Tundra d'Alaska-Serralada de Sant Elies
La tundra de les serres d'Alaska i St. Elies és una ecorregió semblant a la tundra terrestre d'Amèrica del Nord definides pel World Wildlife Fund.[1] El codi WWF associat és NA1101.[2]
| |||||
| Tipus | Ecoregió WWF  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Alaska (EUA) | ||||
| |||||
Distribució modifica
La tundra de les serralades d'Alaska i Sant Elies forma un arc interior, separat i paral·lel a la costa, que s'estén des de la base de la península d'Alaska fins al sud-est d'Alaska, el sud-oest de Yukon i l'extrem nord-oest de la Colúmbia Britànica. L'ecoregió inclou la serralada d'Alaska, part de la serralada de St. Elies i les muntanyes Wrangell.[1]
Clima modifica
La tundra de les serres d'Alaska i St. Elies està separada de la costa del Pacífic per les serralades de la tundra i els camps de gel de les muntanyes de la costa del Pacífic. El clima és més continental amb una taxa anual de precipitació de 400 mm a baixa altitud i 2000 mm a gran altitud. A la part sud del Canadà, la taxa anual de precipitació de 300 mm a cotes baixes i 1000 mm a cotes altes.[1]
La temperatura mínima diària mitjana durant l'hivern oscil·la entre -25 °C i -34 °C. La temperatura mitjana diària màxima durant l'estiu oscil·la entre els 18 °C i els 22 °C. Més al sud, al territori canadenc, la temperatura mitjana anual és de -1,5 °C a cotes baixes. La temperatura mitjana d'estiu és de 9,5 °C i la temperatura mitjana d'hivern és de -14 °C.[1]
Geomorfologia modifica
L'altitud varia des del nivell del mar fins als 6.000 m. Denali, que s'eleva a 6.190 m, es troba en aquesta ecoregió. Si algunes valls se situen als 600 m d'altitud, el conjunt de l'ecoregió es caracteritza sobretot pel seu relleu accidentat i les seves muntanyes que sovint superen els 4000 m. A cotes més altes, les glaceres i els camps de gel són abundants.[1]
Característiques biològiques modifica
Flora modifica
En altitud, els afloraments rocosos i el gel deixen poc espai per a la vegetació. Quan les condicions permeten l'establiment d'una tundra alpina, està formada principalment per comunitats arbustives atrofiades formades, entre d'altres, les rosàcies rosa de roca, Dryas integrifolia, brucs (per exemple, Vaccinium vitis-idaea i Cassiope tetragona). Els vessants protegits afavoreixen el creixement d'arbusts més alts, com ara bedolls (bedoll nan, betula glandulosa), el salze, el vern (Alnus viridis sinuata, Alnus viridis crispa) i el bruc. Les valls ben drenades contenen boscos dispersos de pícea negra americana, pícea glauca, Betula papyrifera var. papyrifera i Populus tremuloides. Algunes ciperàcies Eriophorum i Trichophorum i càrex colonitzen les zones humides.[1]
Fauna modifica
Els animals de la zona inclouen els grans ossos bruns del parc nacional de Denali, la costa sud-oest prop del llac Iliamna i la badia de Kamishak. Altres mamífers inclouen la cabra blanca, el caribú, l'ant, el mufló de Dall, el castor americà i la llebre americana. Els rius de la zona acullen el salmó. Entre els ocells s'inclouen perdiu d'Escandinàvia, la mallerenga de Lapònia, algunes espècies de còlit, la bosquerola de Wilson i la mallerenga boreal.[1]
Conservació modifica
L'ecoregió roman majoritàriament intacta. El turisme és actiu. Però la mineria està aturada.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 (anglès) «Alaska-St. Elias Range tundra (NA1101)». World Wildlife Fund, 26-09-2010.
- ↑ D. M. Olson, E. Dinerstein, E. D. Wikramanayake, N. D. Burgess, G. V. N. Powell, E. C. Underwood, J. A. D'Amico, I. Itoua, H. E. Strand, J. C. Morrison, C. J. Loucks, T. F. Allnutt, T. H. Ricketts, Y. Kura, J. F. Lamoreux, W. W. Wettengel, P. Hedao et K. R. Kassem «Terrestrial Ecoregions of the World: A New Map of Life on Earth». BioScience, vol. 51, no 11, 2001, p. 935-938., 2001, pàg. 935-938.