Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano
Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano (París, 1887 - Madrid, 20 de maig de 1975) fou un militar i historiador espanyol, duc de la Torre i comte de Llovera acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Carlos Martínez de Campos y Serrano  6 octubre 1887 París | ||||||||||
| Mort | 20 maig 1975 (87 anys) Madrid | ||||||||||
| Sepultura | cementiri de Mingorrubio | ||||||||||
 Cap de l'Estat Major Central | |||||||||||
| 3 de juny de 1940 – 6 de juny de 1941 | |||||||||||
 Capità general de les Canàries | |||||||||||
| juny de 1951 – octubre de 1953 | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | historiador, militar | ||||||||||
| Activitat | 1903-1957 | ||||||||||
| Membre de | |||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista | ||||||||||
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol | ||||||||||
| Rang militar |  Tinent General | ||||||||||
| Conflicte | Guerra de Melilla Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola | ||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Ducat de la Torre (1952–) Comte | ||||||||||
Premis | |||||||||||
| |||||||||||
_pasador.svg){kind=small}
Biografia modifica
Era fill de José Martínez de Campos y Martín de Molina i de María de la Concepción Serrano y Domínguez y Domínguez Borrell, filla de Francisco Serrano Domínguez.[1] Estudia batxillerat a Madrid i el 1903 ingressà a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, on hi assolí el grau de tinent el 1908. Va participar en la Guerra de Melilla i el 1918 es va diplomar en Estat Major. Després de fer d'agregat militar a la Xina i Japó va tornar el 1921 per lluitar a la Guerra del Rif. El 1923 fou enviat novament com a agregat militar a Roma, Sofia, Atenes i Ankara.[2]
En la guerra civil espanyola fou cap d'artilleria de les Brigades i de l'Exèrcit del Nord, i va intervenir a la batalla de Terol, a la batalla de l'Ebre i a l'ofensiva sobre Catalunya. El 1940 fou ascendit a general de brigada i nomenat cap de l'Estat Major Central. De 1942 a 1945 fou professor d'estudis estratègics de l'Escola Politècnica Superior de l'Exèrcit, de 1946 a 1959 fou Governador militar del Campo de Gibraltar i de 1950 a 1953 Capità General de les Illes Canàries. L'octubre de 1957 va passar a la reserva. Fou preceptor de l'aleshores príncep Joan Carles.[3]
El 1950 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia de la Llengua[4] i el 1963 a la Reial Acadèmia de la Història. També fou president honorífic de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya i vocal del Patronat Juan de la Cierva del CSIC. Va morir d'una insuficiència respiratòria a l'Hospital de l'Aire de Madrid el 20 de maig de 1975.
Obres modifica
- Tratado de equitación (1912)
- La zona francesa de Marruecos (1918)
- Historia militar del Japón (1920)
- Las fuerzas militares del Japón (1922)
- Arte militar aéreo (1925)
- Ayer: 1892-1931 (1946)
- España Bélica: El Siglo XIX (1961)
- España bélica: el siglo XVI (1966)
- España bélica: El siglo XVII (1968)
Referències modifica
- ↑ Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano a geni.com
- ↑ Ha fallecido el duque de la Torre, ABC, 21 de maig de 1975
- ↑ Descendencia del duque de la Torre
- ↑ Fitxa al web de la RAH
Biografia modifica
- Biografia a les publicacions del Ministeri de Defensa
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miguel Artigas Ferrando |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira f 1950-1975 |
Succeït per: Manuel de Terán Álvarez |
| Precedit per: Alfredo Kindelán y Duany |
 Medalla 31 1963 - 1975 |
Succeït per: Antonio Blanco Freijeiro |