Castanya d'aigua

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Trapaceae)

La castanya d'aigua, cairell o pota de bou (Trapa natans)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Trapa dins la família de les litràcies (Lythraceae). És una planta nativa d'Europa, Àsia i Àfrica.[2]

Infotaula d'ésser viuCastanya d'aigua
Trapa natans Modifica el valor a Wikidata

Llavors bullides de castanya d'aigua (T. bicornis) Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN164153 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreMyrtales
FamíliaLythraceae
GènereTrapa
EspècieTrapa natans Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Trapa acicularis
Trapa arcuata
Trapa astrachanica
Trapa europaea
Trapa flerovii
Trapa maleevii
Trapa manshurica
Trapa maximowiczii
Trapa quadrispinosa
Trapa rossica Modifica el valor a Wikidata

Addicionalment pot rebre els noms de cadells, cairells i nou d'aigua. També s'ha recollit la variant lingüística cairella.[1]

Als Països Catalans sols han estat citades en algunes llacunes de l'Empordà.[3]

Descripció

modifica

Les castanyes d'aigua són plantes herbàcies anuals que floten en l'aigua dolça amb les arrels subjectes al fons. Tenen dos tipus de fulles, les submergides que es disposen al llarg de la tija, sèssils i molt dividides, i les fulles flotants que es disposen en una roseta is són amples i peciolades. Les flors són blanques i hermafrodites. Els fruits en forma de núcula de 2,5 a 5 cm amb 4 espines i l'aparença d'un cap de bou són comestibles i havien estat conreats a la Xina de 3.000 anys ençà. També es collien i es consumien els fruits.[4]

Història

modifica

Es troben distribuïdes per la conca mediterrània, mar negra, caucas i nord de Síria i Liban.[5] la varietat Trapa natans var. bispinosa s'ha conreat a la Xina i al subcontinent indi per a les llavors comestibles durant almenys 3.000 anys.[6]

Fins a la fi del segle xix les castanyes d'aigua eren un producte popular, és indicatiu d'això el fet que amb el nom francès de Macre el calendari revolucionari francès li va dedicar un dels dies de la tardor.

Fins al 1880 es va poder comprar castanyes d'aigua als mercats d'arreu d'Europa. Al nord d'Itàlia, els fruits secs s'oferien torrats, de la mateixa manera que encara es venen les castanyes (Castanea sativa). A moltes parts d'Europa, les castanyes d'aigua eren conegudes i utilitzades com a l'alimentació humana fins a principis del segle xx. Avui, però, és una planta rara a Europa, tot i que en llocs pantanosos poden tenir una importància econòmica i alimentària.[7] Existeixen diverses raons per a la seva gairebé desaparició, com ara les fluctuacions climàtiques, els canvis en el contingut de nutrients de les masses d'aigua i el drenatge de molts aiguamolls, estanys i llacs.[8]

Taxonomia

modifica

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[9][10]

Varietats

modifica

Dins d'aquesta espècie es reconeixen les vuit varietats següents:[2]

  • Trapa natans var. africana Brenan
  • Trapa natans var. bispinosa (Roxb.) Makino
  • Trapa natans var. japonica Nakai
  • Trapa natans var. magnicorona (Z.T.Xiong) B.Y.Ding & X.F.Jin
  • Trapa natans var. natans
  • Trapa natans var. pseudincisa (Nakai) ined.
  • Trapa natans var. quadricaudata (Glück) B.Y.Ding & X.F.Jin
  • Trapa natans var. quadrispinosa (Roxb.) Makino

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Trapa natans». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 4 abril 2025].
  2. 2,0 2,1 «Trapa natans L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 abril 2025].
  3. «castanya d’aigua». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 agost 2024].
  4. Karg, Sabine «The water chestnut ( Trapa natans L.) as a food resource during the 4th to 1st millennia BC at Lake Federsee, Bad Buchau (southern Germany)» (en anglès). Environmental Archaeology, 11, 1, 4-2006, pàg. 125–130. DOI: 10.1179/174963106x97106. ISSN: 1461-4103.
  5. Conedera, M.; Krebs, P.; Tinner, W.; Pradella, M.; Torriani, D. «The cultivation of Castanea sativa (Mill.) in Europe, from its origin to its diffusion on a continental scale» (en anglès). Vegetation History and Archaeobotany, 13, 3, 01-08-2004, pàg. 161–179. DOI: 10.1007/s00334-004-0038-7. ISSN: 1617-6278.
  6. Pearman, Georgina. «Nuts, Seeds, and Pulses». A: Ghillean Prance, Mark Nesbitt (eds). The cultural history of plants. Routledge. Routledge, 2012, p. 136-155.. 
  7. Conedera, Marco; Manetti, Maria Chiara; Giudici, Fulvio; Amorini, Emilio «Distribution and economic potential of the Sweet chestnut (Castanea sativa Mill.) in Europe». Ecologia Mediterranea, 30, 2, 2004, pàg. 179–193. DOI: 10.3406/ecmed.2004.1458.
  8. IUCN «Castanea sativa: Barstow, M. & Khela, S.» (en anglès). IUCN Red List of Threatened Species., 21-02-2017. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-1.rlts.t202948a67740523.en.
  9. «Trapa natans L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 4 febrer 2025].
  10. Linné, 1753, p. 120.

Bibliografia

modifica