Ubayd Allah ben Qasim

Ubayd Allah ben Qasim o Abd Allah ibn Kasim[1] va ser un religiós cristià mossàrab que va ser arquebisbe de Toledo vers ca. 962[2] i ca. 973,[3] durant la dominació musulmana de la península Ibèrica.

Infotaula de personaUbayd Allah ben Qasim
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle X Modifica el valor a Wikidata
  Arquebisbe de Toledo
ca. 962? – ca. 973?
← L'últim conegut és Joan I
El següent conegut és Pasqual
Dades personals
ResidènciaToledo
ReligióCatolicisme
Activitat
Ocupacióreligiós cristià Modifica el valor a Wikidata

És destacable que és l'únic bisbe conegut entre Joan, mort el 926, i Pasqual, consagrat el 1058, tot i que és ben segur que per la importància de la seu de Toledo, van continuar havent-hi arquebisbes.[4] Com a mossàrab, és a dir, cristià en terres musulmanes, l'ús d'un nom àrab no ha de resultar estrany, doncs va ser habitual utilitzar dos noms, un d'àrab i un de llatí o romanç, el primer per a la vida pública i el segon reservat a l'àmbit familiar,[5] raó per la qual no és conegut el nom que emprava l'arquebisbe. És conegut per haver actuat com a conseller i intèrpret del califa Hixam II durant la recepció que aquest va donar al destronat rei lleonès Ordoni IV al seu palau de Medina Azahara,[2] juntament amb el jutge dels cristians, Walid ben Jayzuran, de fet ambdós són citats com dues de les principals personalitats cristianes d'Al-Àndalus.[6] També va treballar com a traductor al costat d'Asbagh ben Nabil i altres cristians cordovesos per les ambaixades del regnes cristians del nord.[7]

Se l'anomena, sense més dades, com a arquebisbe de Sevilla,[4] on Ibn Hayyan l'esmenta el 971.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Codera Zaidín, 1888, p. 459-460.
  2. 2,0 2,1 González, 2002, p. 29.
  3. Córdoba Bravo, 1985, p. 49.
  4. 4,0 4,1 Christys, 2013, p. 27.
  5. Gonzálvez Ruiz, 2011, p. 78.
  6. «Textos sobre al-Àndalus» (en castellà). Universitat Autònoma de Madrid. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2013. [Consulta: 7 maig 2016].
  7. Penelas, 2001, p. 4.

Bibliografia modifica