Una Merkel

actriu estatunidenca (1903-1986)

Una Kohnfelder, coneguda com Una Merkel (Covington, Kentucky, 10 de desembre de 1903 - Los Angeles, Califòrnia, 2 de gener de 1986) va ser una actriu estatunidenca. Vinguda del teatre, guanya el Premi Tony a la millor actriu el 1956 per al paper principal a The Pounder Heart , adaptació per a l'escena d'una novel·la d'Eudora Welty. El 1962, és nominada per l'Oscar a la millor actriu secundària[1] per a la seva interpretació de Mrs. Winemiller a Summer and Smoke (1961) de Peter Glenville, segons l'obra homònima de Tennessee Williams.

Plantilla:Infotaula personaUna Merkel

(1934) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Covington (Kentucky) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKentucky Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu de teatre, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat - 1966 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0580916 Allocine: 9650 Allmovie: p48558 TCM: 130179 IBDB: 68313 TMDB.org: 13963
Find a Grave: 1750 Modifica el valor a Wikidata

Biografia[2]

modifica

Merkel s'assemblava físicament a l'actriu Lillian Gish, i aquesta semblança li va permetre començar la seva carrera com a doble de Gish a la pel·lícula Way Down East de 1920 (també va treballar com a doble de Gish a The Wind el 1928). Va treballar en algunes pel·lícules de l'era muda, incloent-hi Love's Old Sweet Song (1923) filmada per Lee DeForest amb el sistema d'enregistrament Phonofilm sound-on-film, i coprotagonitzada per Louis Wolheim i Donald Gallaher. Tanmateix, la major part del temps va treballar a Broadway.

Merkel va tornar a Hollywood i va aconseguir el seu èxit més gran amb l'arribada del cinema sonor. Va interpretar Ann Rutledge a Abraham Lincoln (1930), dirigida per D.W. Griffith. Durant la dècada dels trenta, Merkel va arribar a ser una secundària famosa a diverses pel·lícules, al paper de l'amiga divertida de la protagonista, acompanyant a actrius com Jean Harlow, Carole Lombard, Loretta Young i Dorothy Lamour.

Merkel va ser una actriu de la MGM des de 1932 fins a 1938, apareixent en unes dotze pel·lícules en un any, sovint "en préstec" per a altres estudis. Va ser actriu protagonista a diverses pel·lícules de Jack Benny, Harold Lloyd i Charles Butterworth. Un dels seus treballs més famosos va ser en el Western Destry Rides Again (1939) en el qual el seu personatge, Lillibelle s'embolica en una baralla amb Frenchie (Marlene Dietrich) pels pantalons del seu marit. Va treballar en la pel·lícula de 1940 The Bank Dick , un guió de W.C. Fields.

En el musical clàssic 42nd Street (1933), Merkel feia de la corista millor amiga de Ginger Rogers. Va treballar en les versions de 1934 i 1952 de la pel·lícula The Merry Widow, interpretant diferents papers en cada una.

La seva carrera en el cinema va en declivi durant la dècada dels 40. Continua treballant però en produccions menors. El 1950 va ser l'actriu protagonista en una comèdia de beisbol de William Bendix, Kill the Umpire . Va ser un sorprenent èxit. Durant un temps va protagonitzar papers de dona de mitjana edat i de tia soltera, i el 1956 va guanyar un premi Tony pel seu paper a l'obra de Broadway The Ponder Hart . Va fer un paper important a la pel·lícula de la MGM de 1959 The Mating Game com la dona de Paul Douglas i mare de Debbie Reynolds. Va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper a Summer and Smoke . Una Merkel té una estrella a al Passeig de les Estrelles de Hollywood en el núm. 6230 de Hollywood Boulevard. Va morir als 82 anys.

Filmografia[3]

modifica
 
Una Merkel (dreta) amb Phyllis Brooks i Gary Cooper en una conferència de premsa a Brisbane

Premis i nominacions

modifica
Nominacions

Referències

modifica
  1. «Una Merkel, premis». The New York Times.
  2. «Una Merkel, biografia». The New York Times.
  3. «Una Merkel, filmografia». The New York Times.