense si més no un criteri administratiu normalitzat i unificat a causa de les contradiccions internes dels seus diferents departaments i les múltiples competències que cadascun d'ells tenien.[6] La ineficàcia administrativa va arribar al punt que a vegades els departaments del Ministeri trobaven problemes per coordinar unes Regions Militars amb les altres.[6] Es convertia així en l'exponent d'una oficina burocràtica on era possible obtenir algun lloc o càrrecs administratius en funció dels serveis prestats al règim,[7] o al nepotisme rampant que imperava en el si de l'Exèrcit.[8]
Va persistir fins a 1977 en què es va suprimir amb el Reial decret 1558/77 de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Exèrcit, Aire i Marina durant la Transició política.
Estructura orgànica
modificaEl 22 de setembre de 1939 es va organitzar l'estructura del Ministeri, quedant compost dels següents departaments:[3]
- Estat Major de l'Exèrcit.
- Secretaria general.
- Direccions generals: Ensenyament militar, Reclutament i personal, Indústria i material, Transports, Serveis i Mutilats de Guerra.
- Inspecció general de Fortificacions.
- Inspecció general de la Guàrdia Civil i Carabiners.
- Consell Superior de l'Exèrcit.
- Consell Suprem de Justícia Militar.
El nou Consell Suprem de Justícia Militar va recuperar funcions i facultats de l'antic Consell Suprem de Guerra i Marina, desaparegut durant la Segona República arran de l'anomenada Llei Azaña.[9] Les competències d'aquest tribunal no es limitaven solament a l'exèrcit de terra, sinó també sobre l'Armada i l'Exèrcit de l'aire. A més, va implicar el restabliment ple del Codi de Justícia Militar de 1890.
En el cas de la Guàrdia Civil, aquesta va quedar subjecta al Ministeri de l'Exèrcit en tot el referit a la seva organització, disciplina, armament i personal, però també depenia en altres àmbits del Ministeri de la governació i del Ministeri d'Hisenda.[10] Els Carabiners van quedar integrats en la Guàrdia Civil el 1940 i van desaparèixer, mentre que en 1941 la nova Policia Armada també va quedar subjecta a l'Exèrcit en alguns àmbits.[11]
Llista de Ministres
modifica# | Govern | Nom | Inici mandat | Fi mandat | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | Francisco Franco Bahamonde |
II | José Enrique Varela Iglesias | 9 d'agost de 1939 | 3 de setembre de 1942 | ||
III | |||||||
2 | IV | Carlos Asensio Cabanillas | 3 de setembre de 1942 | 18 de juliol de 1945 | |||
3 | V | Fidel Dávila Arrondo | 18 de juliol de 1945 | 19 de juliol de 1951 | |||
4 | VI | Agustín Muñoz Grandes | 19 de juliol de 1951 | 25 de febrer de 1957 | |||
VII | |||||||
5 | VIII | Antonio Barroso y Sánchez Guerra | 25 de febrer de 1957 | 10 de juliol de 1962 | |||
6 | IX | Pablo Martín Alonso | 10 de juliol de 1962 | 11 de febrer de 1964 | |||
7 | Camilo Menéndez Tolosa | 20 de febrer de 1964 | 29 d'octubre de 1969 | ||||
X | |||||||
XI | |||||||
8 | XII | Juan Castañón de Mena | 20 d'octubre de 1969 | 11 de juny de 1973 | |||
9 | XIII | Francisco Coloma Gallegos | 11 de juny de 1973 | 12 de desembre de 1975 | |||
XIV | |||||||
XV | |||||||
10 | Joan Carles I d'Espanya |
I | Félix Álvarez-Arenas y Pacheco | 12 de desembre de 1975 | 4 de juliol de 1977 | ||
II |
Referències
modifica- ↑ Thomas, 1995, p. 811.
- ↑ 2,0 2,1 Aguilar Olivencia, 1999, p. 38.
- ↑ 3,0 3,1 «Ley de 22 de septiembre de 1939 reorganizando el Ministerio del Ejército» ( PDF) (en castellà). Boletín Oficial del Estado p. 5485-5486, 22-09-1939. [Consulta: 5 juny 2018].
- ↑ Aguilar Olivencia, 1999, p. 123.
- ↑ Aguilar Olivencia, 1999, p. 127.
- ↑ 6,0 6,1 Aguilar Olivencia, 1999, p. 124.
- ↑ Aguilar Olivencia, 1999, p. 56.
- ↑ Aguilar Olivencia, 1999, p. 224.
- ↑ Ballbé, 1983, p. 348.
- ↑ Aguilar Olivencia, 1999, p. 59.
- ↑ Aguilar Olivencia, 1999, p. 60.
Bibliografia
modifica- Aguilar Olivencia, Mariano. El ejército español durante el franquismo : un juicio desde dentro (en castellà). Madrid: Akal, 1999 (España sin espejo ; 12). ISBN 84-460-0962-5.
- Ballbé, Manuel. Orden público y militarismo en la España constitucional : (1812-1983) (en castellà). Madrid: Alianza, 1983 (Alianza universidad ; 378). ISBN 8420623784.
- Tamames, Ramón. La República. La Era de Franco (en castellà). 10ª ed. Madrid: Alianza, 1983 (Historia de España (Alianza) ; 7). ISBN 8420620513.
- Thomas, Hugh. La Guerra Civil Española. 2 vol. Barcelona: Grijalbo Mondador, 1995. ISBN 84-253-2767-9.