Obre el menú principal

Joan de Cardona (bisbe)

religiós català

Joan de Cardona ([...?] - Torre Pallaresa (Santa Coloma de Gramenet) 1564) fou bisbe de Barcelona de 1531 a 1536.

Infotaula de personaJoan de Cardona
Biografia
Mort 1564 (Gregorià)
  Bisbe catòlic 

30 agost 1545 (Gregorià) –
  Bisbe de Barcelona 

1531 – 1536
  Bisbe diocesà 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Consagració Joan de Tormo
Família
Pare Joan Ramon Folc IV de Cardona
Germans Antoni de Cardona i Enríquez, Lluís de Cardona i Enríquez, Enric de Cardona i Enríquez, Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona, Pere de Cardona i Enríquez i Jaume de Cardona
Modifica les dades a Wikidata
Escut de Joan de Cardona, a la Torre Pallaresa

Fill il·legítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona, abat comendatari del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V. L'escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa. No fou tanmateix, consagrat fins al 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta. Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l'antic bibliotecari erasmista de l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona. Residí, com aquest, a la torre Pallaresa, que engrandí. El 1545 nomenà, com a procurador seu a Trento, el bisbe d'Osca Pere Agustí.

S'havia casat vers el 1513 amb Lluïsa de Blanes i de Sentmenat. La seva filla Helena, que es casà amb Guillem de Josa, senyor de Madrona, heretà la torre Pallaresa, i un fill d'aquest matrimoni fou bisbe de Vic en Bernat de Josa i de Cardona. Deixà també una filla natural, Lluïsa, que es casà amb el baró de Rocafort, Joan d'Armengol. El 1520 fou ferit de punyalades per Francesc de Blanes a Barcelona.[1]

Joan de Cardona va ser també canonge de la Seu de Tarragona i per un temps breu, Cambrer del capítol, cosa que comportava el domini senyorial de la vila de Reus, ja que la mitra tarragonina tenia els drets de la castlania, i li permetia la residència al Castell del Cambrer i la jurisdicció sobre la totalitat de la senyoria i els delmes pel que fa al terme parroquial de la vila. En aquest càrrec havia de substituir Joan Bertran, que se suposava mort el novembre de 1527. Els jurats de la vila de Reus van anar a Tarragona a preguntar si Joan Bertran era mort, i els canonges van dir que ja s'havia nomenat un nou cambrer, Joan de Cardona. Un procurador del nou cambrer va anar a Reus aquell mateix dia, però els reusencs van tancar les portes i no el van deixar entrar. Mentrestant, el papa Climent VII va nomenar un nou cambrer, Berenguer de Cervelló, agraït com estava al pare d'aquest, Felip de Cervelló, que l'havia tractat molt bé en el captiveri que havia sofert al castell de Sant'Angelo quan el saqueig de Roma per Carles V. Els procuradors del capítol van insistir que el cambrer nomenat era Joan de Cardona i volien el jurament de vassallatge dels jurats de Reus. Fins al febrer de 1528, quan va arribar a Reus un procurador del nou cambrer nomenat pel papa, el capítol no va deixar d'insistir en els drets de Joan de Cardona a la Cambreria.[2]

ReferènciesModifica

  1. Gran Enciclopèdia Catalana Volum núm. 4, pàg. 401 (ISBN 84-300-5515-0)
  2. Gort, Ezequiel. Els senyors feudals de Reus. Reus: Carrutxa, 1989, p. 71-72.