Obre el menú principal

Transports a Mèxic

Els transports a Mèxic són regulats pel Minsiteri de Comunicacions i Transports, (Secretaria de Comunicaciones y Transportes o SCT), un ministeri del gabinet del poder executiu federal de govern, així com per la Comissió Federal de Telecomunicacions (Comisión Federal de Telecomunciaciones o COFETEL). Fundada el 13 de maig, 1891 com a Ministeri de Comunicacions i Obres Públiques, l'SCT es divideix en tres subministeris o subsecretaries: el Subministeri d'Infraestructura, el Subministeri de Comunicacions i el Subministeri de Transport.

CarreteresModifica

Xarxa de carreteres
 
Autopista 57-D que uneix Nuevo Laredo i
ciutat de Mèxic
Extensió total 332.031 km
Pavimentades 116.802 km
Autopistes multicarril 10.474 km

La xarxa de carreteres de Mèxic és extensa i cobreix totes les regions del país.[1] Té una extensió total de 332.031 km dels quals 116.802 són pavimentats,[2] fent-la la xarxa de carreteres pavimentada més gran d'Amèrica Llatina.[3] D'aquests 10.474 són autopistes de quatre o més carrils.[2]

La xarxa de carreteres a Mèxic es classifica segons el nombre de carrils i per tipus d'accés. La major part de la xarxa està integrada per carreteres dividides o no, de dos carrils amb voral pavimentat o sense, i conegudes a Mèxic simplement com a carreteras. Les autopistes de quatre o més carrils, amb accés restringit o lliure, són conegudes com a autopistas a Mèxic. Els límits de velocitat a les carreteres varien depenent de les condicions del terreny; a les autopistes de quatre o més carrils és una mitjana de 110 km/h per a automòbils i 95 km/h per als autobusos i camions.

La majoria de les autopistes són autopistes de peatge, conegudes a Mèxic com a autopistas de cuota. (Les autopistes sense peatge són conegudes com a carreteras libres o "carreteres lliures"). La major part de les autopistes de peatge tenen cabines telefòniques, pous d'aigua i rampes d'emergència a intervals curts, i el peatge inclou "assegurança pel viatger" (seguro del viajero) si ocorre un accident a l'autopista.[4][5] Tanmateix, els peatges són dels més cars del món, segons un estudi comparatiu realitzar el 2004 per la Cambra de Diputats de Mèxic.[6] Les autopistes més recorregudes són aquelles que uneixen les tres àrees metropolitanes més poblades de Mèxic: la ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey, que formen un triangle.[1]

Cap autopista federal o de peatge no creua una ciutat o conurbació, a diferència dels Estats Units. Les autopistes de peatge es converteixen en carreteres de circunvalació (libramientos o periféricos), o en arribar a les ciutats es transformen en "artèries viàries".

Les carreteres mexicanes tenen un codi d'un a tres dígits. A les carreteres que van de nord cap a sud se'ls assigna un nombre senar, mentre que les carreteres de van d'est cap a l'oest se'ls assigna un nombre parell. Les autopistes de peatge sovint són paral·leles a les carreteres "lliures" i per tant, se'ls assigna el mateix nombre però amb una "D" al final. (Per exemple, la carretera lliure de dos carrils que connecta la ciutat de Mèxic i Puebla és la MX 150, mentre que l'autopista de sis carrils que les connecta és la MX 150D).

Mèxic ha tingut dificultats per a construir una xarxa integrada d'autopistes atesa l'orografia accidentada—[7] la major part del país és creuada per serralades de gran altitud. Durant les últimes dues dècades, Mèxic ha realitzat importants inversions per millorar la infraestructura viària connectant les ciutats principals del país.[8] Malgrat la seva extensió i el desenvolupament recent, la xarxa encara no pot cobrir les necessitats de la població, i llevat de les autopistes de peatge i algunes carreteres principals,[9] la majoria no reben el manteniment adequat.[1]

A més a més, un altre problema és que al centre del país, totes les autopistes i carreteres convergeixen a la ciutat de Mèxic, i n'hi ha poques de perifèriques que connecten els centres urbans que l'envolten sense creuar-la, congestionant així el trànsit de l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic, amb vehicles temporals. El govern federal, en associació amb els governs de l'estat de Mèxic i el Districte Federal han començat les construccions d'una autopista perifèrica coneguda com a Arco Norte mentre que l'SCT ha començat la construcció d'una autopista de peatge circular que connectarà les autopistes de Querétaro, Puebla i Toluca, sense creuar la ciutat de Mèxic.

FerrocarrilsModifica

Mèxic va ser un dels primers països llatinoamericans a promoure el desenvolupament dels ferrocarrils el segle XIX.[7] La primera via fèrria va començar a construir-se el 1842, i es va finalitzar el 1848, connectant el Port de Veracruz a la ciutat d'El Molino, un primer pas per a connectar el port amb Puebla, la segona ciutat més gran aleshores, i aquesta amb la ciutat de Mèxic.[10] Els governs successius del president Porfirio Díaz durant les últimes dues dècades del segle XIX i la primera del segle XX, van invertir en l'expansió més gran de la xarxa de ferrocarrils mexicans de la història, connectant totes les regions del país.[11] El president Lázaro Cárdenas va nacionalitzar-la el 1937; va ser privatitzada la dècada de 1990 durant l'administració de Carlos Salinas de Gortari.

La xarxa ferroviària tenia el 2005 una extensió de 26.663 km,[12] i és operada per:[13]

La gran majoria de la xarxa ferroviària a Mèxic només s'utilitza per al transport de mercaderies; el transport ferroviari de passatgers és mínim. Algunes seccions petites de la xarxa són assignades als governs dels estats de Mèxic per a la transportació de passatgers com ara:

També hi ha serveis turístics ferroviaris al Canyó del Coure a l'estat de Chihuahua i a la Riviera Maya.

Localment, la ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey operen els seus propis ferrocarrils metropolitans o metros.

Transport aeriModifica

Transport aeri
 
B762 d'Aeroméxico a
l'aeroport internacional
de la ciutat de Mèxic
Aeroports 1.834 (2007)
Pistes pavimentades 231
Aeroport més gran Aeroport Internacional
de la ciutat de Mèxic
(26 milions a l'any)

Mèxic té una xarxa extensa i moderna d'aeroports a tot el territori;[14] les connexions nacionals són considerades eficients i segures.[14] La infraestructura aeroportuària de Mèxic és la més avançada d'Amèrica Llatina[15] totes les ciutats amb més de 500 mil habitants estan connectades. Hi ha 1.834 pistes d'aterratge a Mèxic, el tercer nombre més gran del món.[16] Els set aeroports més gran, que concnetren el 90% del trànsit aeri són (en ordre de tràfic): l'Aeroport Internacional Benito Juárez (a la ciutat de Mèxic), l'Aeroport Internacional de Cancun, l'Aeroport Internacional Don Miguel Hidalgo y Costilla (a Guadalajara), l'Aeroport Internacional General Mariano Escobedo (a Monterrey), l'Aeroport Internacional General Abelardo L. Rodríguez (a Tijuana), l'Aeroport Internacional General Juan N. Álvarez (a Acapulco) i l'Aeroport Gustavo Díaz Ordaz (a Puerto Vallarta).[15] Tots els aeroports són operats per companyies privades amb la notable excepció de l'Aeroport de la ciutat de Mèxic. Aquest aeroport és el més gran d'Amèrica Llatina en trànsit aeri, i el 46è més gran del món,[17] transportant prop de 26 milions de passatgers a l'any.[18]

El 2006 hi havia més de 70 companyies aèries locals a Mèxic.[1] Les dues principals són Aeroméxico (operada pel Grupo Financiero Banamex) i Mexicana de Aviación (operada pel Grupo Posadas). Altres companyies aèries més petites són: Aeorméxico Connect, Click Mexicana, Aviacsa, Volaris, Interjet, Aero California, Aeromar, Avolar, ALMA de México, VivaAerobus, Magnichartes, Nova Air i Republicair.

Els governs dels Estats Units i Mèxic han aprovat un tractat de "cels oberts" que permet que les línies aèries de baix cost puguin operar rutes directes entre les ciutats nord-americanes i mexicanes.[14] Això descentralitzarà el trànsit aeri de Nord-americà en connectar les ciutats més petites sense la necessitat de connexions intermèdies amb els aeroports més grans d'ambdues nacions.

Ports marítimsModifica

Mèxic té 76 ports marítims i 9 ports fluvials.[19] Els quatre ports marítims, que concentren el 60% del tràfic de mercaderia són Altamira (a Tamaulipas) i Veracruz (a l'estat de Veracruz), tots dos del Golf de Mèxic; i Manzanillo (a Colima) i Lázaro Cárdenas (a Michoacán), tots dos a l'oceà Pacífic. Altres ports són Acapulco, Puerto Vallarta, Guaymas, Tampico, Topolobambo, Mazatlán i Tuxpan.[15]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transports a Mèxic
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mexico Infrastructure, power and Communications. National Economies Encyclopedia. Data d'accés: 8 de novembre, 2008
  2. 2,0 2,1 Infraestructura Carretera. Secretaría de Comunicaciones y Transportes. México. Data d'accés: 8 de novembre, 2008
  3. Amb dades del The CIA Factbook
  4. Seguro de Viajero en Carreteras Federales. Novembre 2004. Data d'accés: 8 de novembre, 2008
  5. Toll Roads and Driving in Mexico. Mexperience.com. Data d'accés: 8 de novembre, 2008
  6. México, aún con las autopistas más caras. El Siglo de Torreón. 8 de maig, 2006. Data d'accés: 8 de novembre, 2008.
  7. 7,0 7,1 Transportations and Telecommunications. Mexico. Encyclopædia Britannica. Data d'accés: 8 de novembre, 2008
  8. Guide to Toll Roads in Mexico. Toll Roads and Driving in Mexico. Mexperience.com. Data d'accés: 8 de novembre, 2008
  9. The Development of Mexico's Road Network. Getting Around in Mexico. Mexperience. Data d'accés: 8 de novembre, 2008
  10. Historia del Ferrocarril Mexicano
  11. Las Primeras Lineas. Historia del Ferrocarril Mexicano
  12. Anuario Estadístico 2005. Transporte Ferroviario y Multimodal. SCT.
  13. Medios de transporte. Ferrocarril. Cuéntame. INEGI
  14. 14,0 14,1 14,2 Domestic Flights in Mexico. Mexperience. Data d'accés: 8 de novembre, 2008
  15. 15,0 15,1 15,2 Infrastructuras. Información de México. Ministerio de Industria, Turismo y Comercio de España.
  16. Raking on the number of airports per country. CIA - The World Factbook.
  17. Acerca del AICM. Posicionamiento del Aeropuerto Internacional de la Ciudad de México (AICM) con los 50 aeropuertos más importantes del mundo
  18. Acerca del AICM, Pasajeros
  19. Transporte Marítimo. México. Centro de Información y Documentación Empresarial sobre Iberoamérica

Vegeu tambéModifica