Obre el menú principal

Urus Khan fou khan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda. Va succeir al seu pare Tjimtai el 1361 i va governar fins al 1375 (o principis del 1376). Era ambiciós i partidari d'intervenir a l'Horda d'Or si bé la seva actuació allí és molt fosca. Tawarikh-i Guzida-yi Nusrat-name el fa membre de la branca de Tuka Timur (fill de Jotxi) i fill de Badik.

Infotaula de personaUrus Khan
Biografia
Naixement segle XIV
Mort 1377
  Khan 

Dades personals
Grup ètnic Mongols
Activitat
Ocupació Cap militar
Família
Família Chingissid Tradueix
Fills Tuktakia
Timur Malik
Koirijak
Q4249556 Tradueix
Pare Tjimtai
Modifica les dades a Wikidata

Se li va oposar Tuli Khoja, segurament un cosí (fill de Mubarak Khoja?) al que va atacar i matar. Tuli Khoja fou el pare del famós khan Toktamish i aquest a la mort del seu pare va fugir i es va refugiar amb Tamerlà que llavors començava la seva carrera i estava fent la seva cinquena campanya contra els jats de Mogolistan; Tamerlà va ordenar al seu temnik o general Timur Uzbeg que el rebés amb tots els honors i cerimònies. Tamerlà va anar llavors a Samarcanda on Timur Uzbeg li va portar a Toktamish, i li va donar una festa oferint-li valuosos regals i li va donar els governs de Sabran (Àsia central), Otrar, Sighnak, Sairam, Sarai, i altres ciutats que pertanyien al Qiptxaq. Von Hammer suposa que Sarai era en realitat Saraitxuk i que hauria rebut les ciutats del Qiptxaq oriental entre el riu Jaik i el Sihun.

Quan Urus Khan va saber que s'havia establert a l'est del khanat va enviar un exèrcit manat pel seu fill Kuthik Buka (Kuthigh Bugha) i els dos bàndols es van enfrontar, quedant mal ferit Kuthigh Bugha, que va morir l'endemà; però Toktamish fou finalment derrotat i va haver de refugiar-se altre cop amb Tamerlà que el va tornar a rebre amb honors i li va donar un exèrcit.

Altre cop Urus Khan va enviar un exèrcit, aquesta vegada manat pel seu altre fill Toktakia, amb Ali Beg i altres prínceps de la família; Toktakia volia venjar la mort del seu germà i Toktamish fou altre cop derrotat i es va retirar cap al Sihun on es va escapar nedant per sota l'aigua; el perseguia Kazanji Bahadur, que li va disparar una fletxa que el va ferir a la mà, però va poder passar el riu i va entrar en un bosc; anava sol i ferit i es va tombar al terre per descansar quedant inconscient; fou rescatat per Idiku Barlas, al qual havia enviat Tamerlà per ser el seu conseller en el govern del khanat i que va passar casualment per allí; Idiku el va portar a Tamerlà que llavors era a Bukharà i altre cop fou rebut de manera senyorial.

Abu l-Ghazi Khan parla d'un altre Idiku (Idiku Mangit) que pertanyia a la tribu dels mangits de l'Horda Nogai i era fill de Timur Kutlugh Khan i partidari els darrers anys de Tamerlà, el qual va arribar a Bukharà i va informar el conqueridor que Urus Khan havia aixecat un exèrcit i marxava amb les seves tropes cap a les terres dels mangits; poc després es van presentar a la cort de Tamerlà Kepek Mangit i Tulujian, enviats d'Urus Khan, demanant l'entrega de Toktamish per haver matat al fill de khan i si no era entregat la guerra quedava declarada. Tamerlà va respondre que Toktamish s'havia posat sota la seva protecció i era el seu deure fer honor a l'hospitalitat i defensar-lo, i va retornar als enviats amb un refús i l'advertència que també estava a punt per combatre si calia.

Tamerlà va deixar a l'amir Yaku al front del govern de Samarcanda (1375) i va marxar a l'encontre del seu rival, acampant a la plana d'Otrar. Urus Khan era a Sighnak a uns 40 km; una terrible turmenta de pluja seguida d'un fred molt intens va impedir les operacions durant tres mesos i al final Tamerlà va ordenar a Katai Behadur i a Muhammad Sultan Shah, amb 500 homes, fer un atac de nit al campament enemic; el contingent tamerlànida fou interceptat per Timur Malik Aghlan, fill d'Urus Khan, amb 3000 homes i es va lliurar un combat de nit en que Katai Behadur i un altre general, Yarek Timur, van morir, mentre que de l'altre costat el príncep Timur Malik fou ferit al peu, i un altre cap, Elchi Buka, a la mà, però segons Sherif al-Din, la victòria fou pels tamerlànides que van tornar al seu campament sent rebuts en triomf. Tamerlà va enviar llavors a Muhammed Sultan Shah a fer una exploració del terreny i també hi va enviar al general (amir) Mubasher; cadascun d'ells va tornar amb un presoner pels quals es va saber que dos guerrers anomenats Satkin el Vell i Satkin el Jove havien estat enviats per Urus també per explorar; casualment foren interceptats per Uktimur i Allahdad, que havien anat a Otrar per aprovisionar les tropes; Aktimur i els seus homes van fingir una retirada i quan foren perseguits es van girar i van derrotar als perseguidors; el seu nebot Kebekji, que tenia el càrrec de yurtji (intendent) va matar al cap enemic, Satkin el Jove; un altre general, Indushah, va capturar a Satkin el Vell i el va portar presoner a Tamerlà. Urus Khan, desconfiant de l'èxit, va retornar als seus quarters i va deixar a Karakesel al front de les tropes i poc després aquestes es van retirar. Llavors Tamerlà va tornar a Kish.

Quan el temps fou favorable, Tamerlà va tornar cap al Qiptxaq i va donar el comandament de l'avantguarda a Toktamish, que va fer de guia de les tropes i va avançar tan ràpidament que en 15 dies va arribar a Geiran Kamish ("Canyada dels Cérvols") on els pobladors foren agafats per sorpresa, la ciutat fou saquejada i es van capturar molts cavalls, camells i bestiar. Alli van saber que Urus Khan havia mort.

Va encunyar moneda; els únics exemplars que no ofereixen dubtes estan encunyats a Sighnak el 1372/1373 i 1375/1376. Fraehn esmenta una moneda encunyada a Schihun, una ciutat en ruïnes a la zona del Terek, però la lectura del nom és dubtosa. El va succeir el seu fill gran Tuktakia (Toqtaqiya)

Urus Khan
Precedit per:
Tjimtai


Khans de l'Horda Blava
1361–1376


Succeït per:
Tuktakia

BibliografiaModifica