Tsodilo és el nom d'un paratge solitari format per quatre cims que emergeixen del desert del Kalahari, al nord-oest de Botswana, a prop del delta de l'Okavango. El 2001, la UNESCO el va catalogar com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la quantitat de pintures rupestres que s'hi troben i pel seu significat religiós i espiritual.[1] Els turons es denominen "Mascle", el més alt; "Femella", la que té més pintures; "Nen", i el quart no té nom. Els san que hi habiten les consideren un lloc sagrat i també les anomenen "Muntanyes dels Déus" i "Roques que xiuxiuegen".

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Tsodilo
Imatge
Pintures rupestres a Tsodilo
Dades
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 4.800 ha
zona tampó: 70.400 ha Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.489 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDistricte del Nord-oest (Botswana) Modifica el valor a Wikidata
Map
 18° 46′ 18″ S, 21° 45′ 15″ E / 18.7717°S,21.7542°E / -18.7717; 21.7542
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Àfrica
Data2001 (25a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (vi) Modifica el valor a Wikidata
Identificador1021
Plànol

Laurens van der Post panel

Geografia modifica

Està situat en quatre cims. El més alt està a 1.400 metres sobre del nivell del mar. Està localitzat a. És el punt més alt de Botswana.

Entre els dos turons més alts, hi ha un càmping amb serveis, a prop de la pintura més famosa, la Laurens van der Post Panel. Es pot arribar al lloc amb una carretera de 40 km des de Shakawe. També hi ha un petit museu i una pista d'aterratge.

Importància cultural modifica

Aquests cims tenen un gran significat cultural i espiritual per als pobles san del Kalahari. Ells creuen que són el lloc a on descansen els esperits que causen mala sort als que cacen o causen qualsevol mort a prop dels turons. El poble san creu que aquests turons són el lloc de la Primera Creació. Així, el poble san van pintar més de 4.500 pintures a les roques, cosa que fa de les muntanyes Tsodilo unes de les més significatives de l'art rupestre del món. Els san van fer la majoria de les pintures, tot i que n'hi ha algunes d'estil diferent que foren pintades pels bantu. No es coneix l'edat exacta de les pintures, però es pensa que algunes tenen més de 20.000 anys. Els cims contenen més de 500 llocs que representen milers d'anys de la vida humana.

Els turons són referits amb noms d'atributs humans: home, dona, nen i la primera dona de l'home. El segon més gran és la dona. Els san creuen que les coves de la "Dona" són els llocs dels ancestres i de diversos déus que governen el món des d'aquí. La gent d'Hambukushu creuen que el seu déu, Nyambe, va portar la seva tribu i ramats a la terra des d'aquesta muntanya. L'evidència d'això són petjades de cascos que estan gravats en una roca a la part alta del turó. Al nord-oest del turó de la "Dona", hi ha una antiga mina que s'ha omplert d'aigua. Aquesta aigua es considera sagrada i que confereix bona sort als que s'hi renten la cara. El lloc més sagrat és a prop del cim de l'"Home", la roca més gran, a on es diu que el Primer Esperit s'agenollà i pregà després de crear el món. Els san creuen que encara es pot veure la impressió dels genolls dels esperits a la roca. La muntanya més petita és "el Nen". Finalment, segons la llegenda, el quart turó és l'home de la primera dona, que va marxar amb una dona més jove i que ara roman al fons.

Pintures a la roca modifica

Segons la UNESCO, hi ha unes 4.500 pintures a les roques a les muntanyes Tsodilo. La majoria de les pintures san estan en "la Dona". La més famosa d'aquesta és "Whale". "Dos Rinoceronts" i el "Lleó" està a la cara est del "Pare". Algunes de les pintures han estat datades almenys de fa 24.000 anys.[2] Hi ha moltes pintures, però relativament poques són a la part visible de les muntanyes. De fet, hi ha tantes pintures en llocs foscos que és poc probable que se n''hagin descobert i documentat totes.

Recentment, s'hi ha instal·lat senders i senyalitzacions, però és difícil de trobar les pintures sense un guia. De fet, els visitants estan obligats a agafar un guia local. Això proveeix de diners l'economia local i ajuda a protegir el lloc.

Lloc de rituals més antic conegut modifica

El 2006, el lloc conegut com a Cova del Rinoceront va esdevenir molt preeminent en els mitjans de comunicació quan Sheila Coulson, de la Universitat d'Oslo, va declarar que els estris de 70.000 anys d'antiguitat i una roca que sembla una serp pitó, representaven els primers rituals humans coneguts descoberts. Va donar suport a la seva interpretació de l'indret com un lloc de ritual basat en altres animals dibuixats: "A la cova, trobem només animals importants per als san: la pitó, l'elefant i la girafa".[3] Des de llavors, alguns dels arqueòlegs involucrats en les primeres investigacions del lloc als anys 1995 i 1996, van canviar aquestes interpretacions. Diuen que les osques (conegudes pels arqueòlegs com a cúpules) descrites per Coulson no eren necessàriament de la mateixa època i que hi havia "moltes de les depressions molt fresques mentre d'altres estaven cobertes per una pàtina pesada." Altres llocs propers (uns 20) també són depressions i no representen animals. La datació basada en el carboni-14 i la datació amb termoluminescència d'aquest lloc no ha trobat cap figura que arribi als 70.000 anys i això suggereix dates més recents.

 
Tsodilo Hills al Nord-oest de Botswana.

Parlant sobre la pintura, els arqueòlegs diuen que aquesta descriu com un elefant és en realitat un rinoceront, que la pintura vermella de la girafa no és d'abans del 400 aC i que la pintura blanca del rinoceront és més recent, i aquests experts en art rupestre creuen que les pintures vermelles i blanques són de grups diferents. Refereixen la interpretació de Coulson com una projecció de les creences modernes al passat i diuen que la interpretació de Coulson és una història composta enganyosa. Responen a la declaració de Coulson que aquestes no són les úniques pintures de la cova i que ella ha omès les pintures geomètriques vermelles que hi ha a la paret de la mateixa cova.

També discuteix la datació de l'època la Middle Stone Age, dient que no hi ha res d'estrany en l'ús de materials no locals. Rebutgen l'afirmació que no es va trobar cap eina ordinària al lloc, observant que molts dels raspadors que es troben són eines comunes i que no hi ha constància de la fabricació d'eines in situ.[4]

Referències modifica

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Tsodilo» (en anglès). [Consulta: 18 febrer 2021].
  2. C.Michael Hogan. 2008
  3. «World's Oldest Ritual Discovered -- Worshipped The Python 70,000 Years Ago». ScienceDaily.com.
  4. Robbins, Lawrence H.; AlecC. Campbell, George A. Brook, Michael L. Murphy «World's Oldest Ritual Site? The "Python Cave" at Tsodilo Hills World Heritage Site, Botswana». NYAME AKUMA, the Bulletin of the Society of Africanist Archaeologists, 67, juny 2007. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2011 [Consulta: 1r desembre 2010]. Arxivat 28 de setembre 2011 a Wayback Machine.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tsodilo