Carlos Asensio Cabanillas

polític espanyol

Carlos Asensio Cabanillas (Madrid, 14 de novembre de 1896 - Madrid i carrer de Blasco de Garay, 1969)[1][2] va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra el govern de la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola, amb el grau de tinent coronel, en la qual va tenir un destacat protagonisme, la qual cosa li va valer l'ascens a tinent general.

Plantilla:Infotaula personaCarlos Asensio Cabanillas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1969 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 30 juny 1970
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Cap de la Casa Militar de Franco
14 juny 1958 – 21 desembre 1962
← Emilio Esteban Infantes y MartínCamilo Menéndez Tolosa →
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Cap de l'Alt Estat Major
3 juny 1955 – 6 juny 1958
← Juan Vigón Suero-DíazAgustín Muñoz Grandes →
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949
Capità general de les Illes Balears
7 novembre 1945 – 7 desembre 1948
← Salvador Múgica BuhigasEduardo Sáenz de Buruaga y Polanco →
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Procurador a Corts
1943 – 1970
Ministre de l'Exèrcit
3 setembre 1942 – 18 juliol 1945
← José Enrique Varela IglesiasFidel Dávila Arrondo →
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra
3 juny 1941 – 6 juny 1942
← Carlos Ignacio Martínez de Campos y SerranoRafael García Valiño →
Alt comissari d'Espanya al Marroc
12 agost 1939 – 12 maig 1941
← Juan Luis Beigbeder AtienzaLuis Orgaz Yoldi → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residènciacarrer de Blasco de Garay Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Espanyola de les JONS Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatBàndol nacional i Espanya Franquista Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de Terra espanyol i Regulars Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola
Guerra del Rif
batalla de Badajoz Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Amb quinze anys es va incorporar a l'Acadèmia d'Infanteria, que el va destinar a l'Exèrcit d'Àfrica, on va combatre les rebel·lions rifenyes al comandament d'un batalló de Regulars i va ser nomenat comandant en cap de les Forces Regulars Indígenes de Melilla.[3]

Durant la Guerra civil espanyola, després del Cop d'estat de juliol de 1936, Asensio Cabanillas i el coronel Sáenz de Buruaga van assegurar fàcilment el domini de Tetuan per als rebels. En el primer mes de la guerra la seva columna, a les ordres del tinent coronel Juan Yagüe, va realitzar extraordinaris avanços des de Sevilla a Madrid, i va prendre a l'assalt les ciutats de Badajoz, Toledo i Talavera, on les seves unitats es van destacar pel seu especial sadisme, continuades d'una brutal repressió que va tenir el seu punt culminant amb la massacre de Badajoz, on van executar a unes 4.000 persones. Segons detalla l'historiador Paul Preston a L'holocaust espanyol[4] durant la presa d'Almendralejo:

« ...D'acord amb els informes de la premsa, més de mil persones (d'elles 100 dones) van ser afusellades en aquesta localitat maleïda. Abans dels afusellaments, a moltes dones les van violar i a d'altres les van rapar el cap i les van obligar a beure oli de ricí. Als homes els donaven a escollir: a Rússia o a la Legió. Rússia significava execució. »

Asensio acabaria sent ministre de l'Exèrcit i cap de la Casa Militar de Franco, un seu amic personal segons Preston. El seu sagnant avanç cap a la Ciutat Universitària, durant la Batalla de Madrid, va marcar el major avanç del Bàndol nacional cap a la ciutat fins al final de la guerra en el que serà batalla de la Ciutat Universitària de Madrid. Ja com coronel i durant la Batalla del Jarama, la seva columna va encapçalar l'atac a l'altre costat del riu, però es va estancar davant la resistència de les Brigades Internacionals.

Després de la guerra durant dictadura franquista ocuparia importants llocs militars o polítics: Alt Comissari d'Espanya al Marroc, ministre de l'Exèrcit (1942-1945), cap de l'Alt Estat Major, capità general de Balears, cap de la Casa Militar de Franco i procurador a les Corts.

Imputació en la causa contra el franquisme

modifica

Va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputat per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim, i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.[5][6][7]

Condecoracions

modifica

Va ser condecorat amb la Medalla Militar Individual. En complir-se el XX aniversari del cop d'estat, li va ser atorgada la Gran Creu de l'Orde de Cisneros al mèrit polític.[8] Fins al 2016 va romandre fill adoptiu de València,[9] quan el nou govern va proposar la retirada d'honors franquistes, en acord amb la Llei de Memòria Històrica, després d'anys d'incompliment pel Partit Popular.[10]

Referències

modifica
  1. «Anoche fallecio en Madrid el Teniente general Don Carlos Asensio Cabanillas» (en castellà). ABC, 28-04-1970, pàg. 43.
  2. «Ayer falleció en Madrid el tenient general don Carlos Asensio Cabanilla». La Vanguardia, 19-04-1970, pàg. 7.
  3. [Enllaç no actiu] Memoria Republicana: Biografía de Carlos Asensio Arxivat 2008-02-08 a Wayback Machine.
  4. Preston, Paul. L'holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després (en català, traduït de l'anglès). Barcelona: Editorial Base, 2013, p. 912 (Base Històrica Número 74). ISBN 9788415267232. 
  5. Text de l'aute de 16 d'octubre de 2008
  6. Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
  7. Yoldi, José «Garzón reparte la causa del franquismo» (en castellà). El País, 19-11-2008.
  8. «Con motivo del 18 de julio han sido concedida condecoraciones a distintas personalidat españolas i extranjeras» (en castellà). ABC, 18-07-1956, pàg. 51.
  9. Ferret, Alèxia L. «El Món | 'Les Falles' retiren la màxima distinció a Franco 40 anys després de la seva mort | Política». El Món, 08-09-2015. Arxivat de l'original el 2017-04-19 [Consulta: 19 abril 2017]. Arxivat 2017-04-19 a Wayback Machine.
  10. Ep «L'Ajuntament tramita la retirada d'honors i distincions per la guerra civil i la dictadura». Levante-EMV, 18-07-2016.

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Luis Beigbeder Atienza
Alt Comissari al Marroc
 

1939-1941
Succeït per:
Luis Orgaz Yoldi
Precedit per:
José Enrique Varela Iglesias
Ministre de l'Exèrcit
 

1942-1945
Succeït per:
Fidel Dávila Arrondo