Transbordador espacial Discovery

El transbordador espacial Discovery (Designació de la NASA: OV-103) és un transbordador espacial de la NASA.[1]

Infotaula vehicle espacialTransbordador espacial Discovery
Imatge
Informació general
TipusOrbitador del transbordador espacial i exhibit Modifica el valor a Wikidata
FabricantRockwell International Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Operador
   NASA Modifica el valor a Wikidata

Adjudicació de contracte29 gener 1979 Modifica el valor a Wikidata

Primer vol30 agost 1984 (STS-41-D) Modifica el valor a Wikidata
Últim vol24 febrer 2011 (STS-133) Modifica el valor a Wikidata
Nombre missions39 Modifica el valor a Wikidata
Temps a l'espai364 dies, 23 hores, 5 minuts i 19 segons Modifica el valor a Wikidata
Òrbites realitzades5.830 Modifica el valor a Wikidata
Distància viatjada238.539.663 km Modifica el valor a Wikidata
Acoblaments2 amb Mir
13 amb EEI Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
77.550 kg

68.682,5 kg

73.176,5 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada38,03 m Modifica el valor a Wikidata
Alçada17,768 m Modifica el valor a Wikidata
Envergadura24,314 m Modifica el valor a Wikidata

El Discovery sobre una plataforma de llançament mòbil (1989)

El seu primer vol va ser el 30 d'agost de 1984. El Discovery fou la tercera llançadora operacional (exceptuant el transbordador espacial Enterprise, no apte per a vols orbitals). Va estar en funcionament fins al 2011, i ha realitzat tants vols d'investigació com missions d'assemblatge a l'Estació Espacial Internacional. Després de la retirada va quedar en exhibició a l'Udvar-Hazy Center.[2]

El nom de la nau prové del vaixell d'exploració HMS Discovery, que va acompanyar a l'HMS Resolution de James Cook en el seu tercer i últim viatge. Altres embarcacions comparteixen el mateix nom, com la Discovery de Henry Hudson que entre 1610 i 1611 va buscar el Pas del Nord-oest; i el RRS Discovery de Scott i Shackleton que es va utilitzar en els seus viatges a l'Antàrtida de 1901-1904. A més, el transbordador comparteix nom amb la nau de ficció Discovery One de la pel·lícula 2001:A Space Odyssey.

El Discovery va ser el transbordador encarregat de llançar el telescopi espacial Hubble. La segona i tercera missió de serveis a l'Hubble també van ser realitzades pel Discovery. També va posar en òrbita la sonda Ulysses i tres satèl·lits TDRS. El Discovery ha estat escollit en dues ocasions com l'orbitador per tornar a l'espai, la primera a 1988 com retorn després de l'accident del transbordador Challenger a 1986 i, posteriorment, en un retorn doble a juliol de 2005 i juliol de 2006 després de l'accident del transbordador Columbia de 2003. El transbordador també ha transportat a l'astronauta John Glenn, del Projecte Mercury, que en aquest moment tenia 77 anys, convertint-se en la persona de major edat en l'espai.

Fi de la carrera espacial modifica

L'últim vol del transbordador espacial Discovery va ser la missió STS-133, del 24 de febrer de 2011. Va aterrar al migdia a Florida després d'una missió de 13 dies. Fou retirat del servei el 9 de març de 2011 [3][4] i a partir del 2012 és exhibida en el museu Steven F. Udvar-Hazy Center a Virginia, Estats Units.[5][6][7] El Discovery va ser transportat cap a l'Aeroport Internacional de Washington-Dulles el 17 d'abril de 2012, i allí fou transferit al centre Udvar-Hazy el dia 19 d'abril on se'l va rebre amb una cerimònia de benvinguda. Després, cap a les 5 de la tarda, el Discovery va encaminar-se cap al seu destí final al Udvar Hazy Center.[8][9]

Vols modifica

En els 27 anys de servei, el transbordador espacial Discovery va fer 238 milions de quilòmetres en 39 missions, va completar 5.830 òrbites i va passar 365 dies en òrbita. Va fer més vols que qualsevol altre transbordador espacial.[10]

Referències modifica

  1. «Transbordador espacial Discovery». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Beth Laura O’Leary, P. J. Capelotti. Archaeology and Heritage of the Human Movement into Space (en anglès). Springer, 2014, p. 62. ISBN 3319078666. 
  3. «Consolidated Launch Manifest». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 13 d’octubre 2007. [Consulta: 10 octubre 2007].
  4. Bergin, Chris. «NASA sets new launch date targets through to STS-124». NASASpaceflight.com, 2006. [Consulta: 15 octubre 2007].
  5. Pearlman, Robert Z. «NASA Primes Retired Test Shuttle Enterprise For One Last Flight». Space.com, 17-03-2010. [Consulta: 14 març 2011].
  6. «news - "NASA readies retired test shuttle Enterprise for one last flight"». collectSPACE, 15-03-2010. [Consulta: 30 agost 2013].
  7. «NYC, L.A., Kennedy Space Center, Smithsonian to get the 4 retired space shuttles». USA Today, 12-04-2011.
  8. «Welcome, Discovery!». Smithsonian Air and Space Museum. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2012. [Consulta: 30 gener 2012].
  9. Associated Press/NBC Washington. «Udvar-Hazy Center Getting a 2nd Space Shuttle». NBC Washington, 24-01-2012. [Consulta: 30 gener 2012].
  10. Dunn, Marcia «Space shuttle Discovery lands, ends flying career» (en anglès). The Salt Lake Tribune, 09-03-2011 [Consulta: 23 gener 2021].

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transbordador espacial Discovery