Tramvia elèctric de Barcelona a Horta
El tramvia elèctric de Barcelona a Horta era una línia de tramvia que unia la plaça d'Urquinaona de Barcelona amb la plaça del Progrés de la vila d'Horta (actual plaça d'Eivissa). Construida per la Societé des Tranways de Barcelona a San Andrés et Extensions SA (TBSAE), constituïda a Bèlgica, es va inaugurar el 20 de juny de 1901 amb el número 46.[1] Els promotors van ser Alexandre de Bacardí, Pere Fargas, Josep M. Comas d'Argemí i Francesc Mascaró (president de l'Associació de Propietaris del Guinardó i entorns, acabada de constituir),[2] tots ells propietaris de Santa Eulàlia de Vilapicina i Horta, que també havien promogut la construcció de l'anterior tramvia de vapor d'Horta.[3]
| Territori | Barcelona i Barri d'Horta |
|---|---|
| Tipus servei | Tramvia elèctric |
| Inauguració | 1901 |
| Clausura | 1971 |
| Enllaç amb: | |
Sortia de la plaça Urquinaona, passava pels carrers d'Ausiàs Marc, del Bruc i la Gran Via, travessava el passeig de Sant Joan, continuava pels carrers de la Diputació, Roger de Flor, València, Nàpols, Mallorca i Dos de Maig fins a arribar al camí d'Horta des del Camp de l'Arpa, i seguia pel passeig de Maragall fins a Horta. Passava pel carrer de la Garrotxa, parcialment absorbit pel passeig de Maragall, fins a la propietat de can Berdura, on es va construir un vial exclusiu per al tramvia mitjançant un terraplè conegut com la Carbonissa, que després desaparegué en construir-se la plaça de Maragall.[1]
Tot el trajecte era de via estreta, amb una sola via, amb algun desviament per a facilitar el pas dels vehicles en ambdós sentits. En la primera i segona dècades del segle XX es construí la doble via en diverses etapes del recorregut. El 1948 va canviar de via estreta a via ampla. Les primeres cotxeres, per a tramvies de via estreta, es construïren en terrenys de can Xirigall, a els Quinze, a l'inici de l'avinguda de Borbó (actual avinguda dels Quinze). Entre 1947 i 1953 es construïren al mateix lloc unes noves cotxeres per a via ampla.[1] La companyia disposava de 12 caps tractors i 12 remolcs. Al mateix edifici es produïa l'electricitat per a la línia amb dinamos i motors de gas antracita, i sala de gasògens.[4]
Les línies 45, 46 i 49 foren les que durant anys arribaren a Horta. El 1965 es suprimí la línia 46. El 1971 s'eliminà tot el servei de tramvies de Barcelona, substituït per autobusos.[1]
Els Quinze modifica
Fins al 1931 el preu del bitllet des de la plaça Urquinaona fins a la Torre Llobeta valia 15 cèntims de pesseta. En arribar a quest punt el cobrador cridava 'els quinze' per indicar que allà acabava la validesa dels bitllets d'aquest preu. Seguir fins a Horta costava 5 cèntims més. Posteriorment el preu va canviar, però la cruïlla del passeig de Maragall amb l'avinguda de Borbó va seguir amb el nom popular dels Quinze.[5] El 2019 l'avinguda de Borbó, a petició dels veïns, va canviar el nom per avinguda dels Quinze.[6]
Bibliografia modifica
- Díez i Quijano, Desideri. Els transports a Horta. Barcelona: El Tinter, S. Coop. C. Ltda., juliol 1987. ISBN 84-86460-00-7.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Giménez i Compte, Carlota. L'Abans: Recull gràfic de la Vall d'Horta (1861 - 1978). El Papiol: Efadós, juny 2012, p. 721-733. ISBN 978-84-15232-22-3.
- ↑ Pont, Enric «El primer relat històric sobre el Guinardó escrit el 1918». El Pou, núm. 11, desembre 2021.
- ↑ Giménez i Compte, Carlota «El camí antic de Barcelona a Horta». El Pou, núm. 10, desembre 2020.
- ↑ «Tranvias de Barcelona a San Andres y Extensiones» (en castellà). spanishrailway.com.
- ↑ «Barcelona canvia de nom l'avinguda de Borbó i estudia una plaça 1-O». El Periódico, 05-10-2018.
- ↑ «Els veïns celebren el canvi de nom d’avinguda del Borbó a la dels Quinze». Betevé, 09-03-2019.