Txema Salvans

fotògraf català

Txema Salvans (Barcelona, 1971) és un fotògraf català, considerat un dels fotògrafs més destacats del fotodocumentalisme del país, pel seu treball cínic, irònic o, simplement, observador neutre de la realitat ibèrica.[1] Ha col·laborat en publicacions com Le Monde, The New York Times, El País i Esquire, i ha protagonitzat nombroses exposicions, entre les darreres, una al Museu d'Art Contemporani d'Hamburg.

Infotaula de personaTxema Salvans
Biografia
Naixement1971 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalana
Activitat
OcupacióArtista visual, fotògraf.
Premis
2017: Premio Graffica 2017.

2014: Laus Or pel Llibre “The Waiting Game” 2012: Millor llibre Llatinoamericà, premi Editorial RM 2012: Primer premi de la Fondazione Isabella Seragnoli. 2005: Premi Photoespaña 2005 2001: Gold medal de la “Society of publication designers of New York” 2001: Premi Laus Or, “como la vida misma” 1997-1998: Primer Premio FotoPres.


Lloc webtxemasalvans.com

L'extraradi i els afores dels centres urbans són un espai d'imatges inesgotables per a ell. Des del 1993 ha rebut nombrosos premis fotogràfics nacionals, dels quals els més importants són el primer Premi FotoPres'97 de La Caixa i el premi PHotoEspaña'05 al millor llibre espanyol de fotografia, pel projecte Nice to meet you publicat el 2004.[2]

L'any 2020 publicà Perfect Day, un treball de quinze anys on observa la capacitat de resistència de l'espècie humana en un paisatge hostil, per sorprendre-la en hores de lleure i relaxació, prenent el sol, dormint i mirant les musaranyes entre contenidors i fàbriques, cimenteres, hidroelèctriques, grues i gegantins dipòsits portuaris. Les persones són davant el mar, o a prop, però el mar no es veu mai. Salvans «se situa d'esquena al mar per a mostrar la cara de la gent, què fa quan no fa res, què deixa a la seva esquena i no vol mirar la gent que va a veure el mar». Salvans viatjà amunt i avall de la costa mediterrània, de Barcelona a Algesires, capturant racons insòlits i moments de calma entre la depredació absoluta del paisatge postindustrial, la societat de l'oci i el turisme massiu. Marina d'Or, el pàrquing del Carrefour del Prat de Llobregat i la platja del pont Mayorga a Algesires foren alguns dels seus escenaris.[3]

« El treball de Salvans ens parla d'aquesta il·lusió col·lectiva que ens porta a fantasiar amb aquests fragments transitoris del paradís. Com que no tenim cap manera de saber si és possible cap altre paradís, ens acontentem amb aquests moments de tranquil·litat i, fins i tot, de felicitat enmig del ciment i les fàbriques. »
Joan Fontcuberta

ReferènciesModifica

  1. «Fotografia, amb Txema Salvans i Marta Mas». TV3, 25-10-2019. [Consulta: 29 juliol 2020].
  2. «Fotollibres. Aquí i ara». Dossier exposició. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 19 de gener 2018. [Consulta: 12 febrer 2016].
  3. Montanyà, Xavier. «Dies perfectes en racons inhòspits de la costa mediterrània». Vilaweb, 26-07-2020. [Consulta: 29 juliol 2020].

Enllaços externsModifica