Tractat de Lió (1601)
El Tractat de Lió va ser signat el 17 de gener de 1601 entre França, Espanya i Savoia per posar fi al conflicte entre Carles Manuel I de Savoia, Duc de Savoia, i el rei de França Enric IV. Segons els termes del tractat, Enric IV de França atorgava Saluzzo a Savoia. A canvi, ell adquiria Bugey, Valromey i Gex. Finalment, el territori de Bresse va ser adjuntat al govern militar francès de Borgonya.[1]
| Tipus | tractat internacional  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 17 gener 1601 | ||
| Localització | Lió (França) | ||
| Estat | França | ||
Conflicte franc-savoià modifica
Després de l'assassinat d'Enric III, el duc de Savoia va preveure una dislocació de les terres al sud-est de França. El Duc buscava apoderar-se de la Provença i Marsella (1589), fins i tot de la ciutat de Lió. François de Bonne, líder hugonot i amic del rei de França, s'oposa a aquest projecte. El conflicte entre les dues faccions va durar al voltant de nou anys. El conflicte es va tornar internacional amb la intervenció de tropes espanyoles i de França (1597).
El Duc de Savoia, en concloure el tractat de Vervins entre França i Espanya, va anar a París per negociar amb el Rei l'adquisició del marquesat de Saluces (Saluzzo), sense contrapart, ja que el Rei pensava obtenir Bresse i Bugey. Aquest marquesat, francès des de 1529, era un enclavament enmig dels Estats de Savoia. Carlos Manuel el va decidir annexar el 1588. El rei de França, cansat de l'actitud del Duc, va envair Savoia i va ocupar les valls de Maurienne, Tarentaise i Beaufortain, assetjant la ciutadella de Montmélian (1600).[2]
Clàusules del tractat modifica
El Duc va capitular i signar el Tractat de Lió. Els Estats de Savoia van guanyar el marquesat de Saluces, perdent però el control del Roine i les terres que anaven fins a Lió, principalment Bresse i Bugey.
Conseqüències per a Espanya modifica
L'ús del Camí dels espanyols, va necessitar a partir d'aquest moment el permís de França.
Conseqüències per Ginebra modifica
Aquest tractat va tenir altres conseqüències, ja que va posar final a les esperances expansionistes de Ginebra i va posar als ginebrins per primera vegada en la seva història en una frontera compartida amb el Regne de França.
Referències modifica
- ↑ Alain Hugon. Au service du roi catholique: Honorables ambassadeurs et divins espions : représentation diplomatique et service secret dans les relations hispano-françaises de 1598 à 1635. Casa de Velázquez, 2004, p. 313–. ISBN 9788495555595 [Consulta: 1r maig 2011].
- ↑ Hugon, Alain. Au service du roi catholique: Honorables ambassadeurs et divins espions : représentation diplomatique et service secret dans les relations hispano-françaises de 1598 à 1635 (en francès). Casa de Velázquez, 2004, p. 167. ISBN 849555559X.
Bibliografia modifica
- Association Les amis du château des Allymes et de René de Lucinge, Le rattachement des pays de l'Ain à la France. II, Le Traité de Lió a Son temps (1601) , 2000, 128 p.
- Denise Turrel (dir.), "Le Traité de Lió (1601)", Número de Cahiers d'histoire , 2, Tome 46, 2 º trimestre 2001 html En ligne[Enllaç no actiu]
Enllaços externs modifica
- El Tractat de Lió (1601) Arxivat 2007-06-18 a Wayback Machine., sota la direcció de Denise Turrel, Cahiers d'histoire , numéro 2001-2.