Ministeri de l'Aire d'Espanya
El Ministeri de l'Aire va ser el departament ministerial encarregat de l'aviació civil i militar a Espanya durant la Dictadura franquista, concretament entre els anys 1939 i 1977.
 Seu de l'antic ministeri | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | ministeri d'Espanya ministeri d'Aviació  |
| Història | |
| Reemplaça | Ministeri de Defensa d'Espanya |
| Creació | 9 d'agost de 1939 |
| Data de dissolució o abolició | 4 de juliol de 1977 |
| Reemplaçat per | Ministeri de Defensa d'Espanya (1977) |
| Activitat | |
| Àmbit |  Exèrcit de l'Aire espanyol |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Depèn de | Direcció general d'Aviació Civil |
| Format per | |
En finalitzar la Guerra Civil Espanyola va ser creat en 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939, l'organització del qual i funcions van quedar regulades posteriorment. Va existir fins a 1977 en què es va suprimir amb el RD 1558/77, de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina.
Història modifica
Durant la Segona República havia existit la Direcció general d'Aeronàutica, un organisme que tenia sota la seva jurisdicció tant a l'aviació militar i com la civil. Va desaparèixer després del començament de la Guerra civil.
Els antecedents directes del Ministeri troben en el Ministeri de Defensa Nacional creat durant Primer govern franquista (1938) i sota les ordres del llavors comandant de l'Exèrcit del Nord, Fidel Dávila Arrondo.[1] Quedaven agrupats sota el seu control les tres branques de les Forces Armades: Exèrcit, Armada i Aviació.[2] En 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939 es defineix i regula el Ministeri de l'Aire,[2] l'organització del qual i funcions van quedar delimitades per Decret d'1 de setembre de 1939. El general Juan Yagüe va ser nomenat nou Ministre de l'Aire, amb Fernando Barrón Ortiz com a Sotssecretari d'Aire.[3]
Després del final de la guerra civil, el Ministre d'Aire va intentar construir un nou Exèrcit de l'Aire comptant amb l'ajuda de l'Alemanya nazi i Itàlia, i amb la clara intenció que participés en la guerra mundial a favor de l'Eix.[4] Al començament de la II Guerra Mundial el nou Exèrcit de l'Aire disposava de 14 regiments i tres grups aeris,[5] compostes al seu torn per 172 caces i 164 bombardejos de diferent tipus, al costat de 82 avions de cooperació i altres 75 aparells de diferent tipus capturats als republicans.[6] Els informes emesos per l'Estat Major, no obstant això, deixaven en evidència el mal estat en què es trobaven els avions, la falta de recanvis i de combustible.[7]Al final el projecte per ampliar la Força aèria va ser un fracàs donada la situació del país, i Yagüe va ser destituït i substituït per Juan Vigón.[4] Des de 1940 es van buscar diferents emplaçaments per a la futura seu del Ministeri, després de diverses opcions es tria el solar de Moncloa. S'adquireixen els solars per l'Ajuntament de Madrid, sent alcalde Alberto Alcocer y Ribacoba; El general Vigón encarrega a l'arquitecte Luis Gutiérrez Soto la renovació de la zona i el disseny del nou edifici. Encara que l'edifici no va anar completament acabat fins a 1958, ja en 1954 estava complint la seva missió.
Va persistir fins a 1977 en què es va suprimir amb el RD 1558/77, del 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina, durant la Transició política, després de les primeres eleccions generals d'aquest mateix anys.
Estructura orgànica modifica
El 5 de setembre de 1939 es va organitzar l'estructura del Ministeri, quedant compost dels següents departaments:[8]
- Estat Major de l'Aire.
- Sotssecretaria de l'Aire: dependents les Direccions generals d'Aviació Civil, de Personal, d'Infraestructura, de Material i d'Antiaeronáutica (antiaèria).
- Consell Superior Consultiu.
- Secretaria Particular del Ministre.
- Secretaria General i Tècnica.
- Secretaria Política.
- Junta Tècnica Administrativa.
- Assessoria Jurídica.
Llista de Ministres modifica
| # | Govern | Nom | Inici mandat | Fi mandat | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  Francisco Franco Bahamonde |
II | 
|
Juan Yagüe Blanco | 9 d'agost de 1939 | 27 de juny de 1940 | |
| 2 | .jpg)
|
Juan Vigón Suero-Díaz | 27 de juny de 1940 | 18 de juliol de 1945 | |||
| III | |||||||
| IV | |||||||
| 3 | V | 
|
Eduardo González Gallarza | 20 de juliol de 1945 | 25 de febrer de 1957 | ||
| VI | |||||||
| VII | |||||||
| 4 | VIII |
|
José Rodríguez y Díaz de Lecea | 25 de febrer de 1957 | 10 de juliol de 1962 | ||
| 5 | IX |
|
José Daniel Lacalle Larraga | 10 de juliol de 1962 | 29 d'octubre de 1969 | ||
| X | |||||||
| XI | |||||||
| 6 | XII |
|
Julio Salvador y Díaz-Benjumea | 29 d'octubre de 1969 | 3 de gener de 1974 | ||
| XIII | |||||||
| 7 | XIV |
|
Mariano Cuadra Medina | 3 de gener de 1974 | 12 de desembre de 1975 | ||
| XV | |||||||
| 8 |  Joan Carles I d'Espanya |
I |
|
Carlos Franco Iribarnegaray | 12 de desembre de 1975 | 4 de juliol de 1977 | |
| II | |||||||
Referències modifica
- ↑ Thomas, 1995, p. 811.
- ↑ 2,0 2,1 Aguilar Olivencia, 1999, p. 38.
- ↑ Ejército del Aire - Historia 1939
- ↑ 4,0 4,1 Preston, 1994, p. 129.
- ↑ Aguilar Olivencia, 1999, p. 72.
- ↑ Aguilar Olivencia, 1999, p. 73.
- ↑ Preston, 1994, p. 132.
- ↑ Espanya. Govern «Decreto de 1 de septiembre de 1939 sobre organización del Ministerio del Aire» (
PDF) (en castellà). Boletín Oficial del Estado, Núm. 248, 05-09-1939, pàg. 4938-4941 [Consulta: 6 juny 2018].
Bibliografia modifica
- Aguilar Olivencia, Mariano. El ejército español durante el franquismo : un juicio desde dentro (en castellà). Madrid: Akal, 1999 (España sin espejo ; 12). ISBN 84-460-0962-5.
- Preston, Paul. Franco "Caudillo de España" (en castellà). 3ª ed. Barcelona: Grijalbo, 1994. ISBN 84-253-2498-x.
- Tamames, Ramón. La República. La Era de Franco (en castellà). 10ª ed. Madrid: Alianza, 1983 (Historia de España (Alianza) ; 7). ISBN 8420620513.
- Thomas, Hugh. La Guerra Civil Española. 2 vol. Barcelona: Grijalbo Mondador, 1995. ISBN 84-253-2767-9.