Tres colors: Blanc

pel·lícula de 1994 dirigida per Krzysztof Kieślowski

Tres colors: Blanc (títol original en francès: Trois couleurs : Blanc)[1] és una pel·lícula franco-polonesa-suïssa de Krzysztof Kieślowski estrenada el 1994 i doblada al català.

Infotaula de pel·lículaTres colors: Blanc
Trois couleurs: Blanc Modifica el valor a Wikidata
3 Colours White DVD2.jpg
Fitxa
DireccióKrzysztof Kieślowski Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMarin Karmitz Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHalina Dobrowolska (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióKrzysztof Kieślowski, Krzysztof Piesiewicz, Agnieszka Holland, Edward Kłosiński, Edward Zebrowski i Marcin Latałło Modifica el valor a Wikidata
MúsicaZbigniew Preisner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEdward Kłosiński Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeUrszula Lesiak Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFrance 3 i Canal+ Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Polònia
Suïssa
Estrena26 gener 1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès, polonès, rus
Doblada al catalàSí 
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema romàntic i cine art Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís i Polònia Modifica el valor a Wikidata


Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0111507 Filmaffinity: 311623 Allocine: 85307 Rottentomatoes: m/white Mojo: white Allmovie: v131195 TCM: 95624 Metacritic: movie/three-colors-white TV.com: movies/three-colors-white Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

La trilogia Tres Colors explora de manera successiva els tres termes de la divisa de França: «Llibertat, Igualtat, Fraternitat». La segona pel·lícula de la trilogia (blanc) té per a tema la igualtat.

« «És una història sobre la negació de la igualtat. El concepte d'igualtat suggereix que tots som iguals. Ara bé penso que no és veritat. Ningú no vol ser veritablement igual del seu proïsme. Cadascú vol ser més igual.» (Krzysztof Kielowski)[2] »

En aquesta segona part, Kielowski s'interessa pel trastorn econòmic que ha conegut Polònia des de la caiguda del mur de Berlín; aborda aquest tema a través d'una història d'amor que evoca les relacions entre l'Est i l'Oest. Va ser la menys taquillera de totes tres i, sens dubte, la més f1uixa, pel particular to de comèdia que hi va atorgar el cineasta polonès. Amb lot, Blanc esdevé un estimable retrat d'un home perdut perquè no té ni papers ni cap document per acreditar-se.

Un jove perruquer polonès (Karol) emigrat a França s'ha quedat sense diners ni passaport, sense casa i sense esposa, ja que ella (Dominique) ha obtingut a París el divorci al·legant la no consumació del matrimoni. Llavors ha de sobreviure tocant al metro amb una pinta i un paper. Fuig de la policia i pot tornar a Varsòvia amagat en una maleta, després només pensa només a venjar-se de la seva dona. I en un estrany gir, la Dominique acaba a la presó a Polònia.

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Juliette Binoche, que actuava a Tres colors: Blau fa una breu aparició al començament de la pel·lícula en l'escena del tribunal.

PremisModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Krzysztof Kielowski, El Cinema i jo, Les Éditions Noir sur Blanc, gener 2006 ISBN 2-88250-173-0, pàg. 254-255

Enllaços externsModifica