Torre Pallaresa

edifici de Santa Coloma de Gramenet

La Torre Pallaresa és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). La Torre Pallaresa s'aixeca a la vall reclosa de Carcerenya de la serralada litoral, prop de la depressió del congost del riu Besòs. S'hi arriba per una pista des de la població de Santa Coloma, municipi al qual pertany, i queda separada del terme de Badalona per la serra o mirador de Sant Jeroni, que assenyalava la fita entre les seves propietats i les del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre Pallaresa
Imatge
Dades
TipusMasia i casa forta Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXVI
Característiques
Estil arquitectònicGòtic-renaixement
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSanta Coloma de Gramenet (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de Sant Jeroni de la Murtra. Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)
Map
 41° 27′ 53″ N, 2° 13′ 04″ E / 41.4646°N,2.21769°E / 41.4646; 2.21769
BCIN
Data03/06/1931
IdentificadorBCIN: 178-MH
BIC: RI-51-0000443
IPAC: 193

Descripció modifica

 
Any 1903

L'edifici actual és el resultat d'una remodelació total feta el segle xvi sobre una edificació anterior. Per emmarcar el cos preexistent es van construir dues torres d'alçada desigual, amb galeria o mirador d'arcs rebaixats. A la base de la torre de la dreta, més baixa, s'hi construí la capella. A la torre de l'esquerra, de cinc pisos, cal destacar-hi dues finestres amb els suposats retrats de Carles V i d'Isabel de Portugal. El cos central fou ampliat i també acabat amb una galeria d'arcs rebaixats.[1]

 
Pati interior, amb l'escala al pis superior

Tret d'un finestral trilobat gòtic, la resta d'obertures amb guardapols mixtilini, combinats amb bustos, medallons i decoració de grotesc, són excel·lents mostres de l'estil renaixentista a Catalunya. El portal d'accés a l'edifici, "a la romana", emmarcat per pilastres amb capitells jònics, amb les volutes a la inversa, i coronada amb frontó clàssic, és d'estructura i detalls similars al de la casa de l'Ardiaca de Barcelona. Segons Agustí Duran i Sanpere, als motius decoratius, s'hi pot endevinar la mà d'artistes francesos i castellans, a més de la d'artistes autòctons.[1]

L'edifici es disposa entorn d'un pati interior, amb una gran escala descoberta que condueix al pis superior i un pòrtic o galeria al fons, d'arcs apuntats i columnes nummulítiques. A l'interior destaquen dues llars de foc amb decoració similar a la de portes i finestres, amb escuts nobiliaris.[1]

Envolten la torre jardins i pèrgoles construïts pels darrers propietaris. Al portal del recinte hi ha el sumptuós escut de Joan de Cardona.[1]

Història modifica

 
Escut del bisbe Joan de Cardona, al portal d'entrada al recinte

A la vall de Carcerenya, documentada des del 1012, s'hi establí un mas i el llinatge del mateix nom (els membres del qual esdevingueren ciutadans de Barcelona), documentat des de mitjan segle xiv (1342). A inicis del segle xv (1399), el mas passà a mans del cavaller Jaume Pallarès. El 1520 adquirí la torre i la finca el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan de Cardona.[2] Sembla que fou un homònim seu, bisbe titular de Barcelona, qui, al tercer decenni del segle xvi va transformar l'edifici en un gran casal renaixentista.[1]

El 1543 l'emperador Carles I li concedí el títol de castell. Vers el 1561 passà a ser propietat de la família Caçador que la posseí per espai de tres-cents anys. El 1867 l'adquirí el fabricant Albert Coll i Valls i el 1917 passà a possessió de la família Ribera, que l'habità temporalment.[1]

Restes arqueològiques modifica

 
Làpida funerària romana vora l'entrada de la capella

L'any 1962, J. Vaello i J. Vicente van recollir material ceràmic en superfície en les terrasses esglaonades que hi ha entre la paret de tancament de la finca i el camí de Sant Jeroni. Correspon a ceràmica comuna ibèrica, campaniana, ceràmica sigil·lada, tègules i doli.[3]

En una de les parets de la masia hi ha una làpida funerària romana de marbre blanc (0,58 m x 0,29 m), de finals del segle II o principis del segle iii. Possiblement procedeix de Tarragona. Té la següent inscripció: MEMORIAE VALERIAE MODESTILLAE QUAE VIXIT AN. XXIIII.M.III.D.XXVII CAECIL POLYCHRONIUS ET AURELIA PRIMITIVA FILIAE KARISSIMAE.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Torre Pallaresa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 abril 2012].
  2. Gran Enciclopèdia Catalana Volum núm. 4, pàg. 401 ISBN 84-300-5515-0
  3. 3,0 3,1 «Torre Pallaresa». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2012].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Pallaresa
  • «Torre Pallaresa». Santa Coloma de Gramenet: Llocs d'interès. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Arxivat de l'original el 2014-09-17. [Consulta: 16 setembre 2014].
  • «Torre Pallaresa». Pobles de Catalunya: Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans.