Tovalló
Un tovalló, torcaboques,[1] torcaboca, tovallol o tel de boca és una peça quadrada de teixit, sovint a joc amb les estovalles, que hom empra a taula per a eixugar-se els llavis i les mans. Modernament existeixen també tovallons de paper, que no es renten sinó que es llencen després de cada ús. Aquests són habituals a restaurants econòmics, locals de menjar ràpid i bars, a més de ser cada cop més freqüents en algunes llars.
Especialment els de roba es poden doblegar de maneres més o menys sofisticades per a decorar la taula abans de dinar. De vegades, cada persona usa sempre el mateix tovalló, que pot estar personalitzat directament, per exemple amb el nom brodat o un dibuix o estampat diferent, o bé per mitjà de tovallolers, que són una mena de polseres per a tovallons, que poden ser diferents per a cada persona o no. En qualsevol cas serveixen també com a element decoratiu.
Els tovallons de paper s'usen de vegades també per a embolicar cons de gelat i entrepans.
Història modifica
L'ús del tovalló és més antic que el de la forquilla, com a mínim als Països Catalans, on es remunta almenys a l'època medieval. Francesc Eiximenis explica que usar el tovalló és un molt bon costum. A l'edat mitjana el poble i els senyors menjaven en cadires o bancs a una sola cara d'una taula allargada muntada sobre cavallets i guarnida amb una estovalla. Les persones podien tenir tovallons individuals.[2]
Altres usos modifica
Els tovallons poden usar-se per a altres coses. Per exemple, alguns formatges prenen la seva forma a partir de tovallons, i al País Valencià fins i tot n'hi ha un d'ells que pren el seu nom: formatge de tovalló.[3]
També s'havien usat per embolicar els ous per a bollir-los.[4]
Al Cerimonial de 1734 dels frares carmelites s'explica que havien d'usar un tovalló gran que servís també com a estovalla individual: s'havia de col·locar la meitat a sobre la taula, per a posar-hi a sobre la tassa, el ganivet i la forquilla, i l'altra meitat havia de caure cap a la falda del frare.[4]
Referències modifica
- ↑ «torcaboques». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Cuina medieval catalana, d'Eliana Thibaut i Comalada, Cossetània Edicions, 2006. ISBN 9788497912167 (català)
- ↑ El nostre Formatge de Tovalló (català)
- ↑ 4,0 4,1 Instrucció breu i útil per los cuiners principiants segons segons lo estil dels carmelites, receptari de cuina conventual del segle xviii, precedit d'un estudi històric sobre la cuina carmelita, de Francesc del Santíssim Sagrament. L'Abadia de Montserrat, 2004. ISBN 9788484156376 (català)
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tovalló |
- Tovalló de paper
- Pitet, l'alternativa dels nens petits i de vegades dels adults, per exemple per menjar calçots.