Tractat d'Alcañices

El tractat de Alcañices (en portugués Alcanizes) fou signat entre els sobirans de Lleó i Castella, Ferran IV (1295-1312), i de Portugal, Dionís I (1279-1325), el 12 de setembre de 1297, a la població lleonesocastellana d'Alcañices.[1][2][3][4][5] El tractat formava part de l'estratègia defensiva del rei Dionís.[6]

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat d'Alcañices
Imatge
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data12 setembre 1297 Modifica el valor a Wikidata
EstatPortugal Modifica el valor a Wikidata
Participant
Signatari
El document del tractat d'Alcañices, en l'Arxiu Nacional de Torre do Tombo

Amb aquest es restablia la pau i es fixaven els límits fronterers entre els dos regnes. A canvi de drets portuguesos als termes fronterers d'Aroche i d'Aracena, passaven a possessió definitiva de Portugal:

I a canvi de drets portuguesos en els dominis d'Ayamonte, Esparregal (Santiago de Alcántara), Herrera de Alcántara i Valencia de Alcántara, i altres llocs dels regnes de Lleó i de Galícia, es reconeixia la possessió portuguesa de les terres de Riba-Côa, que comprenien aquestes poblacions i castells:[8]

  • Almeida
  • Alfaiates
  • Castelo Bom
  • Castelo Melhor
  • Castelo Rodrigo
  • Monforte
  • Sabugal
  • Vilar Maior

Una versió del tractat, l'exemplar castellà del qual hui es troba dipositat en l'Arxiu Nacional de Torre do Tombo, la transcriu Rui de Pina en la Crònica del rei Dionís. En el segle xix, l'original va ser-ne publicat pel vescomte de Santarém (1846).

Tot i que en la fórmula de tancament la datació consta com a era de mil tres-cents trenta-cinc anys, recordeu que es refereix a l'era de Cèsar, vigent en l'època d'aquells sobirans, equivalent al 1297 de l'actual calendari gregorià.

Quatre territoris que Portugal hi va perdre o es troben pendents de delimitació són: Salvaterra de Miño, Sâo Félix dos Galegos (actual San Felices de los Gallegos), Ermesende[9] (actual Hermisende) i Olivença (incloent-hi l'actual municipi de Táliga). Olivença i Táliga actualment estan sota domini espanyol, però Portugal encara manté una reclamació sobre la sobirania d'aquestes dues viles.

Referències

modifica
  1. GARCÍA, EUSEBIO MEDINA. Orígenes históricos y ambigüedad de la frontera hispano-lusa (La Raya). Revista de estudios extremeños, 2006, vol. 62, no 2, p. 713-723.
  2. QUESADA, Miguel Angel Ladero. La formación de la frontera de Portugal en los siglos XII y XIII y el Tratado de Alcañices (1297). Boletín de la Real Academia de la Historia, 1997, vol. 194, no 3, p. 425-482.
  3. FERNÁNDEZ, Manuel García. Los hombres del Tratado de Alcañices (12 de septiembre de 1297). En El tratado de Alcañices: ponencias y comunicaciones de las Jornadas conmemorativas del VII centenario del Tratado de Alcañices (1297-1997): Zamora y Alcañices, del 8 al 12 de septiembre de 1997. Fundación Rei Afonso Henriques, 1999. p. 219-247.
  4. «Tratado de Alcanises» (en portugués). Porto Editora. Infopédia. [Consulta: 12 setembre 2012].
  5. GARCÍA FERNÁNDEZ, Manuel, et al. La política internacional de Portugal y Castilla en el contexto peninsular del tratado de Alcañices (1267-1297). Relaciones diplomáticas y dinásticas. 1999.
  6. MARQUES, José. Os municípios na estratégia defensiva dionisina. Revista da Faculdade de Letras–História, II Série, 1998, vol. 15.
  7. MARTÍNEZ, Manuel Martínez. Olivenza y el Tratado de Alcañices. 1997.
  8. VISO, Iñaki Martín. Una periferia creativa: la articulación del territorio en la comarca de Riba Côa (Portugal)(siglos VI-XI). Territorio, Sociedad y Poder, 2008, no 3.
  9. «El habla de Hermisende y Anejos». hermisende.com. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 6 març 2013].

Vegeu també

modifica
Vegeu texts en català sobre Tractat d'Alcañices a Viquitexts, la biblioteca lliure.