Tritó alpí
El tritó alpí (Ichthyosaura alpestris, abans Mesotriton alpestris i Triturus alpestris), és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids que habita en una àrea relativament gran del centre d'Europa.[1]
Ichthyosaura alpestris  | |
|---|---|
 Tritó alpí | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 59472 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Caudata |
| Família | Salamandridae |
| Gènere | Ichthyosaura |
| Espècie | Ichthyosaura alpestris (Laurenti, 1768) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Mesotriton alpestris, Ichthyosaura alpestris
|
| Protònim | Triton alpestris |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modificaLes femelles d'aquest amfibi solen ser més grans que els mascles i poden mesurar fins a 12 cm de llargada total. És capaç d'una regeneració total dels dits o d'una pota sencera. A vegades es troben exemplars amb 5 dits, fenomen anomenat polidactilisme.
Les femelles solen ser menys acolorides que els mascles i solen tenir marques jaspiades. En canvi, els mascles, tenen els costats blaus i una cresta baixa.[2]
La seva esperança de vida pot arribar als 20 anys, tot i que normalment arriben als 7.
Distribució i hàbitat
modificaEs poden trobar per una àrea bastant amplia del centre d'Europa, des de l'oest i nord de França, fins al sud de Polònia. Se'n coneix una població al nord de la Península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica.[3] També n'hi ha una de molt petita a la Sierra de Guadarrama (Madrid).
Se'l pot trobar en diversos tipus d'habitat, sempre prop d'aigües tranquil·les, sobretot en zones boscoses muntanyoses, com boscos de coníferes, boscos de fulla caduca i prats alpins, fins als 2.500 metres d'altitud.
Reproducció
modificaLes femelles ponen diverses dotzenes d'ous a l'any i són posats d'un en un sobre les plantes submergides a l'aigua. Les larves surten al cap de 15-20 dies amb brànquies i les potes davanteres clarament distingibles. Les potes posteriors apareixen més tard.
Referències
modifica- ↑ Anfibios y reptiles (en castellà). 2a edició. Madrid: Susaeta, 1991, p. 40-41.
- ↑ «AmphibiaWeb.org» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2016].
- ↑ «Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente» (en castellà). Arxivat de l'original el 2012-04-13. [Consulta: 6 agost 2016].